Els orígens de la fotografia

Els fabricants de càmeres segueixen millorant els seus models amb aparells cada vegada més petits, lleugers i de major qualitat. (Joe Mabel)

Un viatge per la història d’aquest art, des de la cambra obscura fins a la fotografia digital i els mòbils

La invenció de la fotografia no va ser cosa d’una sola persona ni es va fer en un sol dia: desenes d’inventors han contribuït en aquest invent, que a dia d’avui encara segueix millorant amb nous models de càmeres, més compactes i de millor qualitat.

La primera fotografia

La primera càmera no es va desenvolupar fins al segle XIX, però abans ja s’havien inventat altres aparells que intentaven plasmar la imatge en una superfície.

El més important va ser la càmera obscura, un dispositiu que es va utilitzar durant segles com a entreteniment.

Es tracta d’una caixa tancada amb un petit forat per on entra la llum. Aquesta llum projecta la imatge de l’exterior a l’interior de la caixa: si es col·loca un material sensible a la llum a la paret interior, s’aconsegueix una espècie de fotografia.

L’inventor Joseph Nicéphore Niépce va millorar aquest prototip. Dins de la caixa va instal·lar una placa coberta de betum que s’enduria amb el contacte de la llum. Una vegada acabat el procés, es netejava el betum que no havia endurit i la imatge perdurava.

En 1826 va aconseguir crear una imatge fixa del pati de la seva casa. A aquesta imatge la va denominar heliografia i es considera la primera fotografia de la història. No obstant això, la cambra obscura encara podia millorar.

El daguerreotip i el calotip

La primera càmera no va ser inventada fins a anys més tard. Ho va fer Louis Daguerre al 1839, en el seu honor, l’invent es va batejar com daguerreotip.

Daguerre pretenia millorar la caixa fosca i escurçar el procés, ja que amb el sistema de Nicéphore Niépce l’exposició durava hores abans que el betum s’endurís.

Va substituir el betum per unes plaques fetes de coure i recobertes de plata. Al principi la imatge no quedava gravada a les plaques i calia passar-les per un procés químic que ressaltava la imatge.

Al 1839 Louis Daguerre va patentar el daguerreotip, considerat la primera càmera fotogràfica de la història. (Susanna Celeste Castelli)

En paral·lel, el científic britànic Henry Fox Talbot va experimentar amb altres materials. Amb prou feines uns dies després de la presentació del daguerreotip va anunciar que havia descobert el paper sensible a la llum.

El principal avantatge d’aquest sistema, anomenat calotip, és que el paper es converteix en un negatiu de la imatge que pot utilitzar-se per fer còpies de la fotografia.

Dues fites que impulsen la fotografia

La fotografia va començar a utilitzar-se per il·lustrar esdeveniments a partir de la segona meitat del s.XIX, va ser llavors quan va aparèixer la figura del reporter fotogràfic de guerres. 

El problema era que la càmera encara era un aparell molt gran i pesat i el fotògraf necessitava traslladar un petit laboratori per revelar els negatius al moment. Tot això va canviar amb el llançament de la primera càmera Kodak. 

Al 1888, la companyia nord-americana va llançar una càmera molt més portable i automàtica, dirigida al gran públic sense coneixements de fotografia. Del revelat se n’encarregava el laboratori de Kodak, que després enviava les imatges a paper al client.

El segon gran canvi que va contribuir a la difusió de les càmeres va ser la invenció del rodet de pel·lícula, que permetia fer més d’una fotografia cada vegada.

Al 1925, l’enginyer alemany Oskar Barnak va presentar la primera càmera Leica, més ràpida i amb rodet incorporat.

Fotografia digital i l’última revolució

A partir d’aquell moment, la fotografia es va estendre ràpidament. Van aparèixer més fabricadors, els models eren cada vegada millors i tenir una càmera era molt habitual.

A la dècada de 1930 es van inventar les primeres càmeres instantànies, que no necessiten revelat, com les Polaroid que ara tornen a estar de moda.

La següent revolució de la fotografia no va arribar fins a quaranta anys més tard amb les càmeres digitals, que no emmagatzemen les imatges en rodets sinó en una memòria que es pot descarregar en un ordinador.

Aquestes càmeres han millorat molt des de la seva aparició, quan tenien una resolució molt baixa i només podien fer fotos en blanc i negre.

En els últims deu anys hem vist com les càmeres analògiques gairebé han desaparegut i cada vegada hi ha menys càmeres digitals, però avui es fan més fotografies que mai.

Estem davant de l’última revolució de la fotografia: la càmera del mòbil, accessible per a la majoria i cada vegada de millor qualitat.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here