La difícil realitat que viuen els nens refugiats

La difícil realitat que viuen els nens refugiats
Aquest nen de vuit anys va haver de deixar l’escola per culpa de la guerra i ara treballa arreglant motos, en un poble del nord de Síria (Khalil Ashawi/Save the Children)

Els nens i nenes refugiats es veuen obligats a madurar de cop. No viuen la seva infància com haurien de viure-la: en lloc de sortir al carrer o fer excursions, els nens que viuen en camps de refugiats tenen un perímetre delimitat i no poden sortir-ne i jugar fora.

És possible que aquestes circumstàncies els marquin profundament i que en pateixin les conseqüències durant tota la seva vida. Guiomar Todó, responsable de Save The Children a Catalunya, ens explica com viuen els nens refugiats i què fan les ONGs per ajudar-los.

Un cop molt dur

La manca de recursos als camps de refugiats no només afecta les condicions en les que viuen, sinó que també pot afectar la seva salut i el seu estat d’ànim.

Per això, encara que les necessitats bàsiques poden cobrir-se (i no sempre és així), molts nens tenen depressió. Per culpa de les guerres, els conflictes armats o les persecucions, ells i les seves families han de fugir de la seva llar, deixar enrere casa seva, la seva escola, els seus amics…

Resulta difícil assimilar un canvi tan radical: t’imagines haver de renunciar a tot el que coneixes d’un dia per l’altre?

Nens que viatgen sols

La guerra a Síria ha desplaçat la meitat de la població, més de cinc milions de persones han hagut d’abandonar la seva llar. Aquesta situació s’afegeix als milers de persones que fugen d’altres zones de conflicte al Pròxim Orient i l’Àfrica.

Davant d’aquesta arribada a gran escala de persones que busquen asil, els menors són els més perjudicats. El 37% dels menors d’edat que estan atrapats en camps de refugiats a Grècia són menors no acompanyats, de manera que són molt vulnerables.

Molts esperen retrobar-se amb familiars, així que les autoritats haurien detenir en compte la voluntat dels nens i si tenen família a algún altre país europeu, per facilitar la trobada i que puguin viure amb els seus parents.

Per desgràcia, alguns nens es fan passar per adults i viatgen amb traficants que els prometen que els portaran fins als països on estan els seus familiars. En aquests casos, les ONGs no poden ajudar-los.

Molts nens viatgen sols des del seu país d’origen esperant retrobar-se amb els seus familiars, que ja viuen a països europeus. (Pedro Armestre)

Però també passa a l’inrevés. Hi ha persones adultes que es fan passar per menors per demanar ajuda a les ONGs. En alguns casos, només porten una partida de naixement que apunta que són menors, però quan les ONGs fan radiografies per analitzar els seus ossos es demostra que són adults.

Europa no compleix la seva paraula

Un dels principals problemes per solucionar aquesta situació és la manca de compromís de molts països de la Unió Europea, que no acullen els refugiats que els correspon segons les normatives comunes de la Unió.

Aquests països han arribat a un acord amb Turquia per desplaçar fins a aquest país els migrants que hagin arribat a Europa sense papers. Per això, com denuncien moltes associacions i persones, l’anomenada “crisi dels refugiats” és en realitat una crisi de solidaritat.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here