Eleccions primàries: el primer pas del llarg camí cap a la Casa Blanca

Donald Trump, va ser el vencedor de les eleccions primàries del Partit Republicà al 2016. (Victor J. Blue / Bloomberg)

L’elecció dels candidats presidencials de cada partit és un procés complex i ple de curiositats

El camí per arribar a ser president d’Estats Units és llarg i complex. Els candidats no només han de guanyar les eleccions presidencials: si volen arribar a participar en elles, abans han de ser escollits candidats dels seus propis partits.

Les dues principals formacions polítiques del país, el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, escullen als seus candidats en un complicat sistema conegut com a eleccions primàries, en les quals diferents aspirants s’enfronten per ser escollits.

Es tracta d’un procés ple de rareses, curiositats i polèmiques que dura diversos mesos i obliga als membres de cada partit a enfrontar-se entre si.

El nomenament del candidat

A les primàries, els simpatitzants d’un partit no voten directament al seu candidat preferit, sinó que escullen a delegats perquè els representin a la convenció nacional del partit, la reunió on es decideix qui serà el candidat a president.

Les convencions són un gran espectacle amb escenaris enormes, pantalles gegants, música a tot volum, un públic entregat que aplaudeix o esbronca als aspirants…

Per exemple, Donald Trump va aprofitar la convenció republicana de 2016 per aparèixer en escena com si fos una estrella del pop:

Hi ha diverses maneres d’escollir als delegats que voten a les convencions. Alguns els escull el partit pels seus mèrits, mentre que la resta es trien mitjançant dues fórmules: eleccions primàries i caucus.

Primàries i cau… què?

Els caucus s’utilitzen a pocs estats. Consisteixen en assemblees en les quals els simpatitzants debaten sobre el seu candidat preferit.

Aquestes reunions es realitzen a col·legis, esglésies o fins i tot cases particulars. Al final arriben a un consens i s’escull a un delegat perquè voti pel candidat en la convenció nacional.

És un sistema molt tradicional, i quan no s’arriba a un acord sobre el delegat a escollir, el desempat es pot realitzar mitjançant procediments molt curiosos. Per exemple, llançant una moneda a l’aire: 

El mètode de les primàries és més modern: els simpatitzants de cada partit trien als seus delegats com si es tractés d’unes eleccions normals. Aquesta fórmula és la que s’utilitza en més estats.

Només pot quedar-ne un

El procés de les primàries acostuma a començar a l’estat de Iowa i, a mesura que es van realitzant votacions i caucus als diferents estats, es veu quin aspirant a candidat té més possibilitats.

Molts es retiren de la carrera quan comproven que no tenen res a fer. Llavors, ofereixen el seu suport a algun dels candidats que segueixen participant.

La jornada del Superdimarts és una data decisiva en la qual es concentren les eleccions primàries en molts estats. El Superdimarts se celebra habitualment un dimarts de febrer o març i l’aspirant guanyador acostuma a tenir moltes probabilitats d’arribar a la Casa Blanca.

A les primàries no es tenen amics

Hillary Clinton i Donald Trump, els dos candidats de les eleccions 2016, van haver de superar tota una carrera d’obstacles per aconseguir ser els aspirants triats.

Clinton va guanyar davant els altres cinc candidats del Partit Demòcrata, mentre que el president Trump es va imposar a altres 16 republicans. 

A les primàries no existeixen els amics. Per molt companys de partit que siguin, els aspirants discuteixen entre ells amb duresa. Els debats del costat republicà van ser molt polèmics pels atacs de Trump als seus competidors:

L’actual president dels Estats Units també va rebre moltes crítiques i destacats membres del seu propi partit van declarar que no el votarien a les eleccions.

Informa’t de tot a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here