Una cadira per parlar

La cadira de rodes de Stephen Hawking estava motoritzada, incorporava un ventilador de respiració assistida i un ordinador amb pantalla per poder parlar i escriure. (Leon Neal / AFP)

Encara que estava paralitzat per l’ELA, Stephen Hawking podia comunicar-se gràcies a un ordinador instal·lat a la seva cadira de rodes

 

Al físic Stephen Hawking li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfia (ELA) quan tenia només 21 anys. Els metges li van dir que li quedaven dos o tres anys de vida, però Hawking va sorprendre a tothom (una vegada més) i va viure fins als 76 anys.

No obstant això, la malaltia va anar actuant sobre el seu cos. Les neurones motores cada vegada estaven més afectades, Hawking va perdre la capacitat de moviment i va passar la major part de la seva vida en una cadira de rodes.

Al final no podia moure la boca ni els llavis per parlar, però la seva ment mai va deixar de funcionar. En contacte amb altres científics i investigadors, Hawking va trobar la manera de seguir comunicant-se per explicar les seves teories.

Siempre y toda la vida #science #hawking

A post shared by Frank (@eco.bettas) on

Tecnologia al servei de la ciència

La cadira de rodes de Stephen Hawking i, més concretament, l’ordinador que porta instal·lat, permeten realitzar accions tan importants per a un científic com parlar, escriure o navegar per internet.

Al principi, durant els anys 80 i 90, la cadira portava un ordinador petit amb un polsador que Hawking podia moure amb el polze dret (podia moure’l només uns mil·límetres).

El programa informàtic mostrava a la pantalla les lletres de l’abecedari i una sèrie d’instruccions curtes que Hawking podia seleccionar amb el cursor per escriure o parlar. L’ordinador reproduïa el text escrit amb un sintetitzador de veu que llegia les paraules amb un to robòtic.

Hawking, que tenia un gran sentit de l’humor, mai va voler que li canviessin el programa perquè la veu sonés més natural.

Al 2008, l’ELA ja no li permetia moure ni tan sols un dit, així que van haver de desenvolupar un nou sistema per controlar l’ordinador.

El científic encara podia moure lleument la seva galta dreta (com si anés a fer l’ullet). Els enginyers d’Intel, una coneguda empresa de programació, van col·locar prop de la seva galta un sensor d’infrarojos que detectava qualsevol moviment a la cara de Hawking. D’aquesta manera, podia seguir movent el cursor per la pantalla.

No obstant això, escriure amb un mètode tan rudimentari (seleccionant les lletres una per una) era molt lent. Gràcies als avanços tecnològics i de programació, al 2014 es van incorporar algorismes predictius per accelerar el procés d’escriptura, igual que el diccionari dels telèfons mòbils.

Aquest sistema de comunicació es coneix com ACAT: Assistive Context-Aware Toolkit (Eines d’Assistència Conscients del Context). Hawking i els desenvolupadors del programa van decidir penjar-lo en una plataforma d’accés lliure perquè els afectats per ELA o qualsevol altre tipus de tetraplegia puguin utilitzar-la per comunicar-se.

“La medicina no ha estat capaç de curar-me, per la qual cosa depenc de la tecnologia per poder comunicar-me i per viure

STEPHEN HAWKING

Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here