Huracans, les tempestes més grans de la Terra

Aquesta imatge, feta des d’un satèl·lit, ensenya l’huracà Irma passant per les Illes Verges. (NOAA)

Els huracans són les tempestes més grans del món. En realitat seria més precís parlar de ciclons tropicals, com explicarem més endavant. Aquests fenòmens es generen als mars càlids i, quan arriben fins la terra ferma, causen destrosses enormes. Recentment n’hem tingut alguns exemples, com l’Irma que, per desgracia, ha deixat un gran rastre de destrucció al seu pas.

L’huracà Irma

Últimament ha estat noticia l’huracà Irma, el més fort que s’ha registrat a l’Atlàntic en més d’una dècada. Ha provocat danys gravíssims a diverses illes del Carib com San Martín, Barbuda, les Illes Verges, Puerto Rico, República Dominicana, Haití i Cuba, així com als Estats Units.

A l’escala que categoritza els huracans per la força dels seus vents des de l’1 (els menys intensos) fins al 5 (els més intensos), l’Irma va aconseguir el grau més alt, per això ha estat tan destructiu. Encara s’està realitzant el balanç dels danys, però ja se sap que aquest huracà ha tingut un impacte catastròfic.

Així es va informar que l’Irma passava a la categoria 5:

Què són els huracans?

En realitat, la denominació genèrica d’aquestes tempestes és “cicló tropical”, però en funció del lloc on succeeixin reben noms diferents: anomenem huracans als que es generen a l’oceà Atlàntic o al Pacífic oriental, tifons als del sud-est asiàtic i ciclons als de l’oceà Índic.

Són diferents noms per un mateix fenomen: tempestes d’enormes proporcions que naixen a les latituds tropicals i es desplacen girant en sentit contrari de les agulles del rellotges a l’hemisferi nord i al revés de l’hemisferi sud.

Mapa mundial dels ciclons tropicals registrats entre els anys 1985 i 2005.

Poden durar des d’unes hores fins a diversos dies. Es van dissipant quan deixen de trobar aigua calenta amb la que alimentar el seu moto de calor i humitat.

Com es forma un cicló tropical?

Els ciclons tropicals es produeixen sobre els mars càlids (l’aigua ha d’estar a 26º com a mínim). En unes determinades condicions, l’aire que està en contacte amb l’oceà s’escalfa i ascendeix carregat d’humitat.

Quan aquesta massa d’aire puja, deixa sota seu una zona de baixa pressió, és a dir, queda menys aire. Això atreu l’aire dels voltants, que també s’escalfa i ascendeix.

Així es va alimentant el mecanisme que es retroalimenta carregant-se cada vegada de més humitat, de núvols de tempesta i de vents més potents. De vegades, la rotació de la Terra contribueix a que es creï un remolí i influeixi en la trajectòria del cicló.

Les conseqüències

Quan arriba a terra ferma, els ciclons tropicals es van debilitant perquè ja no poden alimentar-se de la calor i la humitat que trobaven sobre el mar.

Tanmateix, encara conserven una força enorme i assoten la terra amb vents molt destructius i pluges fortíssimes que poden causar inundacions, corriments de terres, etc. Evidentment, quan més poblada estigui la zona afectada més perill hi ha per les vides humanes.

A més a més, a la costa provoquen fenòmens molt perillosos, com augments del nivell del mar, onades grans i corrents que ocasionalment generen importants destrosses materials i ecològiques.

Alguns vídeos com aquest ens permeten fer-nos una idea de la força que va tenir l’Irma:

Informa’t de tot a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here