29 maig 2024
spot_img
29 maig 2024

El cas de The London Crier: pàgines web plenes de contingut generat amb IA per camuflar la desinformació

L’ambaixada russa a Sud-àfrica va afirmar a X (abans Twitter) que el president Zelensky va comprar Highgrove House i citava com a font un article de la “premsa britànica”. Tanmateix, ni aquesta informació és certa —com va aclarir el periodista de BBC Verify, Shayan Sardarizadeh també a X— ni la font és un mitjà de comunicació britànic. 

Aquests dies han circulat per la xarxa social X diverses publicacions que afirmaven que el president d’Ucraïna Volodímir Zelenski ha comprat Highgrove House, la residència familiar del rei Carles III. No obstant això, no hi ha cap evidència d’aquesta transacció

El post que compartia l’ambaixada russa a Sud-àfrica adjuntava un article de The London Crier que citava com a font un vídeo de Youtube. El canal que el publicava —creat el 5 de febrer del 2024— compta amb pocs subscriptors (304 en el moment d’escriure aquest article) i tres vídeos publicats, tots tres relacionats amb la família reial britànica i narrats per una veu generada amb intel·ligència artificial. 

Una pàgina web de propaganda amb continguts creats amb IA

Resulta que The London Crier és una pàgina web de continguts sobre el Regne Unit creats amb IA i, entre aquests, continguts anti-Ucraïna creats manualment. Després de passar els articles etiquetats com a “UK NEWS” per GPTZero —una eina que s’encarrega de detectar si el text que li donem està generat amb IA—, el resultat és una probabilitat del 100% d’haver estat generat amb intel·ligència artificial

En canvi, la mateixa prova amb els articles etiquetats com a “UKRAINE WAR” dona percentatges molt més baixos, entre l’1% i el 3%. The London Crier pretén presentar-se com un mitjà de comunicació britànic sobre actualitat nacional i internacional. Els continguts generats amb IA omplen la pàgina de contingut per projectar una il·lusió de serietat i professionalitat. Entre l’aparador de continguts d’aparença periodístics, es publica la desinformació escrita per persones. 

Aquesta aparença, però, és només superficial. Una cerca ràpida dins el mateix web mostra que a l’apartat de Termes i condicions només apareix el text model en llatí que els dissenyadors web fan servir per omplir l’espai.

El New York Times va reportar una estratègia semblant, però amb pàgines que pretenien presentar-se com a mitjans nord-americans. Igual que aquests webs, The London Crier fa servir un nom que recorda a publicacions reals. Una altra estratègia és fer servir plantilles per la creació de les pàgines web, per això totes tenen un disseny similar. 

Determinar la validesa de les fonts

Abans de creure i compartir qualsevol informació, cal preguntar-se qui hi ha al darrere. Una font és vàlida en funció de la seva expertesa en el tema exposat. Però també cal tenir en compte el context de l’afirmació i els motius que pot tenir la font per compartir la informació. Aquestes preguntes són necessàries especialment si el contingut vol provocar una emoció forta com la ràbia o la indignació. 

En el cas de The London Crier, una cerca vertical (buscar informació sobre el web a la mateixa pàgina) apunta als primers detalls contra la fiabilitat de la font. Després, una cerca lateral (mirar què en diuen altres fonts) ens pot ajudar a acabar de decidir si la informació és fiable o no. A més a més, els mitjans de comunicació tradicionals acostumen a tenir un protocol de rectificacions com a part del seu compromís amb la transparència. 

El Fake de la Setmana és un projecte conjunt de Junior Report i Verificat

Si el teu centre educatiu està interessat a treballar la desinformació a l’aula, omple aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -