Referèndums al món

La regió iraquià del Kurdistan va celebrar un referèndum d’autodeterminació el 25 de setembre. Va guanyar el ‘sí’ amb més del 90% dels vots, però el govern d’Iraq s’oposa al resultada de la consulta. (Chris Mcgrath / Getty)

En els últims anys, s’han celebrat diferents consultes d’autodeterminació a diferents països

Un referèndum és una votació sobre un tema important que el govern d’un territori organitza per conèixer l’opinió dels seus ciutadans. En el cas dels referèndums d’autodeterminació, la població d’una regió vota si vol que aquesta regió s’independitzi de la resta del país i creu en un nou estat.

A continuació us presentem alguns casos de regions on hi ha moviments independentistes i els governs dels quals van decidir celebrar una consulta per conèixer l’opinió majoritària de la gent. Algunes d’aquestes regions es van independitzar, mentre que d’altres no.

Quebec, 1995 (Canadà)

Canadà es va fundar com a país després que França i Anglaterra (els dos països que havien colonitzat aquestes terres) firmessin un acord de pau. Els anglesos van guanyar la guerra, però una minoria francòfona va romandre al nou país, sobretot a la província del Quebec.

Aquesta minoria francesa ha mantingut els seus valors, llengua i costums. S’identifica amb Canadà, però vol ser reconeguda com a nació. Tenir la seva pròpia sobirania i seguir mantenint al mateix temps els llaços econòmics amb Canadà.

Els partidaris de la independència a Quebec van perdre la votació per 50.000 vots, però al 2006 es va aprovar una llei que reconeixia la regió com una nació dins de Canadà. Des de llavors, no hi ha hagut més intents de convocar un referèndum.

Una minoria de població francòfona es va quedar a Canadà després que els anglesos guanyessin la guerra el 1763. (Junior Report)

Montenegro, 2006 (Sèrbia)

La població d’aquest petit país no arriba al milió i mig de persones i ocupa una superfície una mica més gran que la província de Lleida. No obstant, Montenegro va independitzar-se de Sèrbia després d’organitzar un referèndum pactat al 2006.

Es tracta d’un procés important per dos motius. En primer lloc, la consulta comptava amb la conformitat del govern serbi i de la Unió Europea. En segon lloc, la separació de Sèrbia i Montenegro era una continuació de la divisió de les antigues repúbliques soviètiques de la URSS (un procés que va prolongar-se entre 1945 i 1991).

Per poder separar-se de Sèrbia, Croàcia i Bòsnia-Hercegovina van pagar un preu molt alt a la Guerra dels Balcans (una guerra que van perdre). En canvi, en el cas de Montenegro va impulsar-se la via pacífica i pactada. La pregunta del referèndum va ser: “Vol que Montenegro sigui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional?”.

El resultat de la consulta va ser d’un 55,4% a favor de la independència, amb una participació del 86,49% de la població.

Sudan del Sud, 2011 (Sudan)

Sudan era el país més gran d’Àfrica i estava dividit entre dos grans pobles amb la seva pròpia cultura i tradicions. Els àrabs vivien al nord de Khartum, la capital sudanesa, mentre que al sud hi vivien la resta de pobles africans amb infinitat d’ètnies i tribus diferents, com els dinkas i els nueres.

La divisió social i cultural del país va derivar en una de les pitjors guerres d’Àfrica, que es va allargar més de 40 anys. Després de firmar la pau l’any 2005, el país va quedar encara més dividit. I el Sud africà va decidir independitzar-se del nord àrab mitjançant un referèndum tutelat per les Nacions Unides.

Moltes de les persones convocades a la consulta parlaven diferents idiomes, així que a la papereta no hi havia pregunta, sinó dues paraules: “Unitat” i “Separació”, escrites en anglès i amb dibuixos. L’opció desitjada es marcava amb una empremta dactilar.

La papereta del referèndum d’independència de Sudan del Sud contenia només dues paraules i dibuixos, ja que els votants parlaven molts idiomes diferents. (Wikipedia)

El resultat: 98,83% a favor de la separació, amb una participació del 97,58%. Tot i ser el país més jove del món, Sudan del Sud sofreix una guerra civil silenciada des de 2013.

Escòcia, 2014 (Regne Unit)

Escòcia va celebrar un referèndum pactat amb el govern britànic fa tres anys. Podien votar totes les persones majors de 16 anys i només eren necessaris el 50% + 1 dels vots per aprovar el procés d’independència.

Més de 4 milions de votants van ser convocats per respondre a la pregunta : “Escòcia hauria de ser un estat independent?”. Va participar-hi un 84,6% del cens (poc més de 3,6 milions de persones): va guanyar el ‘no’ a la independència amb un 55,3% dels vots.


Els escocesos van participar a un referèndum d’autodeterminació al 2015: van guanyar els partidaris de romandre al Regne Unit amb el 55% dels vots. (Xavier Cervera)

Després del referèndum escocès, el Regne Unit ha viscut una altra consulta: el Brexit, al juny de 2016. Després d’aquesta votació, els britànics van independitzar-se de la Unió Europea després d’un procés pactat amb les Instituciones europees que es preveu que acabi el maig de 2019.

Informa’t de tot a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here