Aviadors, mosqueters i terra batuda

El gran torneig de París està ple de curiositats i anècdotes al llarg de les seves 117 edicions

El Roland Garros és l’únic dels quatre Grand Slams que es juga sobre terra batuda, una superfície que pot espatllar-se sota la pluja. (Eric Feferberg / AFP)

El Roland Garros (RG) és una de les competicions esportives més antigues del món. La primera edició es va disputar al 1891, però RG no és el més antic dels quatre Grand Slams: Wimbledon (Regne Unit) es va iniciar al 1877 i l’Obert d’Estats Units, al 1881.

El torneig de la terra batuda

No obstant això, l’Obert de França sí que és l’únic Grand Slam que es disputa sobre argila o terra batuda. Les pistes de Wimbledon estan cobertes d’herba i els partits de l’Open d’Austràlia i Estats Units es disputen sobre ciment o pista dura.

A Rafael Nadal se’l coneix com ‘El Rei de la Terra Batuda’ per tots els títols que ha aconseguit sobre aquesta superfície: més de 50! (Gabriel Bouys / AFP)

El material de la pista pot influir en el joc i alguns jugadors s’especialitzen en un tipus de superfície. Rafa Nadal és un crack de la terra batuda que ha guanyat 10 Roland Garros, mentre que Roger Federer ha guanyat vuit vegades sobre l’herba de Wimbledon.

Sigui com sigui el material de la pista, el que no canvia són les milers de pilotes que s’utilitzen durant el torneig. Durant l’edició de 2017, es van utilitzar 66.096 pilotes de tennis al llarg de tres setmanes d’entrenaments, partits i exhibicions.

Un torneig de tennis en honor a un aviador

El nom d’aquest torneig no té res a veure amb el tennis. El Grand Slam parisenc va ser batejat en honor a Roland Garros (1888-1918), un aviador i heroi de guerra francès que va morir en combat durant la Primera Guerra Mundial.

Al 1927, l’equip francès de tennis va guanyar la Copa Davis a l’equip nord-americà, tota una gesta en aquella època. Per celebrar-ho, el govern francès va decidir construir un nou estadi de tennis i va encarregar el projecte a Émile Lesieur, amic de Roland Garros que també va lluitar durant la guerra.

Com a homenatge al seu amic, Lesieur va decidir posar-li el seu nom al nou recinte esportiu… fins avui, al 2018, quan es compleixen 100 anys de la seva mort.

Suzanne Lenglen, ‘La Divina’ 

L’últim tennista francès en guanyar el Roland Garros va ser Yannick Noa al 1983. Des de llavors, els jugadors internacionals (sobretot espanyols) han dominat l’Obert de França.

No obstant això, els atletes francesos van mantenir el seu domini durant els primers anys de la competició.

Un dels més destacats va ser la Suzanne Lenglen, coneguda com La Divina, que amb el seu peculiar estil de joc va guanyar sis títols de Roland Garros (i sis més a Wimbledon) durant la dècada de 1920.

El trofeu de la guanyadora i una de les pistes principals de Roland Garros porten el nom de la Suzanne Lenglen en el seu honor.

L’altre gran homenatjat del Roland Garros és el Phillippe Chatrier, jugador de tennis aficionat que no va aconseguir ser professional però va dedicar la seva vida al tennis com a periodista esportiu. Més tard, va arribar a ser president de la Federació Francesa de tennis i de la Federació Internacional

La Copa dels Mosqueters

A més del prestigi i del premi, el guanyador del Roland Garros té l’honor de guanyar la Copa dels Mosqueters, un gran trofeu platejat que mesura 20 centímetres i pesa més de 10 quilos.

El trofeu es diu així en honor a quatre famosos tennistes francesos: Jean Borotra, Henri Cochet, René Lacoste i Jacques Brugnon. Ells eren els quatre mosqueters que formaven l’equip que va guanyar la Copa Davis al 1927 i entre els quatre van sumar 10 Roland Garros.

Aquests quatre ídols de l’esport francès tenen la seva pròpia estàtua al recinte del Gran eslam francès.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here