Tennistes de llegenda que han escrit el seu nom a la història del Grand Slam francès
El campionat de tennis de França va ser fundat al 1891, encara que llavors encara no portava el nom de l’aviador i heroi de guerra Roland Garros. No va ser fins a 1925 que el torneig parisenc es va convertir en una competició internacional oberta a jugadors d’altres països.
Durant els primers anys, els tennistes francesos van mantenir el domini. Jean Borotra, René Lacoste i Henri Cochet, tres dels quatre Mosqueters, van aconseguir fins a deu títols entre les dècades de 1920 i 1930.
En la competició femenina, la francesa Suzanne Lenglen va marcar un abans i un després en la història del tennis.
(HILO) Hoy hace 119 nacía Suzanne Lenglen, 1ª mujer en convertirse tenista profesional.Fue campeona de 31 títulos de Grand Slam, 12 de ellos en solitario. Ganó 6 Wimbledon entre 1919 y 1925 y 6 Roland Garros entre 1920 y 1926. #MujeresEnLaSombra pic.twitter.com/N1TGKArLvz
— Carmen Matas (@Carmen_matas) May 24, 2018
Lenglen no només va guanyar sis tornejos de Roland Garros i altres sis campionats de Wimbledon, sinó que va imposar un nou estil de joc a la pista i es va convertir en una de les primeres estrelles esportives de la història.
Mig segle més tard, la nord-americana Chris Evert superaria el seu rècord, guanyant set Roland Garros entre 1974 i 1986. Al llarg de la seva carrera, Evert va guanyar 18 títols de Grand Slam, un palmarès que faria enveja a qualsevol jugador.
Un torneig per als millors tennistes del món
A partir dels anys 30 del segle passat, els tennistes estrangers es van apoderar de la pista Phillippe Chatrier, on s’hi juga la final masculina de Roland Garros.
Jugadors d’Alemanya, Suècia, Itàlia, Brasil, Espanya, República Txeca i, sobretot, d’Estats Units i Austràlia es van alternar el podi.
La dècada de 1970 va tenir nom propi: Björn Borg. El tennista suec va guanyar sis Roland Garros entre 1974 i 1981 i va escriure la seva pròpia pàgina a la història del torneig. Quan estava en el punt àlgid de la seva carrera, després de guanyar 11 Grand Slams, va decidir retirar-se amb només 26 anys.
#Nadal ha superado a #BjornBorg, icono de los 70. Borg puso de #moda la cinta, la barba dejada y la ropa ajustada pic.twitter.com/zZ0Il6Dh
— Elena Berberana (@ElenaBerberana) June 11, 2012
El ‘Grand Slam espanyol’
Tradicionalment, el tennis espanyol s’ha desenvolupat sobre aquesta superfície a causa del clima assolellat del sud d’Europa, on hi predominen les pistes de terra abans que la gespa perquè cal regar-lo.
Això ha afavorit les victòries de jugadors espanyols al Roland Garros. El mític tennista Manolo Santana va guanyar dos Roland Garros durant els anys 60, més l’altre d’Andreu Gimeno el 1972.
No obstant això, els tennistes espanyols van començar a trepitjar amb força la terra batuda de París durant la dècada de 1990 i els anys 2000: en 25 anys hi ha hagut 15 victòries d’espanyols. Va començar Sergi Bruguera (1993 i 1994) i el van seguir Carlos Moyà (1998), Albert Costa (2002), Juan Carlos Ferrero (2003) i, per descomptat, Rafael Nadal.
Al tennista mallorquí se l’anomena el Rei del Roland Garros perquè ha guanyat 10 títols a París. L’últim, l’any passat: serà capaç de revalidar el títol aquest any?
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
