20 abril 2024
spot_img
20 abril 2024

Prohibit llegir

Alguns llibres famosos a tot el món van ser prohibits per les idees que difonien

La censura ha existit des que l’home va aprendre a escriure. Censurar textos és una manera de prohibir idees i impedir que es difonguin.

Sovint es tracten d’idees contràries al pensament majoritari, que qüestionen la forma en què vivim i com s’organitzen les coses. Per això, de vegades, els governs i institucions que estan al poder apliquen la censura perquè ningú pugui posar en dubte la seva autoritat.

Al llarg de la història, molts llibres han estat censurats per predicar idees contràries al règim d’un país, o perquè parlaven de temes prohibits per la cultura o la religió.

La Bíblia va ser un dels primers. L’Imperi Romà va prohibir el cristianisme (una religió molt diferent a la religió dels déus romans) i també van prohibir la Bíblia, el llibre on s’explicaven totes les creences cristianes.

Al cap dels segles, els romans van haver de cedir davant l’expansió de la nova religió i al final de l’imperi van convertir el cristianisme en la religió oficial.

L’Església Catòlica també va prohibir moltes obres en el passat. Textos i tractats sobre altres religions, però també llibres sobre ciència que posaven per davant el pensament racional a la fe cristiana.

Galileu va ser jutjat i condemnat per l’Església Catòlica per les seves recerques sobre el cosmos. Van haver de passar gairebé 400 anys perquè l’Església retirés les acusacions. (Getty)

Llibres per denunciar el poder

Per a les dictadures i règims repressius, els llibres es converteixen en armes perilloses que poden encendre la revolta. Per aquest motiu, molts llibres que parlen sobre moviments polítics i ideologies van ser prohibits.

El clàssic ‘Rebel·lió a la granja’ (1945) de George Orwell explica la història d’uns animals que volen rebel·lar-se contra el domini dels humans, encara que al final alguns animals acaben imposant-se a la resta.

Es tracta d’una metàfora sobre els perills d’un sistema autoritari i per això es va prohibir en alguns països com la Unió Soviètica, Corea del Nord o la Xina, on els governs potser es van sentir al·ludits per la història.

De vegades, les autoritats no volen que es conegui la part més fosca de la realitat. El govern d’Estats Units va prohibir ‘El raïm de la ira’ (1939), de John Steinbeck, perquè parlava sobre la pobresa que afectava a gran part de la població. Avui dia, es considera un dels clàssics de la literatura nord-americana.

Quan l’escriptor indi Salman Rushdie va publicar ‘Els versos satànics’ al 1988, va provocar una gran polèmica al món musulmà.

El llibre va ser considerat una ofensa per a l’Islam per la manera com parla sobre Mahoma, el profeta de la religió musulmana. Al 1989, l’Aiatol·là Jomeini, líder religiós de l’Iran, va emetre una fàtua que sentenciava a mort a l’escriptor.

 

Quan llegir no és un joc

Els llibres infantils tampoc s’escapen a la censura, per molt inofensius que semblin.

El clàssic ‘Alicia al País de les Meravelles’ (1865) de Lewis Carroll va ser prohibit a la Xina perquè els censors opinaven que els animals no podien parlar, era un insult a la intel·ligència. En aquest sentit, el Conill Blanc era una mala influència per als nens xinesos.

L’èxit supervendes de ‘Harry Potter’ es va publicar al 1997 i de seguida es va fer famós a tot el món, però no tots ho van rebre amb el mateix entusiasme.

Les històries d’Harry, Ron i Hermione a Hogwarts van ser acusades de promoure la bruixeria i es van prohibir a països molt religiosos com els Emirats Àrabs i en algunes zones molt conservadores d’Estats Units.

Al 2007, un advocat anglès va denunciar que ‘Tintín al Congo’, un còmic d’Hergé publicat al 1931, era un llibre racista i xenòfob que mantenia el discurs colonialista del segle XVIII-XIX. Va aconseguir que els retiressin de totes les llibreries del Regne Unit.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -