19 abril 2024
spot_img
19 abril 2024

Asil: l’última opció per protegir els drets humans

Una jove saudita de 18 anys busca asil internacional per escapar de les dures lleis que afecten les dones al seu país

El 7 de gener saltava la notícia en mitjans de comunicació de tot el món: Rahaf al-Qunun, una noia saudita de 18 anys, s’havia tancat a l’habitació d’un hotel de Bangkok (Tailàndia) per evitar que la deportessin al seu país.

La Rafah havia viatjat a Tailàndia amb destinació a Austràlia, amb la intenció de demanar asil al govern del país. La jove volia fugir de la seva família, que l’obligava a portar hijab i pretenia forçar-la a un matrimoni concertat.

“No em deixen conduir ni viatjar. Estic oprimida. Estimo la vida i la feina i sóc molt ambiciosa, però la meva família m’impedeix viure”, va explicar la Rahaf a Reuters, una agència de notícies internacional.

No obstant això, quan va arribar a l’aeroport de Bangkok, el govern de l’Aràbia Saudita ja havia alertat la policia tailandesa perquè detingués la Rahaf i l’embarqués en un avió de tornada al seu país.

Va ser llavors quan ella es va tancar a l’habitació de l’hotel on estava retinguda i va començar a explicar la seva història a través de les xarxes socials.

El vídeo de la Rahaf es va fer viral. Amb el hashtag #SaveRahaf [Salveu la Rahaf], milers d’internautes demanaven a les organitzacions internacionals que intervinguessin per evitar que fessin tornar la Rahaf a l’Aràbia Saudita.

Però també a través de les xarxes socials, la Rahaf va rebre moltes amenaces, i per això va acabar tancant el seu compte de Twitter.

L’agència de Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) va intervenir per garantir la seva seguretat i evitar que l’obliguessin a tornar a l’Aràbia Saudita, on la seva vida correria perill.

Finalment, el Canadà ha concedit asil a la jove.

 

Dones sense drets

A l’Aràbia Saudita, les dones estan sotmeses a una tutela masculina i necessiten el permís d’un home (el pare, marit o germà) per conduir, viatjar a l’estranger o estudiar a la universitat, per exemple.

Les lleis saudites es regeixen per una interpretació molt estricta de la ‘xaria’ o llei islàmica, la qual cosa impedeix a les dones ser independents i decidir pel seu compte. Per això, si tornés al seu país, la Rahaf podria ser jutjada i condemnada per desobeir les lleis.

Moltes noies i dones intenten fugir de l’Aràbia Saudita i del control de les seves famílies, però només alguns casos surten a la llum pública. I no sempre aconsegueixen ajuda internacional.

L’abril del 2017, una altra jove saudita de 24 anys, Dina Ali Lasloom, va volar des de Kuwait fins a les Filipines per anar cap a Austràlia. La seva família va aconseguir arribar a l’aeroport de Manila abans que pogués agafar el vol de connexió: la Dina va haver de tornar a l’Aràbia Saudita i mai més ha tornat a aparèixer en públic.

L’Aràbia Saudita és un país molt ric en petroli, cosa que es tradueix en una gran influència en la política global. A través d’acords econòmics i comercials, els dirigents saudites aconsegueixen el suport d’altres països i eviten que aquest tipus de casos es difonguin a nivell internacional.

La història de la Rahaf serveix per donar visibilitat a la situació de les dones a l’Aràbia Saudita i altres llocs on les dones tenen menys drets que els homes.

 

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -