Setanta anys separats

Després de la Guerra de Corea (1950-1953), Corea del Nord i Corea del Sud encara no han aconseguit signar la pau (Afp)

La divisió de la península de Corea ha provocat que existeixin dos països amb realitats molt diferents

La República Popular Democràtica de Corea ens sembla un país estrany i aïllat de la resta del món, però per què?

Fem un repàs a la història més recent de la regió per entendre com Corea del Nord ha arribat a ser el país que coneixem avui.

La separació de Corea (1945-1950)

En finalitzar la Segona Guerra Mundial el 1945, la península de Corea va ser alliberada de l’ocupació japonesa. El nord va quedar sota la influència comunista de la Unió Soviètica (URSS), mentre que el sud estava dominat pels Estats Units.

Durant anys es va intentar unificar les dues regions perquè formessin un únic país, però la tensió entre la URSS i Estats Units durant la Guerra Freda ho va fer impossible.

El 1948 es van crear la República de Corea del sud i la República Popular Democràtica de Corea en el nord. La frontera entre les dues Corees es va establir al Paral·lel 38, que dividia per la meitat la península.

En aquell moment, la família Kim va començar a governar al nord, amb Kim Il-sung com a líder suprem.

El paral·lel 38 es va agafar com a referència per traçar la frontera entre Corea del Nord i Corea del Sud. (Wikipedia)

La Guerra de Corea (1950-1953)

Corea del Nord volia aconseguir el control de tota la península i alliberar el sud del domini nord-americà. El 1950, les tropes nord-coreanes van creuar la frontera del paral·lel 38 per envair Corea del Sud, la qual cosa va desencadenar a la Guerra de Corea.

Estats Units va enviar les seves tropes per lluitar contra Corea del Nord. Finalment, van aconseguir fer retrocedir l’exèrcit de Pyongyang fins al Paral·lel 38, on es va tornar a marcar la frontera amb una línia fortificada.

La Guerra de Corea (1950-1953) va acabar amb tres milions de morts i moltes famílies dividides per la frontera entre els dos països. (Maj. R.V. Spencer)

La postguerra i l’aïllament (1953-1994)

Les dues Coreees van signar un armistici, la qual cosa significa que renunciaven a combatre però no deixaven d’estar en guerra.

Els costos del conflicte van ser molt elevats: a banda de les víctimes, moltes famílies van ser separades a la força i es va crear un ambient de tensió permanent.

Després de la guerra, Corea del Sud va començar a créixer i modernitzar-se gràcies a la influencia capitalista d’Estats Units.

No obstant això, Corea del Nord es va quedar estancada econòmicament. Kim Il-sung va decidir tancar les fronteres del país i aïllar-se de la resta del món perquè els seus habitants no poguessin comparar-se amb Corea del Sud.

L’aïllament va seguir durant tot el seu mandat, més de 40 anys, fins que va morir el 1994.

L’aniversari de Kim Il-sung se celebra cada any amb magnificència per recordar al ‘Gran Líder Suprem’, fundador de la pàtria nord-coreana. (Damir Sagolj / Reuters)

Crisi i senyals d’obertura (1994 -2002)

Després de la mort del “Gran Líder”, el seu fill Kim Jong-Il va ocupar el poder i es va trobar amb una situació crítica: l’economia havia empitjorat i la falta d’aliments va provocar una fam que va acabar amb entre 600.000 i un milió de vides.

La gravetat de la situació va fer reaccionar a Kim Jong-Il. A més, en aquell moment les relacions entre Corea del Nord i els Estats Units havien millorat, així que Corea del Nord va començar a donar senyals d’obertura.

L’any 2000 es va celebrar una cimera històrica a Pyonyang, en la que es va arribar a un acord de reconciliació entre les dues Corees. Però aquell acostament no va arribar a concretar-se ni va evitar que l’enfrontament continués.

La fotografia de Kim Il-sung i Kim Jong-il, pare i fill, està present a tots els edificis públics i escoles. (Behrouz Mehri / AFP)

Tensió i desafiament (2002-2013) 

Corea del Nord portava molts anys complint el Tractat de No Proliferació Nuclear, que prohibeix la producció i ús d’armes nuclears. No obstant això, el 2003 el govern de Pyongyang va trencar el pacte i va reobrir les seves instal·lacions nuclears.

El 2008 va haver-hi un altre intent d’acord. El president d’Estats Units George W. Bush va demanar el desarmament de Corea del Nord i la suspensió del programa nuclear, mentre que els nord-coreans exigien que el seu país deixés de formar part de la llista de governs terroristes per poder rebre ajudes internacionals.

L’acord es va trencar en 2009, quan Corea del Nord va realitzar la prova d’un míssil nuclear.

Escalada de tensió (2009-2013)

Kim Jong-il va morir el 17 de desembre de 2011. El va succeir el seu fill petit, Kim Jong-un, que va assumir el càrrec de Cap de l’Estat i va decidir seguir endavant amb les proves nuclears.

L’Organització de Nacions Unides, el principal organisme internacional, va imposar sancions al govern nord-coreà per intentar dissuadir-lo: es tracta de prohibicions a l’hora de comerciar o rebre ajudes.

Com a resposta, Kim Jong-Un va decidir trencar el pacte de no agressió i el 29 de març de 2013 va declarar la guerra a Corea del Sud.

La tensió entre els dos països ha seguit creixent des de llavors.

Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

Informa’t de tot a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here