Dones al món laboral

El cartell de Rosie the Riveter va ser creat per animar les dones a treballar a les fàbriques durant la guerra i va acabar convertint-se en una icona feminista. (Eric Risberg / AP)

La igualtat entre homes i dones a al feina segueix sent un dels grans reptes de la nostra societat

Durant el transcurs de la història, a les dones sempre se’ls hi ha donat un rol tradicional a la llar: fer les feines de la casa, cuinar i netejar, cuidar dels nens, tenir llista el sopar per quan el marit arriba de treballar…

A finals del segle XVIII, amb la Revolució Industrial, les dones van començar a incorporar-se al món laboral. No obstant això, no tenien les mateixes condicions: cobraven menys que els homes i no tenien els mateixos drets laborals.

La lluita per la igualtat al món laboral va ser un dels motius que van originar el Dia de la Dona.

A principis del segle XIX, la Conferència Internacional de Dones Socialistes reclamava el dret a vot per a les dones, mentre les treballadores de les fàbriques d’Estats Units es declaraven en vaga per aconseguir millores laborals.

Nosaltres podem

A mitjans del segle passat, cada vegada treballaven més dones a les fàbriques, sobretot a causa dels conflictes bèl·lics. Durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, els homes van anar a lluitar al camp de batalla i les dones els van substituir a les fàbriques per no perdre la producció.

El famós cartell “We can do it” [Nosaltres podem] va ser creat a Estats Units durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per aixecar els ànims de la població.

Les dones van jugar un paper fonamental per mantenir el país en marxa: van ocupar el lloc dels homes a les fàbriques i van aconseguir que l’economia no s’esfondrés.

El cartell mostra a una dona amb la granota de feina, aixecant el seu braç com a símbol de força i poder de les treballadores. A la dècada de 1980, el cartell es va convertir en un símbol del moviment feminista.

We can do it! La historia detrás del mítico póster💪👩

A post shared by Pictoline (@pictoline) on

El sostre de vidre a la feina

Dins del moviment feminista, el “sostre de vidre” és una metàfora per explicar la situació de desigualtat de les dones en diferents àmbits.

S’utilitza aquesta expressió perquè es tracta de barreres invisibles, que aparentment no existeixen o ningú vol admetre, però que acaben perjudicant a les dones en la seva carrera professional i a la seva vida personal.

Al món laboral, les dones cobren menys que els seus col·legues homes malgrat ocupar el mateix càrrec i tenir la mateixa responsabilitat. A més, segons dades de Nacions Unides, menys d’una tercera part dels llocs directius estan ocupats per dones.

La situació de desigualtat empitjora als països amb menys recursos, on les dones tenen un accés a l’educació més limitat. 

A més de tenir menys oportunitats, per a les dones és més difícil compaginar la seva professió amb la maternitat.

A tot el món, només 63 països ofereixen la baixa de maternitat de 14 setmanes recomanada per l’Organització Internacional del Treball. I menys d’una tercera part de les dones treballadores tenen dret a demanar la baixa.

Aquesta infografia d’ONU Dones ofereix una visió globalitzada de la situació de la dona al món laboral: la bretxa salarial, la desigualtat de gènere en l’ocupació, les barreres legals i la protecció social que reben.

Vents de canvi

Afortunadament, els governs d’alguns països estan desenvolupant noves lleis i mesures per promoure la igualtat de gènere.

Islàndia és el país amb menor desigualtat de gènere i acaba d’aprovar una llei d’equitat salarial: les empreses estan obligades a pagar el mateix sou a homes i dones (si incompleixen la llei, han de pagar una multa de fins a 400 euros al dia).

Suècia és un país referent en la igualtat de gènere. El 46% dels seus representants parlamentaris són dones, la líder de l’Església sueca és una dona (Antje Jackelén, la l’arquebisbe d’Uppsala) i el permís de maternitat s’allarga fins a 480 dies, que pares i mares poden repartir-se com vulguin.

D’altra banda, la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ha anunciat fa poc que està embarassada i estarà sis setmanes de baixa. Un exemple més per demostrar que les dones no han de renunciar a la seva carrera professional si volen ser mares. Un pas més cap a la igualtat.

La primera ministra de Nueva Zelanda, Jacinda Ardern, y su pareja, el periodista Clarke Gayford, han anunciado que esperan el nacimiento de su primer hijo el próximo mes de junio. Ardern se convirtió en la Primera Ministra de Nueva Zelanda en Octubre del año pasado, con 37 años es la tercera mujer que ocupa este cargo y la de menor edad desde 1856. Tras dar a luz, Ardern se tomará seis semanas de baja de maternidad y será el primer viceministro, Winston Peters, el que asuma sus funciones durante esta ausencia. Aunque ella ha afirmado que estará “totalmente accesible” a lo largo de su baja y que se reincorporará enseguida y a pleno rendimiento. “Tengo muchas ganas de empezar mi nuevo papel como madre, pero estoy igualmente centrada en mi trabajo y en mis responsabilidades como primera ministra”, ha puntualizado. _ Para Ardern, "no hay duda de que los tiempos han cambiado", lo que le permite compaginar la maternidad con una carrera en la política. "No soy la primera mujer en realizar múltiples tareas. No soy la primera mujer en trabajar y tener un bebé", declaró. "Sé que estas son circunstancias especiales, pero hay muchas mujeres que lo han hecho bien antes que yo", para añadir que son muchas las mujeres que abrieron camino para hacer posible que otras piensen que "sí, puedo hacer el trabajo y ser madre'". Por supuesto no podían faltar las preguntas machistas en la rueda de prensa: "¿Está pensando en casarse?". A lo que ella respondió: “me gusta la idea de que estamos haciendo todo al revés. Compramos una casa juntos, luego vamos a tener un bebé y ya veremos…". Gayford, con quien Andern comparte su vida desde hace tres años, es un periodista que conduce el programa de Choice TV, Fish of the Day y ha asegurado a la prensa nacional, desde el nombramiento de su pareja, su principal trabajo ha pasado a ser el de apoyar y asegurarse de que Ardern come y duerme lo suficiente. “La flexibilidad de mi profesión me lo permite. Por eso, trabajaré sólo cuando sea necesario”.

A post shared by Mulier – Revista Feminista (@mulier.feminismo) on

Informa’t de tot a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here