FAQS Junior Report RED

Programa didàctic

• Com són les situacions d’aprenentatge?

  Les situacions d’aprenentatge de Junior Report RED es poden dividir en dues fases: una Fase Lab centrada a conèixer els gèneres periodístics a través d’activitats competencials; i una Fase Acció on s’elabora la peça periodística posant el focus en els processos. 

  Usem el terme situació d’aprenentatge per referir-nos a aquelles experiències que parteixen d’un context real i plantegen un repte periodístic a la persona que aprèn. 

  Totes les SA s’orienten a l’assoliment de competències i estan adaptades a l’etapa educativa. Es basen en l’entorn proper i l’actualitat global i estan elaborades per un equip híbrid de didàctica i periodisme.

  Cada situació d’aprenentatge està presentada per un breu resum que descriu la proposta ‘en un minut’ i un vídeo de l’editor/a on introdueix el contingut de la SA, detalla el producte final que s’espera i engresca l’alumnat a treballar-lo. 

• Cal seguir un ordre de situacions d’aprenentatge? Hi ha itineraris formatius?

  No cal seguir cap ordre per treballar les situacions d’aprenentatge proposades. Cada centre pot configurar els seus itineraris en funció dels criteris següents: gènere periodístic, format periodístic i temàtica. En detall:

  • Gènere periodístic: El projecte compta amb una àmplia proposta de situacions d’aprenentatge per a cada un dels gèneres periodístics. El centre pot configurar un itinerari formatiu que aprofundeixi en aquells que vulgui prioritzar.
  • Format periodístic: En funció de les competències que vulgui treballar, el centre pot dissenyar un itinerari formatiu centrat en el format escrit, l’àudio, la fotografia o el vídeo.
  • Temàtica: El projecte compta amb una gran diversitat de temes d’actualitat. Alguns dels temes que treballem són: els ODS, la igualtat de gènere, l’emergència climàtica, la comunitat educativa, entre d’altres.

  D’aquesta manera, es poden personalitzar els itineraris formatius i adaptar la proposta de Junior Report RED als interessos i necessitats del centre. 

• Quina diferència hi ha entre les activitats resumides i desenvolupades?

  Les activitats resumides i desenvolupades tenen un contingut similar, però amb un format diferent. En les activitats resumides, la informació de les activitats desenvolupades està sintetizada per tal que el professorat o l’alumnat puguin fer-se una idea del que es proposa a la SA de forma ràpida. A més, les activitats resumides també pretenen ser una possible solució pel professorat a l’hora de projectar la informació de la SA a la pantalla de la classe.

• Quantes hores s’han de destinar a cada situació d’aprenentatge?

  Cada situació d’aprenentatge té indicada una durada aproximada, un nombre d’hores orientatiu per a realitzar-la. Tot i això, pot variar segons les característiques i capacitats del grup, la dinàmica d’aula, les necessitats de l’alumnat o les preferències del professorat. 

  El nombre d’hores està indicat perquè el/la docent pugui preparar-se la classe i es pugui planificar el trimestre/curs a través d’una aproximació horària. 

• Es pot penjar contingut del centre i/o lliure, a banda de les situacions d’aprenentatge del programa didàctic RED?

  Sí. La situació d’aprenentatge “Temes propis” és independent del programa didàctic i dona l’oportunitat de crear contingut periodístic lliure, com notícies d’última hora, activitats GO, del centre, o de l’entorn. L’objectiu és que la Revista Escolar Digital sigui el mitjà de comunicació del centre i, per tant, l’aparador de tot allò que hi passa al voltant. 

• Les situacions d’aprenentatge són transversals? Es poden treballar des de diferents cursos?

  Cada situació d’aprenentatge pertany a un programa didàctic específic d’un cicle educatiu. Algunes SA són transversals perquè es poden treballar des de diversos cursos, però d’entrada totes estan adaptades al nivell competencial de l’alumnat. Amb criteri, el professorat podria adaptar la SA a les necessitats del seu alumnat.

• Cada quant s’ha de publicar? Hi ha una periodicitat determinada?

  No hi ha una freqüència de publicació determinada. La publicació depèn de la dinàmica i el ritme de l’aula, del nombre d’alumnes, de les hores de dedicació a la revista… Tot i això, és aconsellable que cada trimestre hi hagi un mínim de 5 publicacions a la revista per poder difondre la feina que s’està fent a l’aula. Per motivar a l’alumnat, recomanem que a l’inici del curs es prioritzi la productivitat a la qualitat, per tal que l’alumnat vegi que el que fa té una transcendència i surt penjat a la revista.

