Qui mereix el Nobel de la Pau?

La campanya internacional que treballa per prohibir les armes nuclears (ICAN) ha guanyat el Nobel de la Pau 2017. (Getty)

El guardó premia iniciatives i persones que treballen per la pau, però alguns dels guardonats han creat polèmica

Quan Alfred Nobel va escriure el seu testament, va deixar una descripció sobre qui havia de rebre els premis que porten el seu nom. En les seves pròpies paraules, el Nobel de la Pau ha de ser per a “una persona que hagi fet una gran feina a favor de la fraternitat entre països, l’abolició o la reducció dels exèrcits i per promoure les negociacions de pau”.

El primer Premi Nobel de la Pau es va lliurar el 1901 i el van compartir el suís Henry Dunant, fundador de la Creu Roja, i el francès Frédéric Passy, diputat i activista per la pau. Des de llavors, el Nobel de la Pau s’ha lliurat 98 vegades a 131 premiats (104 persones i 27 organitzacions).

Un premi controvertit

En la seva missió per promoure la pau, el Nobel de la Pau no es va lliurar durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945), excepte per reconèixer la labor del Comitè Internacional de la Creu Roja (1917 i 1944).

No obstant això, en més d’una ocasió, l’elecció del Nobel de la Pau ha creat polèmica: tant perquè es considerava que el guardonat no ho mereixia, com perquè la persona premiada estava retinguda en contra de la seva voluntat i no ha pogut recollir el premi.

Un dels casos més criticats va ser el Nobel de la Pau 2009 per a Barack Obama, llavors president dels Estats Units. El Comitè va destacar els seus “extraordinaris esforços per impulsar la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles”. Però nombroses organitzacions pacifistes i part de la societat civil van recordar que, lluny de promoure la pau, Obama havia enviat més tropes a Afganistan durant el seu mandat.

Una altra de les polèmiques sorgides fa poc està relacionada amb la Nobel de la Pau 1991, Aung San Suu Kyi. Aquesta activista de Myanmar va estar sota arrest domiciliari durant 15 anys per la seva oposició al règim militar que governava el país. Va ser alliberada el 2010, quan va emprendre una carrera política per instaurar la democràcia.

Tanmateix, en l’actualitat Aung San Suu Kyi està sent molt criticada per no impedir la persecució dels rohingya, una minoria musulmana a Myanmar. Aquest poble està patint la violència i la repressió dels militars, acusats de ser terroristes.

La comunitat internacional demana a la Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi que intervingui. Es calcula que milers de rohingya han mort al conflicte i mig milió s’han vist obligats a abandonar les seves llars. (Reuters)

La censura bloqueja el Nobel

En altres casos, els guardonats pel Nobel no han pogut assistir a la cerimònia de lliurament perquè el govern del seu país els hi ha impedit. És el cas del dissident xinès i Nobel de la Pau (2010) Liu Xiobo, que va passar gairebé una dècada empresonat per exigir més democràcia a Xina.

En 1935, el pacifista Carl von Ossietzky tampoc va poder rebre el Nobel de la Pau perquè estava retingut pel govern nazi a Alemanya. Quatre dècades més tard, el 1975, el físic rus Andrei Sajarov va ser guardonat però les autoritats soviètiques no li van permetre viatjar a Suècia (la seva dona va recollir el premi en el seu nom).

Sajarov va ser l’inventor de la bomba d’hidrogen. Va voler ajudar als líders de la URSS a combatre el domini dels Estats Units durant la Guerra Freda, però en veure els efectes destructius de la bomba es va rebel·lar contra el govern soviètic i va fer campanya per la pau.

Informa’t de tot a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here