25 abril 2024
spot_img
25 abril 2024

‘Cent anys de solitud’, l’obra mestra de Gabriel García Márquez

L’escriptor va deixar la feina i es va tancar sis hores diàries durant un any i mig per escriure la novel·la

Molts anys després, davant de l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía havia de recordar aquella tarda remota en què el seu pare el va portar a conèixer el gel.

Així comença ‘Cent anys de solitud’, l’obra mestra de Gabriel García Márquez (1927-2014) i una de les més emblemàtiques de la literatura llatinoamericana.

El llibre es va publicar per primer cop el 1967 i fins avui ha venut més de 50 milions d’exemplars arreu del món i s’ha traduït a més de 40 idiomes.

A més a més, Cent anys de solitud es considera un dels llibres més importants del segle xx per la seva originalitat i la influència que va tenir en altres escriptors.

https://www.instagram.com/p/BUuRyvjDAiw/?utm_source=ig_embed

 

Gabo i la solitud

Al llarg de 20 capítols, la novel·la narra la història de la família Buendía i el seu vincle amb Macondo, ciutat inventada per l’escriptor. Set generacions de la família contemplen la creació, l’evolució i la decadència de Macondo.

La solitud era un tema recurrent en l’obra de García Márquez, sobrenomenat afectuosament Gabo. En la novel·la, tots els Buendía semblen que es troben sols perquè són incapaços de superar els seus prejudicis i estimar altres persones.

Fins i tot la ciutat, Macondo, està aïllada i oblidada de la resta del món. També es tracta el tema de l’incest, ja que alguns membres dels Buendía s’enamoren de parents.

Els conflictes polítics que viuen els habitants de Macondo es basen en la inestabilitat política que Colòmbia i altres països de Llatinoamèrica van viure al llarg del segle xx. Per desenvolupar els seus personatges es va inspirar en persones reals i també en ell mateix.

La novel·la és una de les icones més importants del realisme màgic, un corrent literari en què els protagonistes consideren normal qualsevol succés estrany o màgic i l’accepten amb naturalitat.

Per exemple, a Cent anys de solitud els morts s’apareixen sovint i hi ha pluges que duren anys.

 

Deixar-ho tot per escriure

Gabriel García Márquez va començar a imaginar la seva novel·la durant un viatge a Acapulco, a Mèxic. Llavors tenia 38 anys i havia publicat quatre llibres.

Les ganes de posar-se escriure van ser tan fortes que va deixar la seva feina d’editor per dedicar-s’hi durant un any i mig.

García Márquez no va cobrar res durant aquesta època: ell i la seva família van sobreviure gràcies a l’ajuda dels amics, dels botiguers del barri i d’empenyorar electrodomèstics, el cotxe i les joies de la seva dona, Mercedes Barcha.

Ella va haver de fer autèntics equilibris amb l’economia per mantenir la família i pagar el paper per a la màquina d’escriure del seu marit.

 

‘Cent anys de solitud’ arriba a la pantalla

Gabriel García Márquez era un gran aficionat al cine. Escrivia columnes periodístiques sobre pel·lícules i guions, i fins i tot va col·laborar en l’adaptació dels seus llibres.

Tot i així, no va deixar mai que ningú portés ‘Cent anys de solitud’ a la gran pantalla per por que el resultat no li acabés de fer el pes.

Molts cineastes van voler comprar els drets de la història, però no van acceptar les condicions de García Márquez per adaptar-la: que la pel·lícula fos en espanyol, que es rodés a Colòmbia i que la història es dividís en diversos films.

No obstant això, l’aparició de sèries i pel·lícules de gran qualitat gravades en castellà i distribuïdes a tot el món, com Narcos o Roma, ha fet canviar d’opinió els fills de l’escriptor.

Com a hereus de la seva obra, han accedit a vendre els drets d’adaptació del llibre a Netflix, que estrenarà la sèrie el 2020.

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -