Qui són els nous Nobel?

La coalició internacional per la prohibició de les armes nuclears ICAN ha guanyat el Premi Nobel de la Pau 2017 (Fabrice Coffrini / AFP)

El rellotge biològic, les ones gravitacionals i el moviment pacifista contra les armes nuclears, entre els premiats d’aquest any

Seguint els desitjos d’Alfred Nobel, els Premis Nobel 2017 han volgut reconèixer diferents descobriments, recerques científiques, creacions artístiques i iniciatives civils que promouen un benefici per la humanitat.

La cerimònia de lliurament dels Nobel de Medicina, Física, Química i Literatura tindrà lloc el 10 de desembre a la Sala de Concerts d’Estocolm, la capital de Suècia; mentre que el lliurament del Nobel de la Pau es realitza sempre a Oslo, la capital noruega.

Nobel de Medicina: La importància del rellotge biològic

El Nobel de Medicina 2017 ha estat pels investigadors nord-americans Michael Young, Jeffrey C. Hall i Michael Roshbash, que han descobert el gen que influeix al cicle circadiari dels éssers vius, que coneixem comunament com rellotge biològic.

L’estudi d’aquest gen ens permet saber per què tenim son quan és de nit i estem desperts quan és de dia. Així, pot deduir-se que el nostre ritme diari és predictible en funció dels gens que heretem: si som de dormir molt o poc, si som molt actius durant el dia o més aviat passius.

Els tres guanyadors del Nobel van utilitzar mosques de la fruita per les seves recerques. Van aconseguir descobrir i aïllar les proteïnes que controlen el rellotge biològic de la mosca i, d’aquesta manera, manipular el seu ritme circadiari.

El descobriment del gen que determina el nostre rellotge biològic s’ha fet estudiant les mosques de la fruita. (Nobel Prize)

Nobel de Química: Quina forma tenen les molècules?

Jacques Dubochet, Joachim Frank i Richard Henderson han desenvolupat una tecnologia que permet fer retrats tridimensionals de les molècules.

Aquest invent els ha valgut el Premi Nobel de Química 2017, ja que poder veure de prop l’estructura de les molècules ens serveix per saber què són capaces de fer i quina és la seva funció. Per exemple, conèixer la forma de les proteïnes que protegeixen d’una infecció ens permet desenvolupar fàrmacs amb aquesta estructura en concret (així ens assegurem que siguin eficaços).

El sistema d’aquests tres investigadors utilitza la crio-microscòpia electrònica, una tècnica d’observació que utilitza microscopis electrònics (que permeten ampliar moltíssim la imatge) i manté les mostres a temperatures criogèniques per conservar al màxim les seves condicions biològiques.

El científic britànic Richard Henderson, un dels tres guanyadors del Premi Nobel de Química. (EFE)

Nobel de Física: El poder de les ones gravitacionals

El Nobel de Física ha estat pels investigadors nord-americans Rainer Weiss, Barry C. Barish i Kip S. Thorne, que han desenvolupat el LLIGO, un sistema de rajos làser amb sensibilitat suficient per detectar les ones gravitacionals.

Les ones gravitacionals estan provocades per una distorsió de l’espai-temps i apareixen quan objectes de l’univers amb una gran massa s’acceleren. Per exemple, la fusió de dos forats negres a bilions d’anys llum crea una deformació de l’espai i, encara que això succeeixi tan lluny en la distància i en el temps, les minúscules ones gravitacionals són la prova que ha passat.

Per això és tan important poder detectar-les: és com si fossin una prova o una fotografia del que passa a l’univers.

El famós físic Albert Einstein va ser el primer en predir les ones gravitacionals, que eren una conseqüència de la seva Teoria de la Relativitat. No obstant això, Einstein creia que l’existència d’aquestes ones no podria demostrar-se per falta d’eines.

Gairebé un segle més tard, la invenció del LLIGO ha rebut el premi científic més important del món.

Les ones gravitacionals són l’efecte d’un moviment generat a l’univers a milions d’anys llum (Caltech-JPL)

Nobel de Literatura: Kazuo Ishiguro

“Les seves novel·les tenen una gran força sentimental i posen al descobert l’abisme que hi ha sota la nostra il·lusió d’estar connectats amb el món”. Així és com el comitè dels premis ha descrit l’obra de Kazuo Ishiguro, Premi Nobel de Literatura 2017.

Ishiguro va néixer a Japó però es va traslladar al Regne Unit quan tenia cinc anys. Va estudiar literatura anglesa i filosofia i ha escrit set novel·les, d’entre les quals la més coneguda és El que resta del dia (1989): una història ambientada en una casa senyorial anglesa després de la Segona Guerra Mundial, que barreja la història personal d’un majordom amb una de les parts més fosques de la història d’Europa.

El novel·lista succeeix al cantautor Bob Dylan, que l’any passat va guanyar el Nobel de Literatura per sorpresa de tots… fins i tot la seva pròpia.

La fi de les armes nuclears?

La Campanya Internacional per Prohibir les Armes Nuclears (ICAN) és una coalició d’organitzacions d’un centenar de països que treballen per prohibir les armes nuclears. Aquesta iniciativa ha rebut el Nobel de la Pau 2017.

L’ICAN treballa per conscienciar sobre el perill que suposa l’armament nuclear pel futur i la convivència de la humanitat. Els seus membres promouen campanyes per pressionar a governs de tot el món perquè signin un tractat per prohibir aquest tipus d’armes.

Després de prohibir les armes químiques i biològiques, les mines antipersona i les bombes de dispersió, l’ICAN lluita ara per convèncer als països que tenen arsenals nuclears que els destrueixin, no solament pel seu terrible poder de destrucció sinó pels efectes posteriors sobre el clima, el paisatge i la producció agrícola.

Informa’t de tot a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here