El 23 de juny del 2016, milions de britànics van decidir en un referèndum que el Regne Unit havia de deixar de formar part de la Unió Europea. Des de llavors, polítics britànics i europeus han estat negociant un acord de sortida que beneficiés a totes dues parts. Quins van ser els motius del Brexit? Quines en són les conseqüències? Treballa aquest tema d’actualitat a l’aula amb els materials didàctics de Junior Report.
Activitats
- Exercici 1
- Exercici 2
- Exercici 3
Llegeix el resum de les càpsules informatives i tria les que més t’interessin.
(Cada alumne/a ha de llegir, com a mínim, 3 temes diferents)
· Què significa la paraula ‘Brexit’? Quin resultat va obtenir el referèndum del 2016? Què suposa deixar de ser un país membre de la Unió Europea? T’expliquem tot el que has de saber sobre el tema. El que has de saber del Brexit
· Per què els britànics van donar suport al Brexit? Quin paper hi va jugar la immigració i els moviments populistes? Aprofundim sobre els motius que van impulsar el Brexit. L’origen del Brexit
· Quins arguments donen els partidaris del Brexit per voler sortir de la Unió Europea? I els defensors del Bremain? Analitzem els pros i contres de ser un país membre. Brexit o Bremain: els arguments
· Els resultats del referèndum del 2016 mostren les diferències entre els quatre territoris que formen el Regne Unit: Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord. Brexit: dues opinions i quatre regions
· Des de la convocatòria del referèndum el 2015 fins a la votació sobre l’Acord de Sortida el 2020, t’expliquem els capítols més importants del Brexit. Els moments clau del Brexit
· Quins canvis hi haurà al Regne Unit després del Brexit? Quines conseqüències té deixar de ser un país membre de la Unió Europea? Repassem els efectes de la separació. Les conseqüències del Brexit
· La frontera entre la República d’Irlanda i la regió britànica d’Irlanda del Nord és un dels punts més delicats de l’acord. Per què? Quin és l’origen del conflicte? Irlanda del Nord: La línia vermella del Brexit
· El Regne Unit va ser la primera monarquia parlamentària d’Europa. Quin paper juga el rei o reina dins el govern? T’expliquem com funciona el govern britànic i com la tradició ha arribat fins avui. El Regne Unit: història d’una monarquia parlamentària
Comprensió lectora. Què hem après sobre el Brexit?
(Cada alumne/a ha de respondre les preguntes de, com a mínim, 3 temes diferents)
El que has de saber del Brexit
1. Què vol dir ‘Brexit’?
2. Quan es va celebrar el referèndum i quin va ser el resultat?
3. Què diu l’Article 50 del Tractat de Lisboa?
L’origen del Brexit
1. Com va afectar la crisi econòmica en l’aparició del Brexit?
2. Per què la immigració va ser un tema central de la campanya?
3. Com van influir-hi les notícies falses?
Brexit o Bremain: els arguments
1. Digues dos dels arguments que defensen els partidaris del Brexit.
2. Què vol dir la paraula ‘Bremain’ i què defensa?
3. Per què el Brexit podria perjudicar l’economia del Regne Unit?
Brexit: dues opinions i quatre regions
1. En quines regions es divideix el Regne Unit?
2. Quines van donar suport a la sortida de la Unió Europea? Quines preferien quedar-se?
3. Per què el resultat del referèndum suposa un problema a Escòcia?
Els moments clau del Brexit
1. Per què va dimitir David Cameron?
2. Qui va guanyar les eleccions europees del 2019 al Regne Unit?
3. Per què Boris Johnson va convocar unes eleccions a finals del 2019?
Les conseqüències del Brexit
1. Quines conseqüències econòmiques té el Brexit?
2. Per què el Regne Unit ha de pagar una compensació a la Unió Europea?
Irlanda del Nord: La línia vermella del Brexit
1. Com canviarà la frontera d’Irlanda del Nord arran del Brexit?
2. Quina és la principal diferència entre les quatre províncies d’Irlanda?
3. Per què el tipus de frontera que s’imposi pot fer reviure el conflicte?
El Regne Unit: història d’una monarquia parlamentària
1. Quin va ser l’últim rei absolutista d’Anglaterra?
2. Quin paper juga el monarca en el govern del Regne Unit?
3. En quines cambres es divideix el Parlament britànic?
Activitat pràctica. Aprenem a ser crítics!
(Cada alumne/a o grup haurà de triar una d’aquestes 3 propostes)
Proposta 1. Fem de periodistes!
Què fem?
Ens posem en la pell d’un periodista i investiguem què diu l’Acord de Sortida que defineix la nova relació entre el Regne Unit i la Unió Europea.
Com ho fem?
1. Busquem documentació oficial a la pàgina web d’institucions com el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el govern britànic… També podem consultar els articles publicats a mitjans de prestigi (compte amb les fake news!).
2. Ens centrem en un dels àmbits de l’acord: relacions comercials, mobilitat dels ciutadans, frontera d’Irlanda del Nord, polítiques mediambientals…
3. Redactem els punts clau de l’acord i els exposem en una breu presentació.
Proposta 2. Fem un relat!
