29 març 2024
spot_img
29 març 2024

Eleccions franceses: Macron contra Le Pen

El president Emmanuel Macron espera repetir la victòria del 2017 contra Marine Le Pen i evitar així un govern d'ultradreta a França 

Aquest diumenge se celebra la segona volta de les eleccions a la presidència de França. Els dos candidats que es disputen el càrrec són Emmanuel Macron, actual president i líder del partit La República en Marxa, i Marine Le Pen, diputada de l'Assemblea Nacional i líder d'Agrupació Nacional, un partit d'extrema dreta.

A les últimes eleccions presidencials, celebrades el 2017, els mateixos candidats van arribar a la segona volta i Macron es va imposar amb un 66% dels vots (més de 30 punts d'avantatge sobre Le Pen). Les últimes enquestes apunten que Macron tornarà a guanyar, però per un marge més reduït.

La primera volta de les eleccions es va celebrar el 10 d'abril. Macron va quedar primer amb un 27,8% dels vots (gairebé 10 milions) i Le Pen va ser segona amb el 23,1% (poc més de vuit milions de vots). El candidat d'esquerres, Jean-Luc Mélenchon, va quedar en tercer lloc amb un 22% dels vots.

La campanya electoral va estar marcada per la participació de l'ultradretà Eric Zemmour, líder del partit Reconquesta, que defensava un discurs racista i excloent contra la immigració a França. El seu partit va obtenir dos milions i mig de vots.

Macron i Le Pen van participar en un debat electoral a tres dies de les eleccions, però no queda clar qui va guanyar. Macron va criticar que Le Pen rebés un préstec d'un banc rus per a la seva campanya política el 2014, fet que la vincularia amb el règim de Vladímir Putin.

Per part seva, Le Pen es va presentar com la defensora de la classe mitjana francesa i va acusar a Macron d'anar en contra dels seus interessos, amb mesures com l'augment d'impostos sobre el combustible que van desencadenar el moviment de les armilles grogues, amb protestes que van paralitzar França durant mesos. 

Macron i el centre populista

Llicenciat en Ciències Polítiques i Filosofia, Emmanuel Macron té 44 anys i és un dels presidents més joves d'Europa. Va treballar al món de la banca abans d'entrar en política: va ser assessor del president François Hollande i en 2014 va ser nomenat ministre d'Economia.

El 2016 va fundar el seu propi partit per presentar-se a les eleccions. Encara que va començar la seva carrera política dins del govern socialista, Macron sempre ha evitat definir-se com un polític de dretes o d'esquerres: ha fet costat al sector empresarial, però també ha adoptat polítiques més liberals o progressistes en qüestions com la cultura o la immigració.

Emmanuel Macron s'ha convertit en el principal líder de la política europea des que Angela Merkel va deixar de ser la presidenta d'Alemanya. El president francès destaca per la seva diplomàcia: com a representant de la Unió Europea, va assumir un rol protagonista per a intentar dissuadir a Putin d'envair Ucraïna. 

Dins del seu programa electoral, destaca la proposta d'acabar amb els combustibles fòssils de cara al 2050 i, per fer-ho, proposa construir nous reactors nuclears i potenciar l'energia eòlica i solar. També vol potenciar l'agricultura formant joves agricultors (França és el principal productor agrícola d'Europa).

Macron també vol endarrerir l'edat de jubilació de 62 a 65 anys i ha proposat que es pugui expulsar de França els ciutadans estrangers que cometin algun delicte o la sol·licitud d'asil del qual hagi estat rebutjada.

El segon assalt de Le Pen

Marini Le Pen té 53 anys i és llicenciada en Dret. És filla de Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional, un partit d'ultradreta històric a Europa que va aconseguir un gran suport de la classe treballadora amb missatges populistes contraris a la immigració. Jean-Marie Le Pen va acabar expulsat del seu propi partit per defensar que l'holocaust nazi només va ser “un detall de la història”. 

Le Pen ha mantingut l'estratègia del populisme, aprofitant el malestar social per guanyar suport. Entre les seves propostes més polèmiques hi ha la de prohibir el vel islàmic al carrer o recuperar la pena de mort, si bé les últimes setmanes ha moderat el seu discurs per atreure els votants de centre. 

Igual que altres partits d'ultradreta a Europa, Le Pen vol marcar distàncies amb la Unió Europea i prioritzar l'economia francesa per sobre de l'europea. També ha proposat eliminar l’impost sobre la renda als menors de 30 anys, una mesura molt criticada perquè va en contra de la idea d'igualtat.

A les últimes eleccions, Le Pen va comptar amb el suport de Vladímir Putin. Aquesta vegada, la candidata no ha volgut fer referència al president rus en campanya, però si que ha defensat que l'OTAN i la Unió Europea millorin les relacions amb Rússia quan hagi acabat la guerra a Ucraïna.

L'extrema dreta a Europa

França va ser un dels primers països europeus on l'extrema dreta va entrar amb força al panorama polític. Jean Marie Le Pen va disputar a Jacques Chirac la segona volta de les eleccions el 2002. Encara que l’ultradreta mai ha arribat al poder, les seves idees fa temps que han penetrat a les classes populars franceses.

L'extrema dreta està present a diversos països de la Unió Europea. Els partits d’ultradreta ocupen la presidència a Polònia i Hongria, on Viktor Orban fa 12 anys que governa. A Itàlia, el president Mario Draghi compta amb el suport del Moviment 5 Estrelles i Lliga Nord, considerats partits d'extrema dreta.

Fins i tot a Alemanya, on el nazisme va escriure un dels capítols més foscos de la història, l'extrema dreta ha aconseguit representació parlamentària a través del partit Alternativa per Alemanya.

A Espanya, el partit ultradretà VOX es va convertir en la tercera força política a les últimes eleccions generals. Els missatges racistes, antiimmigració, masclistes, homòfobs i ultranacionalistes són compartits pels partits d'ultradreta de tota Europa.

Els líders d'extrema dreta solen fer servir missatges senzills i directes, que apel·len als sentiments i presenten solucions poc realistes a problemes complexos. Es presenten, així, com a salvadors i gent del poble. Aquests moviments aprofiten les crisis econòmiques i la pèrdua de poder adquisitiu per guanyar-se les classes populars, que tenen por de perdre els seus privilegis.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -