25 abril 2024
spot_img
25 abril 2024

El manga, un aparador del Japó

La indústria cultural nipona és una finestra per descobrir les seves tradicions ancestrals i el seu desenvolupament tecnològic

Japó viu a cavall de tradicions mil·lenàries i de la tecnologia més puntera. En els seus carrers és fàcil trobar temples sintoistes i fins i tot geishes que coexisteixen amb el tren bala -capaç de superar els 300km/h- i robots cambrers.

Aquesta realitat complexa es veu reflectida en les pel·lícules, cançons i llibres japonesos. Els seus autors beuen de la seva història i cultura per crear escenaris i personatges que ens parlin del país.

Però d’entre tota l’oferta cultural, hi ha una categoria que ha triomfat com cap a tot el planeta: el manga o còmic japonès.

 

El còmic, una finestra al Japó

Alguns títols, com Doraemon, Shin Chan o El Detectiu Conan, ens permeten conèixer el dia a dia de la societat japonesa, encara que sempre des de l’humor i amb tocs de fantasia i misteri.

D’altra banda, les famoses sagues de Naruto i Rurōni Kenshin s’inspiren en els ninjes i samurais de l’època medieval japonesa per desenvolupar les seves històries.

Molts autors han utilitzat la mitologia i llegendes del país com a base dels seus còmics, com és el cas d’Inuyasha. Fins i tot alguns personatges de Pokémon s’inspiren en animals mitològics nipons, com Ninetails.

Als japonesos els interessa la innovació, de manera que també hi ha espai per a la tecnologia i la ciència-ficció: són molt populars els còmics sobre robots de combat, coneguts com mecha. Evangelion i Mazinger Z en són un exemple.

Els còmics manga més populars acostumen a portar-se a la televisió. Llavors es converteixen en anime, sèries de dibuixos animats.

 

De l’art popular japonès a l’èxit de masses

La paraula manga pot traduir-se com “dibuixos capritxosos” o “dibuixos irresponsables“. Va començar a utilitzar-se durant el segle xviii.

En aquella època eren molt populars els ukiyo-e, uns gravats que mostraven paisatges, dones, obres teatrals i escenes de la vida quotidiana. L’ukiyo-e es considera l’antecedent del manga perquè alguns artistes explicaven historietes mitjançant els seus dibuixos.

A principis del segle xx, l’autor Okamoto Ippei va començar a desenvolupar històries més llargues i altres dibuixants el van imitar.

Però el manga tal com el coneixem avui va començar a definir-se després de la Segona Guerra Mundial. Després de la derrota del Japó, els americans van envair el país i la seva presència es va fer notar: personatges d’ulls grans com Mickey Mouse o Betty Boop van marcar l’estètica del còmic japonès a partir de llavors.

Osamu Tezuka va recollir aquesta influència en les seves obres. A Tezuka se’l coneix com el ‘Déu del manga‘ perquè va reinventar el format i ho va popularitzar tant al Japó com en altres països.

 

Manga i anime, el ‘poder tou’ del Japó

Les pel·lícules de Hollywood i els còmics de superherois permeten apropar-nos a la realitat dels Estats Units. De la mateixa manera, el manga ha aconseguit que molta gent situï Japó al mapa i s’interessi pel país, la seva cultura i fins i tot pel seu idioma.

Aquest tipus d’influència es coneix com a ‘poder tou‘. L’acadèmic de la Universitat de Harvard Joseph Nye va crear el concepte l’any 1990: es refereix a la influència que un país exerceix en altres a través de la seva cultura.

El manga ens apropa al Japó, però moltes vegades ofereix una visió idealitzada del país. És important anar més enllà de les vinyetes i animar-se a veure documentals, devorar llibres d’història i fins i tot parlar amb japonesos per comprendre com és realment la societat nipona.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -