Islàndia, el país de gel i foc

Islàndia està plagada d'espectaculars cascades com aquesta de Seljalandsfoss. (Diego Delso / Wikipedia)

Volcans, glacials i paisatges espectaculars fan d’aquesta illa un lloc perfecte per als amants de la naturalesa

Islàndia és una col·lecció de dades curioses. Té la densitat de població més baixa d’Europa: és un país més gran que Portugal, 103.000 km², amb una quantitat d’habitants similar a la de Bilbao, 350.000.

La gran majoria d’ells es concentren a la zona sud-oest del país, especialment a Reykjavík, la capital situada més al nord de la Terra.

Aquesta illa situada a mig camí entre Groenlàndia, Escòcia i Noruega es considera un dels països amb millor qualitat de vida per l’educació i la sanitat que reben els seus ciutadans, l’alta esperança de vida (83 anys), els sous elevats i la bona conservació del medi ambient.

Un petit país als mitjans

Durant els últims anys, Islàndia ha estat notícia per diversos motius: les seves polítiques d’igualtat de gènere, els assoliments de la seva selecció de futbol o com el seu govern va reaccionar davant la crisi econòmica global, aplicant canvis en el sistema polític i econòmic per reduir els efectes de la crisi.

La naturalesa desbordant del país es va fer notar a tot el món al 2010, quan el volcà Eyjafjallajökull va entrar en erupció i va emetre tantes cendres a l’aire que va obligar a cancel·lar milers de vols al nord d’Europa.

De la seva activa escena musical han sorgit artistes molt influents a tot el món com Björk, Sigur Rós, Ólafur Arnalds o el recentment mort Jóhann Jóhannsson.

Però si per alguna cosa destaca aquesta illa és, sobretot, per la seva colpidora naturalesa. N’hi ha prou en posar els peus allí per observar paisatges que no existeixen a cap altre lloc. Per això s’ha convertit en una destinació turística cada vegada més popular.

Volcans i glacials

Islàndia té una gran activitat geològica. Està situada sobre un dels punts calents del planeta, just damunt de l’anomenada dorsal mesoatlàntica, una bretxa enmig de l’Atlàntic que separa les plaques tectòniques d’Amèrica del Nord i Europa i Àsia.

Allí, la terra bull. No és casualitat que a la resta del món utilitzem la paraula islandesa guèiser per anomenar els deus que emeten un doll d’aigua i vapor a l’aire cada cert temps. El més conegut és el de Strokkur, les erupcions del qual acostumen a aconseguir els 15 o 20 metres d’altura.

Es calcula que un terç de tota la lava que ha sorgit sobre la superfície terrestre durant els últims 500 anys és islandesa. 130 volcans esquitxen el país, dels quals 30 romanen actius. De mitjana, es produeix una erupció cada tres anys.

A més, un 11% del país està cobert de glaceres. El més important és el de Vatnajökull, el segon més extens d’Europa i el primer en volum de gel. En els seus punts més profunds, el mantell de gel té un quilòmetre de profunditat.

Respecte pel medi ambient

Els islandesos han après a aprofitar la força del seu subsòl: la gran majoria de l’energia que consumeixen prové de fonts renovables, principalment de l’energia geotèrmica, que utilitza la calor de la terra per generar electricitat i escalfar les llars.

Gràcies a aquesta energia, el país va passar de ser un dels més pobres d’Europa a convertir-se en un dels més desenvolupats del món: abans gastaven una fortuna en importar carbó i altres combustibles, però ara produeixen la seva pròpia energia a un cost baixíssim i sense generar residus.

Així, aquest tros de terra ha arribat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent.

Els seus espectaculars paisatges esquitxats de camps de lava negra i glacials blaus són una mostra d’això. Gràcies a això, Islàndia és un dels escenaris més buscats per gravar sèries i pel·lícules com Joc de Trons.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here