Cartes a Dràcula

La novel·la de 1897 va donar peu a nombroses pel·lícules sobre el vampir de Transilvània, com aquesta versió de 1931. (Universal Pictures)

L’irlandès Bram Stoker va escriure fa 120 anys una novel·la que va fer famós al Comte Dràcula a tot en món

El príncep Vlad III (1431-1476) va viure a la regió romanesa de Transilvània fa més de 500 anys. A Romania se’l considera un heroi nacional perquè sempre va lluitar per la independència del país. No obstant això, també se’l recorda per ser un governant cruel i despietat.

Al príncep Vlad li agradava veure la sang dels seus enemics, als qui executava per empalament. Per això li van donar l’àlies de Draculea, que significa “fill del diable”.

Segles més tard, a l’altre extrem del continent, l’escriptor irlandès Bram Stoker es va basar en la figura de Vlad Draculea per crear al personatge de la seva obra més famosa: el Comte Dracula de Transilvania.

Feia segles que existien les llegendes sobre vampirs, éssers que s’alimenten de sang humana, però el personatge de Stoker va crear un mite que es va fer popular a tot el món.

Com matar un vampir?

En un dels seus viatges a Londres, Bram Stoker va coincidir amb Armin Vambery, un intel·lectual hongarès que li va explicar les llegendes sobre vampirs tradicionals dels països eslaus, a l’est d’Europa.

Aquestes històries van servir d’inspiració per descriure l’imaginari dels vampirs i la seva manera de ser. Per exemple, que els vampirs no veuen la seva imatge reflectida als miralls, que només moren si se’ls clava una estaca al cor i que odien els alls, les hòsties sagrades i els crucifixos.

D’acord amb les supersticions, Dràcula també tenia una força sobrehumana, podia convertir-se en animal i dormia dins un taüt.

La creença popular diu que els vampirs poden transformar-se en ratpenats, volant de nit per trobar a les seves víctimes. (BBC)

La sang humana era l’origen de la seva immortalitat, però només durant la nit: els vampirs fugen de la llum del dia, que pot destruir-los.

Racons plens d’inspiració 

Dràcula és una novel·la epistolar, que vols dir que la història s’explica a través de cartes, diaris i documents que els personatges s’escriuen entre ells. Aquesta forma de narració va ser tota una novetat, lloada per altres grans novel·listes de l’època com Arthur Conan Doyle i Oscar Wilde.

El 1890 Bram Stoker va visitar la ciutat de Whitby, a la costa est d’Anglaterra, on queden les ruïnes d’un antic monestir del segle XI. En aquella època s’estava documentant per escriure un llibre anomenat Comte Vampir (més tard canviaria el títol per Dràcula), i el lloc el va impactar tant que acabaria apareixent a la novel·la.

Però, sens dubte, el paisatge més emblemàtic de la història és el castell de Dràcula a Romania.

Bram Stoker mai el va visitar i Vlad Draculea mai va viure allí, però el Castell de Bran (batejat així en honor de l’escriptor) va servir de model per descriure la llar de l’aristòcrata vampir amb les seves torrasses, els seus passadissos foscos i les seves masmorres.

El relat de Bram Stoker era tan elaborat, tan ple de detalls i emocionant, que de seguida es va donar a conèixer a tot el món. Amb l’aparició del cinema a principis del segle passat, també es van fer les primeres pel·lícules, com Nosferatu (1922) o Dràcula (1931).

Una de les cintes més recordades i fidels a la història de la novel·la és Dràcula, de Bram Stoker (1992), que aquest any compleix 25 anys. Sembla que 2017 és un bon any per recordar als vampirs.

 Informa’t de tot a Junior Report.

COMPARTIR
Article anteriorLa poeta dels nens
Article següentEls més llestos del món

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here