Això és masclisme?

Canviar als nadons és només responsabilitat de les dones? A molts bars i restaurants, només elles poden fer-ho. (Arxiu)

La desigualtat entre homes i dones es reflecteix en petits actes quotidians que no sempre percebem

Durant segles les dones han viscut a l’ombra dels homes: no eren lliures per decidir el que volien fer amb la seva vida, on anar, ni amb qui. El moviment feminista va servir per impulsar l’emancipació de la dona a partir del segle XIX.

Gràcies a aquelles activistes lluitadores, avui la dona pot votar, pot estudiar i treballar sense haver de demanar permís al seu pare o al seu marit, pot tenir relacions amb qui ella vulgui sense haver d’estar casada…

No obstant això, el masclisme segueix molt present en la nostra societat. I no només en situacions tan greus com la violència de gènere, la discriminació o l’abús.

Existeixen petits gestos, actituds i expressions masclistes molt més subtils, que es produeixen de manera natural en el nostre dia a dia. És el que coneixem com micromasclismes.

Masclisme en el nostre dia a dia 

Els micromasclismes són una herència d’actituds masclistes que avui dia ja no estan ben vistes, però que així i tot segueixen produint-se.

Quan una noia està al carrer i un conductor para el cotxe al seu costat per flirtejar o insinuar-se, és probable que la faci sentir més incòmoda que afalagada. No és una floreta: és una manera de considerar a les dones un objecte per admirar o posseir.

Ho hauràs vist alguna vegada o t’haurà passat: després de demanar en un bar, la beguda més forta la serveixen a ell. El cafè sol per ell i el tallat per ella, la cervesa per ell i el refresc per ella. I, per mantenir la línia i estar maques, la beguda light també és per a elles.

Segurament el cambrer o cambrera no ho faci conscientment, però és un costum heretat del passat, quan la relació entre homes i dones no era d’igual a igual sinó que ells assumien el rol de poder.

Per això moltes vegades el compte es lliura a l’home directament i sense preguntar: perquè abans ells eren els únics que treballaven, guanyaven diners i gestionaven els comptes de la llar. Les dones també treballaven: a casa, però sense cobrar.

 

També és micromasclisme quan, en una relació de parella, es diu que l’home “ajuda” o “col·labora” amb les tasques de la llar.

En realitat, les tasques de la llar són responsabilitat de totes les persones que viuen en una casa. No obstant això, s’entén que els qui s’ocupen de netejar, cuinar, planxar o fer la compra són les dones perquè tradicionalment ha estat així.

Igualment, quan el canviador de nadons només està disponible al lavabo de dones, estem donant per descomptat que elles s’encarreguen dels nens. 

El llenguatge que utilitzem també és molt important, perquè reflecteix idees i pensaments sobre la figura de la dona i la seva funció en la societat.

Distingir entre “senyora” o “senyoreta” segons si una dona està casada o és soltera, dir-li “nenassa” a algú per denigrar-lo o quan un home es dirigeix a una dona que no coneix dient-li “nena” o “carinyo” també són exemples de micromasclisme, perquè defineixen a la dona en funció de l’home i la col·loquen en una situació d’inferioritat.

 

A mesura que la igualtat de gènere avança, aquestes situacions cada vegada són menys freqüents. Però per aconseguir una veritable igualtat entre homes i dones, hem de canviar moltes dinàmiques i actituds que segueixen perpetuant els estereotips i rols de gènere.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here