Les lleis de l’univers de Johannes Kepler

Kepler va descriure la manera en què els planetes orbitaven al voltant del sol, malgrat no disposar de grans telescopis ni ordinadors . (Benediktinerkloster Krems)

Johannes Kepler va revolucionar el món de l’astronomia amb les seves teories fa més de 400 anys

El nou exoplaneta Kepler-90 i va ser descobert gràcies al telescopi espacial Kepler, que deu el seu nom al gran científic alemany Johannes Kepler (1571-1630).

Des de molt petit es va interessar per l’astronomia i els cossos celestes. Quan tenia sis anys va veure un cometa i als vuit va presenciar un eclipsi lunar, que més tard descriuria en un dels seus llibres.

Kepler es va matricular a la Universitat de Tubinga el 1589, quan encara no tenia 18 anys. En aquella època, la teoria més acceptada sobre els planetes era el sistema geocèntric, que assegurava que la Terra estava al centre de l’univers i tots els planetes i estels giraven al seu al voltant.

No obstant això, una part de la comunitat científica defensava la teoria heliocèntrica de Copèrnic, publicada el 1543, que exposa que la Terra i la resta de planetes giren al voltant del Sol.

Així és com orbiten els planetes al sistema heliocèntric, definit per Copèrnic, o segons el sistema geocèntric, amb la Terra al centre. (Arxiu)

Governar mirant les estrelles

Amant de les ciències i les matemàtiques, Kepler estudiava el moviment dels astres i feia prediccions d’eclipsis o sobre el pas de cometes que apuntava als seus calendaris.

Quan encara no existien els potents telescopis i ordinadors que s’utilitzen avui dia, Kepler va ser capaç d’observar una supernova a 13.000 anys llum. La va anomenar “Estel de Kepler” i avui la coneixem com SN1604, l’any en què es va observar.

Durant el segle XVI es van fer importants avanços científics sobre matemàtiques o astronomia, però la societat encara era molt creient i supersticiosa. Per això es creia que les lleis divines influïen en el moviment dels planetes.

Gràcies als seus coneixements Kepler va ser nomenat matemàtic imperial de Rodolf II, rei del Sacre Imperi Romanogermànic, a qui donava consells astrològics sobre algunes decisions del seu regnat: si havia d’anar a la guerra, amb qui havia d’aliar-se…

Kepler també va publicar les Tabulae Rudolphine (1627), un compendi de taules amb dades numèriques que servien per calcular la posició dels planetes i els estrelles des de qualsevol lloc del món.

Kepler va escriure les ‘Tabulae Rudolphine’ en honor a l’emperador Rodolf II, que era el seu mecenes. (Wikipedia)

Les tres lleis de Kepler

En 1609, Kepler va publicar la seva obra més coneguda: Astronomia Nova, on es recullen les tres lleis que descriuen el moviment dels planetes. Les dades recopilades durant anys li van servir per establir-les.

La primera llei diu que l’òrbita dels planetes és el·líptica (no té forma de cercle) i que els planetes orbiten al voltant del Sol, no de la Terra.

Kepler també es va fixar que la velocitat dels planetes canvia, depenent de si l’òrbita passa més a prop o més lluny del Sol. Així va escriure la segona llei: quan giren al voltant del Sol, els planetes recorren àrees iguals en temps iguals.

Representació de la segona llei de Kepler. (Arxiu)

La tercera llei servia per relacionar la trajectòria dels planetes: el quadrat del període de l’òrbita d’un planeta és directament proporcional al cub de la distancia mitjana de l’òrbita.

És a dir, el temps que un planeta triga a recórrer la seva òrbita està relacionat amb la distància que el separa del Sol (com més lluny, més temps trigarà).

Quan tenia només tres anys, Kepler va patir una malaltia que va afectar considerablement la seva visió. No obstant això, això no li va impedir mirar al cel i observar-lo durant tota la seva vida per resoldre alguns dels grans misteris de l’univers.

Informa’t de tot a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here