Què fem?
Fem un discurs per defensar una de les dues opcions del referèndum del Brexit.
Com ho fem?
Ens imaginem que som un dels diputats de la Cambra dels Comuns, al Parlament britànic, i hem de fer un discurs en públic per convèncer a l’oposició. Caldrà aportar dades, fer servir arguments intel·ligents i, sobretot, donar-hi un to convincent!
Proposta 3. Fem un debat!
Què fem?
Fem un debat en grup reflexionant sobre el Brexit i les posicions que enfronta.
Com ho fem?
Ens dividim en grups i intentem respondre les següents preguntes: Quins avantatges té ser un país membre de la Unió Europea? I quins inconvenients? Què és millor: que els països cooperin i segueixin polítiques comunes, o bé que cada país controli els seus propis afers?
Anotem esquemàticament les reflexions i les preguntes que sorgeixen a partir d’aquest debat.
Solucionari
- Solucionari de l'exercici 2
El que has de saber del Brexit
1. Què vol dir ‘Brexit’?
La paraula Brexit és un joc de paraules en anglès: combina les paraules British [britànic] i exit [sortida] per fer referència a la sortida del Regne Unit com a país membre de la Unió Europea.
2. Quan es va celebrar el referèndum i quin va ser el resultat?
El referèndum del Brexit va tenir lloc el 23 de juny del 2016. Més de 33 milions de persones van acudir a les urnes i el resultat va ser molt ajustat: van guanyar els partidaris del Brexit amb un 51,9% dels vots, davant del 48,1% de votants que preferien romandre dins de la UE.
3. Què diu l’Article 50 del Tractat de Lisboa?
L’Article 50 del Tractat de Lisboa estableix un període de dos anys per negociar la sortida d’un país membre. En el cas del Brexit, aquest termini es complia el març del 2019, però les diferents propostes d’acord han estat rebutjades pel Parlament britànic. Després d’anys de negociacions i diverses pròrrogues, el primer ministre britànic, Boris Johnson, intentarà aprovar l’acord abans del 31 de gener del 2020.
L’origen del Brexit
1. Com va afectar la crisi econòmica en l’aparició del Brexit?
La crisi econòmica del 2008 es va estendre per tot el planeta i va afectar milions de persones. Aquest mal moment econòmic explica l’aparició dels discursos populistes, que s’aprofiten del descontentament de la societat per manipular l’opinió pública i oferir solucions fàcils a problemes molt complexos. Això és el que va succeir els anys anteriors al referèndum del Brexit. Moviments populistes i partits polítics com l’UKIP, liderat per Nigel Farage, van apel·lar a les emocions dels britànics per convèncer-los que sortir de la Unió Europea (UE) era la solució.
2. Per què la immigració va ser un tema central de la campanya?
Amb la crisi del 2008, moltes empreses es van veure afectades i milers de treballadors van perdre la feina. Per als nacionalistes britànics, la solució era restringir l’entrada de migrants i així conservar els llocs de treball per als autòctons. Així, la immigració va ser un dels arguments més utilitzats pels partidaris del Brexit durant la campanya del referèndum del 2016.
3. Com van influir-hi les notícies falses?
Les mentides, els falsos arguments i les ‘fake news’ han format part del debat sobre el Brexit des del començament. Aquesta mena d’informacions apel·len a arguments emocionals per convèncer. Per exemple, en un tema tan sensible com la immigració, els arguments recorren a la por i asseguren que la gent es quedarà sense feina si no s’atura el flux de migrants. Però no aporten xifres ni expliquen que la seva cotització com a treballadors aporta riquesa al país.
La desinformació pot servir per manipular l’opinió de la gent i afavorir una opció política en campanya. Per això és tan important saber llegir les notícies amb una mirada crítica.
Brexit o Bremain: els arguments
1. Digues dos dels arguments que defensen els partidaris del Brexit.
Resposta oberta. Els i les estudiants poden escollir dos dels quatre arguments a favor del Brexit enumerats a la notícia (lleis pròpies, controlde. la inmigració, evitar la burocràcia europea, preus més baixos).
2. Què vol dir la paraula ‘Bremain’ i què defensa?
Bremain és un joc de paraules en anglès: és l’abreviació de “British remain”, la permanència del Regne Unit dins de la Unió Europea.
3. Per què el Brexit podria perjudicar l’economia del Regne Unit?
Els partidaris del Bremain creuen que, a llarg termini, sortir de la Unió Europea podria perjudicar l’economia del seu país: hauran de crear-se noves normes comercials que encariran els preus, les empreses estrangeres podrien deixar d’invertir al Regne Unit, es perdrien llocs de treball…
Brexit: dues opinions i quatre regions
1. En quines regions es divideix el Regne Unit?
Anglaterra, Escòcia i Gal·les (dins de l’illa de Gran Bretanya) i Irlanda del Nord (a l’illa d’Irlanda).
2. Quines van donar suport a la sortida de la Unió Europea? Quines preferien quedar-se?
Escòcia i Irlanda del Nord van votar majoritàriament a favor de mantenir-se dins de la Unió Europea, mentre que la majoria dels habitants d’Anglaterra i Gal·les van donar suport a la sortida del país.
