Camí a l’escola

La Zahira viu en un petit poble a les muntanyes de l’Atles, a Marroc. Ha de caminar 22 quilòmetres per anar a classe. (Camí a l’escola)

El documental Camí a l’escola (2013) explica la història de tres nens i una nena que viuen a llocs molt diferents però comparteixen el mateix somni: volen anar a l’escolar per poder tenir un futur millor.

I per aconseguir-lo estan disposats a recórrer quilòmetres durant hores, a peu, a cavall o en cadira de rodes. A través de la sabana africana, galopant les planes de la Patagònia argentina o escalant les pendents rocoses de les muntanyes de l’Atles.

La pel·lícula de Pascal Plisson és un exemple per tots els nens i nenes que van a l’escola. Els joves protagonistes saben que el seu futur depèn de l’educació i per això s’esforcen tant per no perdre’s ni una classe.

A classe entre lleons i elefants

El Jackson té 10 anys i viu a un poble de Kenia, a la sabana africana. Cada dia recorre 15 quilòmetres a peu amb la seva germana petita per anar a l’escola. Dues hores caminant sense companyia sota un sol intens, vigilant de no creuar-se pel camí amb algun animal perillós com un elefant o un lleó.

El Jackson i la seva germana caminen cada dia 15 quilòmetres per la sabana africana, carregant un bidó amb aigua i vigilant per esquivar lleons i elefants. (Camí a l’escola)

A l’altra banda del continent africà, a la Serralada de l’Atles, Zahira camina tots els dilluns 22 quilòmetres per camins de muntanya. És l’única manera d’arribar a l’escola i estudiar. Ella és la primera noia de la seva família que va a l’escola.

A causa de la manca de recursos i la dificultat per desplaçar-se, en llocs tan allunyats el més habitual és que els nens es quedin a casa amb la seva família i els ajudin amb les feines de casa i del camp. Els protagonistes de Camí a l’escola tenen sort i comptem amb el suport dels seus pares per estudiar.  

El Jackson i la seva germana caminen sota el sol abrasador, esquivant animals de la sabana, per anar a l’escola cada dia (Camí a l’escola)

El Carlitos té 11 anys i viu en un petita vila de la Patagònia argentina, a 15 quilòmetres de l’escola. Cada dia agafa el cavall de la seva família i, amb la seva germana a sobre, recorren el camí d’anada i de tornada per anar a classe.

A l’altra punta del món, a l’Índia, el Samuel i els seus germans demostren la seva força de voluntat dia rere dia. El Samuel no pot caminar a causa d’una malaltia i es desplaça amb una cadira de rodes improvisada que els seus germans petits arrosseguen per carreteres de pols, travessant rierols i superant obstacles.

“Per ells, accedir a l’educació significa poder obtenir més tard una feina que els permetrà ocupar-se de la seva família, curar, ajudar a la resta, comprendre el món, participar a la del seu país” PASCAL PLISSON, Director de ‘Camí a l’escola’

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here