De qui són les obres d’un museu?

El Museu de Pèrgam (Berlín) conté en el seu interior les portes d’Ixtar de l'antiga Babilònia, que van ser desmuntades, trasllades i reconstruïdes peça a peça fins a Alemanya. (Getty)

Les peces d’art i objectes de molts museus es van obtenir de manera il·legal i ara són reclamats pels seus països d’origen

El British Museum i uns altres grans museus, com el Louvre de París o el Museu de Pèrgam a Berlín, sovint són acusats d’espoli per la manera en què van aconseguir les seves col·leccions.

La veritat és que la majoria d’objectes d’aquests museus van ser obtinguts de forma il·legal durant l’època colonial, quan els països europeus van envair altres regions del món i es van aprofitar dels seus recursos.

Els anglesos a Egipte i l’Índia, els francesos a Àfrica i el Sud-est Asiàtic, els alemanys a Orient Mitjà, els espanyols a Amèrica… les obres de molts museus europeus formen part d’un botí.

Els països afectats reclamen aquestes obres d’art des de fa dècades. Un dels casos més coneguts és el de Grècia, que veu com moltes de les estàtues i temples de l’època clàssica són les estrelles de les exposicions a museus de Londres o Berlín.

Al British Museum es troba una part del fris del Partenó, el temple més important d’Atenes. I a Berlín, dins d’un museu es troba l’altar de Pèrgam, un temple que existia en l’actual Turquia i que va ser desmuntat, traslladat i reconstruït peça a peça.

Passa el mateix amb el govern d’Egipte, que reclama els sarcòfags i tresors de les tombes egípcies que els arqueòlegs europeus van explotar durant el segle XIX.

Els defensors d’aquestes institucions defensen el treball de conservació que s’ha realitzat. Argumenten que, de no haver estat per aquests museus, les obres i monuments s’haguessin perdut, haurien estat saquejades o destruïdes.

Cooperació entre països

Una possible solució per a aquest conflicte seria la col·laboració entre museus i institucions d’ambdues parts, com va succeir amb les antiguitats de Machu Picchu.

L’explorador nord-americà Hiram Bingham va descobrir la ciutat inca al 1911 i es va emportar moltes de les peces a la Universitat de Yale, on es van estudiar, van catalogar i van conservar durant dos segles.

Després d’anys de disputes entre el govern de Perú i el d’Estats Units, al 2011 es va crear el Centre Internacional per a l’Estudi del Machu Picchu i la Cultura Inca a Cusco, gestionat per la Universitat de Yale i la Universitat Sant Antoni Abad.

D’aquesta manera, les peces han tornat al seu lloc d’origen els conservadors de tots dos països col·laboren per poder mostrar-les al món sencer.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here