3. Per què el resultat del referèndum suposa un problema a Escòcia?
Escòcia va ser una de les regions que va apostar per continuar dins de la UE amb el 62% dels vots (davant del 38% que van donar suport al Brexit). Una de les conseqüències és que Escòcia pretén repetir el referèndum d’independència que ja va celebrar el 2014 per separar-se del Regne Unit.
Els moments clau del Brexit
1. Per què va dimitir David Cameron?
Els partidaris del Brexit van guanyar amb un resultat ajustat: el 51,9% dels vots. Després del referèndum, la societat britànica va quedar molt dividida i el primer ministre, David Cameron, va anunciar la seva dimissió.
2. Qui va guanyar les eleccions europees al Regne Unit?
Polítics britànics i europeus volien efectuar el Brexit abans de les eleccions al Parlament Europeu del 2019. Però no va ser així i el Partit del Brexit, liderat per Nigel Farage, va guanyar les eleccions europees al Regne Unit.
Per què Boris Johnson va convocar unes eleccions a finals del 2019?
El Partit Conservador de Boris Johnson governava en minoria, però necessitava la majoria del Parlament per aprovar la seva proposta de Brexit. Per això, Johnson va avançar les eleccions i les va guanyar per majoria absoluta: així va aconseguir el suport necessari per aprovar l’acord.
Les conseqüències del Brexit
1. Quines conseqüències econòmiques té el Brexit?
La sortida de la Unió Europea permetrà al Regne Unit recuperar la part del pressupost destinada a les polítiques comunitàries. Els britànics deixaran de contribuir al pressupost europeu, però també perdran els seus privilegis comercials: a partir d’ara, el Regne Unit serà un país estranger i les seves empreses hauran de pagar més impostos i aranzels per fer negocis amb les empreses de la UE. D’aquí la importància d’aconseguir un bon acord econòmic per a totes dues parts.
2. Per què el Regne Unit ha de pagar una compensació a la Unió Europea?
El Regne Unit ha de pagar una compensació per abandonar la Unió Europea, tenint en compte els beneficis adquirits durant gairebé 50 anys com a país membre. Es calcula que serien uns 45.000 milions d’euros.
Irlanda del Nord: La línia vermella del Brexit
1. Com canviarà la frontera d’Irlanda del Nord arran del Brexit?
Amb el Brexit, la frontera entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord passaria de separar dos països membres (que comparteixen moltes polítiques comunitàries) a ser el límit entre la Unió Europea i un país estranger.
2. Quina és la principal diferència entre les quatre províncies d’Irlanda?
Irlanda es divideix en quatre províncies: Leinster, Munster, Connacht i Ulster. Les tres primeres són de majoria catòlica, mentre que la majoria de la població de l’Ulster és protestant, igual que al Regne Unit. Durant el procés d’independència, aquesta part d’Irlanda es va aliar amb el bàndol britànic. En el moment de crear el nou país, Irlanda del Nord va passar a formar part del Regne Unit i la rivalitat entre catòlics i protestants va créixer.
3. Per què el tipus de frontera que s’imposi pot fer reviure el conflicte?
El Brexit canviarà les relacions entre el Regne Unit i la resta de països de la Unió Europea. En el cas d’Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, la situació podria ser encara més complexa: els governs del Regne Unit, Irlanda i la Unió Europea (UE) tenen por que canviar la frontera i endurir les condicions per passar-la pugui produir noves protestes i enfrontaments.
El Regne Unit: història d’una monarquia parlamentària
1. Quin va ser l’últim rei absolutista d’Anglaterra?
El rei catòlic Jacob II (1633-1701) va intentar utilitzar els seus privilegis monàrquics per imposar la religió catòlica, encara que la majoria de la població era protestant. Això va provocar que una part important de la societat anglesa es rebel·lés. Jacob II va decidir fugir del país per a salvar la vida, cosa que va ser interpretada com una abdicació: a partir de llavors, el Parlament va decidir limitar el poder dels monarques anglesos i instaurar un sistema de monarquia parlamentària que continua vigent avui dia.
2. Quin paper juga el monarca en el govern del Regne Unit?
Actualment, la reina Isabel II és la cap de l’estat del Regne Unit, però el seu poder és més simbòlic que real i l’exerceix a través del govern i els seus ministres, sempre subjectes a les lleis del Parlament. Com a monarca té un paper cerimonial i representatiu.
3. En quines cambres es divideix el Parlament britànic?
El Parlament britànic es divideix en dues cambres: la Cambra dels Lords i la dels Comuns. Els representants de la Cambra dels Lords (cambra alta) són designats pel monarca, encara que sempre seguint la recomanació del primer ministre. La Cambra dels Comuns (cambra baixa) està formada pels 650 membres del Parlament, que es trien per sufragi universal.
Les dues cambres no tenen el mateix pes a l’hora de prendre decisions polítiques. En el passat, calia la majoria a les dues cambres per aprovar una llei; en canvi, en l’actualitat, la Cambra dels Lords només actua com un òrgan consultiu i no té capacitat per vetar lleis.
