Moments estel·lars dels Oscars

L'any passat es va produir un dels moments més surrealistes de la història dels Oscar: el premi a Millor Pel·lícula, el més important de la nit, es va lliurar dues vegades perquè es van equivocar de sobre. (Mark Ralston / AFP)
  • Curiositats, anècdotes i històries impossibles a la cerimònia de premis més famosa del planeta

  • Meryl Streep, l’actriu més nominada de la història dels Premis Oscar

Noranta anys donen per molt, per això la història de la cerimònia dels Oscars està plena d’anècdotes: pel·lícules que acaparen tots els premis, actors i actrius que boicotegen la cerimònia, discursos reivindicatius…

Els més premiats

El rècord de premis l’empaten tres pel·lícules: ‘Ben Hur’ (1960), ‘Titanic’ (1997) i ‘El Senyor dels Anells’ (2004) van aconseguir ni més ni menys que 11 Oscars cadascuna.

L’actor que més vegades ha estat nominat és el veterà Jack Nicholson: fins a 12 vegades ha pogut guanyar una estatueta daurada! Encara que finalment només s’ha emportat tres premis per Algú va volar sobre el niu del cucut (1976), La força de la tendresa (1984) i Millor, impossible (1998).

A més de ser una de les intèrprets més respectades del món del cinema, Meryl Streep també és l’actriu més nominada: 21 nominacions de les quals ha aconseguit tres Oscars, per Kramer contra Kramer (1980), La decisió de la Sophie (1983) i La dama de ferro (2012).

El director més premiat de la història dels Oscars és John Ford, que va guanyar quatre premis a millor director per El delator (1935), El raïm de la ira (1940), Què verda era la meva vall! (1941) i L’home tranquil (1951).

La persona més jove a guanyar un premi va ser Tatum O’Neal, que amb només 10 anys va guanyar un Oscar a la millor actriu de repartiment per la seva actuació a Lluna de paper (1973).

D’altra banda, Jessica Tandy va guanyar l’Oscar a millor actriu amb 81 anys, pel seu entranyable paper a la pel·lícula Tot passejant Miss Daisy (1989).

Abandonaments sobre l’escenari

Guanyar un Oscar i no anar a recollir-lo pot semblar una bogeria, però ha passat més vegades de les que t’imagines.

El primer va ser George C. Scott, guardonat amb l’Oscar a millor actor al 1970 pel film Patton. Scott no va acudir a la gala perquè creia que aquests premis eren una lluita d’egos i la cerimònia suposava una desfilada interminable de discursos superficials.

La mítica actriu de Hollywood Katherine Hepburn va estar nominada 12 vegades i va guanyar en quatre ocasions per Glòria d’un dia (1934), Endevina qui ve a sopar (1968), The Lion in Winter (1969) i On Golden Pond (1982). No obstant això, mai va acudir a les gales i va donar els premis al Empire State Building de Nova York.

Woody Allen ha estat nominat fins a 24 vegades pel seu treball com actor, director, productor i guionista. Quan va ser premiat com a millor director per Annie Hall al 1977, no es va presentar a la cerimònia i va dir que s’havia oblidat d’anar a recollir el seu premi.

Allen sempre es va mantenir allunyat dels focus de la cerimònia fins als Oscars de 2002, quan va acudir a la cerimònia per retre homenatge a la ciutat de Nova York després dels atemptats de l’11-S.

Els discursos més reivindicatius

Marlon Brando va guanyar l’Oscar a millor actor pel seu paper de Don Vito Corleone a El Padrí (1972). No obstant això, no es va presentar a la gala i en lloc seu va enviar a Sacheen Littlefeather, actriu i activista pels drets dels indis natius nord-americans.

Sacheen, descendent d’apatxes, va aprofitar el moment per criticar el tracte abusiu i la imatge estereotipada que la indústria del cinema donava als nadius americans.

Al 2002, Halle Berry va ser la primera dona negra a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a Monster’s Ball. El seu discurs va girar entorn de la desigualtat i el racisme que encara avui existeix a Estats Units i que va portar a alguns actors de color a boicotejar la cerimònia al 2016.

Un any després, al 2003, el director Michael Moore va guanyar l’Oscar al millor documental per Bowling for Columbine: la pel·lícula que narra la tragèdia del tiroteig en un institut d’Estats Units i llança una dura crítica contra les lleis que regulen la possessió d’armes al país.

El discurs va ser igual de crític, però Moore no es va aturar entre els aplaudiments i esbroncades del públic.

Confusió de sobres

Sens dubte, una de les anècdotes que més es recorda és la de l’any passat, durant el lliurament de l’Oscar a la millor pel·lícula.

Warren Beatty i Faye Dunaway, la mítica parella d’actors de Bonnie i Clyde (1967), havien de lliurar el premi a Millor Pel·lícula però els van donar un sobre amb el guanyador d’una altra categoria; en concret, el sobre amb la guanyadora de l’Oscar a millor actriu: Emma Stone per La La Land.

Davant la confusió, Faye Dunaway va llegir per error que La La land era la guanyadora i tot l’equip va pujar a celebrar-ho i a donar els seus discursos… però la vertadera guanyadora era Moonlight. 

Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here