19 abril 2024
spot_img
19 abril 2024

Sunnisme i xiisme, les dues branques de l’islam

Des de la fundació de l’islam com a religió, la comunitat musulmana es divideix en dues grans branques: els sunnites i els xiïtes

L’islam és la segona religió més important en nombre de creients: es calcula que hi ha més de 1.800 milions de musulmans a tot el món.

Aquesta religió va sorgir a la península Aràbiga durant el segle vii amb el profeta Mahoma, que difonia els ensenyaments d’Al·là, el déu dels musulmans.

Mahoma va morir sense descendència masculina l’any 632 i la seva mort va desencadenar una lluita de poder entre els seus seguidors.

Les dues principals branques de l’islam, sunnisme i xiisme, es van enfrontar llavors per decidir qui tenia el dret legítim de liderar els musulmans. Aquest enfrontament va provocar una profunda divisió que continua existint avui dia.

Encara que els sunnites i els xiïtes comparteixen creences i pràctiques religioses, és cert que es diferencien en molts altres aspectes, com els rituals, les lleis, els fonaments de la teologia i l’organització de les seves comunitats.

La comunitat sunnita

Els sunnites són el grup majoritari entre els musulmans: prop del 90% de la població musulmana a tot el món pertany a aquesta branca, considerada la més tradicional de l’islam.

El nom de sunnites prové de la Sunna, la col·lecció d’ensenyaments, dits i actes atribuïts al profeta Mahoma i que han estat transmesos de forma oral al llarg dels segles.

Els sunnites es defineixen per l’expressió àrab: Ahl as-Sunnah ul-Muhammad wa’l-Jamā‘ah, que significa “poble de l’exemple de Mahoma i de la comunitat”.

 

La comunitat xiïta

Els xiïtes constitueixen prop del 10% dels musulmans que hi ha al món. Tenen una jerarquia de clergues que defensen una interpretació més oberta dels textos islàmics.

Aquesta branca de la religió va néixer com una facció política liderada per Alí, cosí i gendre de Mahoma (estava casat amb Fàtima, la filla del profeta).

Alí va morir assassinat durant les guerres de poder que es van desfermar després de la mort del profeta. Als seus fills, Hassan i Hussein, també se’ls va negar el dret de successió. Des de llavors, els xiïtes reclamen el seu paper com a líders de l’islam per ser els descendents de la família del profeta.

 

El mapa geopolític de l’Orient Mitjà

Molts conflictes i guerres de la regió de l’Orient Mitjà tenen el seu origen en la divisió entre sunnites i xiïtes. L’enfrontament entre aquestes dues branques de l’islam ha provocat guerres civils a països com Síria, l’Iraq, el Iemen i el Líban, on la població s’ha vist greument afectada.

A això s’afegeix l’escalada de tensió entre les dues grans potències que lideren els dos blocs de l’islam: l’Aràbia Saudita, la monarquia de la qual és sunnita, i l’Iran, governat per líders xiïtes.

Els últims anys, l’aparició de l’autoproclamat Estat Islàmic (EI) també ha influït en el fràgil equilibri de forces a la regió. Aquest grup terrorista es defineix com una versió radicalitzada del sunnisme, encara que la gran majoria de la comunitat musulmana rebutja la seva violència.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -