Conceptes clau del 8 de març

Una de les demandes del feminisme és el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos en temes com la sexualitat, l'embaràs o l'avortament. (Dani Duch)

De què parlem quan parlem de feminisme, micromasclismes, gènere i altres conceptes al voltant del Dia Internacional de la Dona

En els seus inicis, el 8 de març era el Dia de la Dona Treballadora, una data per reclamar millors drets laborals per a les dones: salaris dignes, jornades laborals més reduïdes i seguretat en l’entorn de treball.

En l’actualitat, el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona. No és tant una data per celebrar i felicitar a les dones, sinó per cridar l’atenció sobre la desigualtat de gènere i reivindicar la lluita feminista.

D’aquí el lema de la vaga d’aquest any: “Si nosaltres parem, es pel món”. La idea és donar visibilitat a tota la feina que realitzen les dones i que no sempre està reconeguda i/o remunerada.

#8marzo #sinosotrasparamosseparaelmundo

A post shared by BIENVENIDA COMPAÑERA♀💪 (@nuestraluchafeminista) on

El moviment feminista és tan ampli com persones existeixen al món. Hi ha moltes maneres de defensar a les dones i els seus drets, però existeixen una sèrie d’idees que són bàsiques per comprendre el discurs feminista.

Feminisme

El feminisme és un moviment teòric, polític i social que reivindica la igualtat de gènere.

Aquest moviment sorgeix a la fi del segle XIX i té com a objectiu l’emancipació de la dona: que les dones siguin lliures per actuar i decidir què volen fer amb la seva vida. Fins llavors i al llarg de tota la història, les dones estaven obligades a casar-se, encarregar-se de la casa i de la família. No tenien dret a vot ni podien treballar si no els hi permetia el seu pare o marit.

El moviment feminista ha evolucionat i s’ha adaptat a les reivindicacions de les dones de cada època. Per això els historiadors parlen de tres onades del feminisme.

La primera onada feminista reclama els mateixos drets civils que els homes: el dret a rebre una educació superior, a treballar i a ser tractades com a iguals dins del matrimoni (i no com algú que necessita l’autorització o aprovació del seu marit per fer alguna cosa). Es coneix com l’onada il·lustrada i apareix durant el segle XIX.

La segona onada feminista, l’anomenada onada liberal, lluita per aconseguir el dret al vot, perquè les dones puguin participar plenament en la societat. Les activistes de finals del XIX i principis del XX segueixen reivindicant el dret a estudiar a la universitat i a treballar.

La tercera onada feminista sorgeix a partir dels anys 1960-1970 amb reivindicacions sobre la sexualitat, la distinció sexe-gènere, l’eradicació de la violència de gènere o el patriarcat, un sistema d’organització social en el qual els homes ocupen les posicions de poder.

Masclisme

El masclisme engloba totes aquelles actituds, comportaments i creences que malmeten, denigren o oprimeixen a la dona.

Malgrat que les nostres societats són cada vegada més igualitàries (igualtat salarial, accés a l’educació, representants polítics), existeixen noves formes de masclisme que posen la igualtat en dubte.

Els micromasclismes són situacions de masclisme que es produeixen de manera quotidiana. Són actituds, gestos i paraules tan habituals que, de vegades, ni ens adonem.

Per exemple, quan a un bar o restaurant li porten el compte directament a l’home, que les joguines o roba de nenes sigui de color rosa, que s’esperi d’una dona que sigui femenina, que s’utilitzin expressions com “nenassa” o conyàs…

Sexe vs. Gènere

El sexe i el gènere són conceptes claus per entendre el pensament feministes.

El sexe es refereix als òrgans biològics i reproductius de les persones. Hi ha dos tipus de sexe: els òrgans masculins i els femenins.

En canvi, el gènere no fa referència a la biologia, sinó a la identitat social d’una persona: és la idea del que es considera propi d’un home o d’una dona, amb els rols que tradicionalment s’assignen en la nostra societat.

Un exemple clàssic és el dels colors (blau pels nens, rosa per a les nenes) o les aficions (l’esport pels nens, les activitats artístiques per a les nenes). Això no és alguna cosa que vingui per naturalesa, sinó que són idees que hem construït en societat.

La distinció entre sexe (el biològic) i gènere (el construït, el social i cultural) ha estat una aportació vital del feminisme, que explica per què l’opressió de la dona no és quelcom lògic i natural sinó un sistema organitzat per mantenir a les dones controlades.

Transversalitat

Existeixen diferents versions sobre els orígens del feminisme que intenten explicar les causes de l’opressió de la dona i les diferents formes de dominació, a més de proposar diferents línies d’actuació per millorar la seva situació.

Dins del moviment feminista, la idea de transversalitat incorpora altres reivindicacions a més del gènere per explicar la desigualtat entre homes i dones.

Hi ha altres factors que limiten les oportunitats i llibertat de la dona com el color de pell, la classe social, el nivell d’estudis, la discapacitat. Per això, moltes intel·lectuals i pensadores opinen el feminisme també ha de lluitar contra un altre tipus d’injustícies i desigualtats.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorLa dona al món
Article següentAixò és masclisme?

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here