La inclusió de la dona en l’esport és un dels reptes de les societats islàmiques
La desigualtat i la discriminació de gènere són una constant en l’esport. També en alguns països musulmans, en què les dones tenen un accés molt restringit, quan no se’ls prohibeix, la pràctica de qualsevol tipus d’activitat física.
Encara que l’esport i l’educació física es considerin “drets fonamentals” segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), moltes dones i nenes veuen truncat el seu somni de ser esportistes professionals a causa de la legislació i els costums dels seus països. Algunes societats islàmiques són molt conservadores i fer esport està mal vist.
L’Organització de les Nacions Unides (ONU), a través de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 5, treballa per eliminar totes les formes de discriminació i violència contra les dones i les nenes. I l’esport és un bon mecanisme per aconseguir-ho. Així ho defensa Khalida Popal, la primera dona capitana de la selecció nacional de futbol de l’Afganistan el 2007. El seu activisme pels drets de les dones li va costar l’exili a Dinamarca, on resideix des del 2011.
La Federació Internacional d’Associacions de Futbol (FIFA) accepta l’ús del hijab o vel a les competicions oficials des del juny del 2012. No és un detall trivial, perquè permet que les dones musulmanes hi puguin participar d’acord amb els seus costums. Hi ha futbolistes que decideixen per si mateixes dur el cap tapat, però n’hi ha d’altres que s’hi veuen obligades per les lleis dels seus països.
El Marroc, Egipte, Algèria, Jordània i els Territoris Palestins tenen equips de futbol femenins. Però, quina és la situació en altres països de la regió?
Sudan
Encara no ha fet els 30, però la sudanesa Salma al-Majidi es va convertir en la primera dona a entrenar un equip de futbol masculí en un país musulmà el 2018. Es tracta del club Al Ahly Al Gadaref, a l’est de Khartum, la capital del país.
Al Sudan, el 70% de la població és sunnita i el govern es regeix per la llei islàmica des del 1983. Encara que no hi hagi cap norma que prohibeixi que les dones juguin al futbol, la realitat és que només existeixen dos equips de futbol femení: The Challenge, que no compta amb el finançament ni el reconeixement de la FIFA, i l’equip de la universitat d’Al-Ahfad, exclusiva per a dones i situada a Omdurman.
Salma al-Majidi: la primera mujer entrenadora de un equipo masculino de fútbol en Sudán. pic.twitter.com/YRZhlqyZbB
— Footters ⚽ (@footters) October 3, 2018
Aràbia Saudita
A l’Aràbia Saudita les dones tenen prohibit jugar al futbol o fins i tot nedar. I fins fa poc tampoc tenien dret a accedir a un estadi per veure un partit de futbol.
El gener del 2018, el príncep hereu Mohamed Bin Salmán va impulsar una sèrie de mesures simbòliques entre les quals es va incloure permetre a les dones saudites entrar en un estadi, però això sí, acompanyades per homes i en graderies específiques.
Els Jocs Olímpics celebrats a Londres el 2012 van ser els primers en què van participar esportistes femenines de l’Aràbia Saudita i també de Qatar.
Iran
La revolució iraniana del 1979, liderada per l’aiatol·là Khomeini, va significar la instauració de la República islàmica a l’Iran, que continua vigent. D’aleshores ençà, les dones no poden presenciar partits de futbol, un dels esports nacionals, perquè els homes van amb pantalons curts. Tampoc poden practicar la natació, el waterpolo o el salt de trampolí per la mateixa raó.
El documental Football under cover (2008) narra l’experiència d’un equip femení de futbol alemany que viatja fins a l’Iran per disputar el que va ser el primer partit de futbol femení en la història d’aquest país.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
