Astronautes, tuiteres i activistes

Atletes de l'equip olímpic xinès desfilen a la inauguració de PyeongChang 2018. (Odd Andersen / AFP)

Les dones han anat guanyant protagonisme en la societat xinesa després de dècades en un segon pla

Com en altres països, la dona està contribuint a la modernització i el creixement de la Xina, encara que encara queden reptes importants per complir.

En l’últim segle encara no hi ha hagut cap presidenta que governi el país o que presideixi el Partit Comunista Xinès, l’únic partit polític permès a la Xina. A més, només un de cada quatre funcionaris (treballadors de l’estat) és una dona.

No obstant això, a la Xina la participació laboral femenina és del 70%, una proporció superior a la d’alguns països occidentals. Moltes d’aquestes treballadores són professionals d’èxit i hi ha un gran nombre de dones amb fortunes que superen els mil milions de dòlars.

Líders dins i fora del planeta

Després de moltes dècades complint un paper tradicional tenint cura de la llar i la família, la dona xinesa ha anat guanyant protagonisme, ocupant càrrecs importants dins de la societat.

És el cas de Fu Jing, la primera ambaixadora d’una ètnia minoritària a la Xina, qui ha transformat les relacions exteriors gràcies al seu caràcter i personalitat.

Més enllà de les fronteres del nostre planeta, Liu Jan va ser la primera astronauta xinesa que va sortir a l’espai exterior. Va ser al 2012, amb la nau Shenzhou 9.

Al món de l’esport, la tennista Li Na va escriure la seva pròpia pàgina a la història de l’esport xinès després de guanyar dos dels Grand Slam: Roland Garros al 2011 i l’Open d’Austràlia al 2014.

La censura del moviment feminista

Malgrat l’exemple marcat per aquestes dones, la realitat és que el moviment feminista xinès s’enfronta a moltes dificultats.

Només l’any passat, cinc feministes van ser detingudes per manifestar-se i reivindicar la igualtat de gènere: des d’una asseguda a banys públics per aconseguir més urinaris, fins a una desfilada amb vestits de núvia ensangonats per denunciar la violència de gènere.

El govern comunista intenta reprimir les manifestacions i protestes públiques, tant al carrer com a les xarxes socials, perquè poden crear un efecte crida i sumar més activistes a la causa.

El perfil de Twitter ‘Veu Feminista’, de la plataforma xinesa WeiBo, va ser bloquejat durant un mes per compartir una notícia del diari The Guardian sobre la vaga feminista del 8 de març.

No obstant això, el mateix compte de Twitter es va fer ressò durant les últimes setmanes de les denúncies per assetjament sexual amb el hashtag #MeToo i va aconseguir fins a 4,5 milions d’esments.ç

El #MeToo es va viure com un moviment d’activisme online a la Xina, però també va servir per engegar peticions més concretes.

Per exemple, diverses estudiants universitàries van recollir firmes i van realitzar un enviament de cartes massiu a les autoritats per acabar amb l’assetjament sexual a les universitats.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here