• En quins idiomes es pot publicar?

  Es pot publicar en tots els idiomes que es vulgui. Tot i això, les programacions didàctiques disponibles són en català, castellà i euskera. 

• Com es poden treballar els gèneres periodístics?

  Hi ha diversos recursos per treballar els gèneres periodístics. Aquí en detall:

  • Des de la situació d’aprenentatge… a la taula resum i a la fase acció trobaràs tutorials, apunts i activitats específiques.
  • Des de la Mediateca… un bloc on hi ha tutorials de cada gènere, apunts en PDF i les Fases Lab.
  • Des de les Fases Lab… amb activitats per explorar amb l’alumnat cada gènere al detall, amb la metodologia de les 5E.
  • Des de les llistes de verificació… en forma de checklist i com a procés de treball per aprendre el pas a pas de cada gènere.
  • Des de la carpeta ‘Gèneres periodístics’… un recull de tutorials, apunts en PDF i Fases Lab.
  • Des de les plantilles de gèneres periodístics… una guia més o menys dirigida per saber redactar cada gènere.

• Què són les plantilles de gèneres periodístics?

  Les plantilles són documents que guien a l’alumnat en la redacció de cada gènere periodístic. Tenen la mateixa forma que la tasca de publicació: camps per omplir el titular, el subtítol i el cos del text. A les plantilles, aquests camps tenen indicacions per a l’alumnat. 

  El nivell de guiatge és gradual segons l’etapa madurativa i/o capacitats del grup. N’hi ha de més guiades, menys guiades i en blanc. Totes les plantilles són documents Drive que es poden duplicar i editar per poder treballar des d’allà. 

• Què són i per a què serveixen els vídeos introductoris de les SA?

  Un editor o editora presenta cada situació d’aprenentatge a través d’un vídeo d’un minut aproximadament en què descriu i resumeix el contingut que es treballa i el que s’espera que es publiqui a la revista. 

  Aquests vídeos pretenen crear un vincle entre l’editor/a i l’alumnat perquè els estudiants no vegin l’editor/a com una figura aïllada o distant, sinó com algú proper que els guia en el seu procés d’aprenentatge. En aquest sentit, la connexió amb l’editor/a busca que siguin conscients que formen part d’una xarxa més àmplia d’estudiants i, per tant, que els seus treballs no es limiten a l’aula, sinó que tenen un recorregut més llarg. Això motiva l’alumnat a veure les seves publicacions com una cosa amb impacte real, més enllà que un treball per obtenir una nota.

  A banda, els vídeos de l’editor/a tenen l’objectiu d’enriquir l’experiència educativa, fent-la més dinàmica, i interactiva, i pretenen promoure una implicació de l’alumnat en el procés educatiu.

• Què són els cercles d’aprenentatge?

  Els cercles d’aprenentatge són espais on 5-6 centres comparteixen els seus aprenentatges i reptes del trimestre per rebre retroalimentació, a la vegada que escolten les reflexions dels altres centres i s’inspiren per seguir millorant com a redacció. Els aprenentatges i els reptes d’un centre i els procediments i les solucions que troben per resoldre’ls poden ajudar altres centres a seguir millorant. Per això, agrupem 5-6 escoles/instituts i generem una trobada perquè pugueu compartir les vostres experiències com a redacció.

  Els cercles d’aprenentatge pretenen: 

  • Fomentar l’aprenentatge actiu i el creixement personal mitjançant la col·laboració i el suport mutu. 
  • Entrellaçar i enfortir la xarxa RED augmentant el vincle entre centres escolars.
  • Generar espais d’aprenentatge col·laboratiu perquè els centres puguin explicar i escoltar maneres de treballar, dificultats, oportunitats, fortaleses, àrees de millora, etc., i enriquir-se en formar part de la xarxa RED. 
  • Prèviament al cercle, fer reflexions metacognitives sobre els aprenentatges per després poder-les compartir durant l’espai del cercle d’aprenentatge. 

• Com es pot avaluar el projecte Junior Report RED?

  Junior Report proporciona eines d’avaluació que es poden utilitzar en diferents contextos i que es poden trobar a la carpeta “Avaluar per aprendre”. Aquestes eines poden utilitzar-se analògicament, si s’imprimeixen, o digitalment, si s’utilitzen amb l’ordinador. La majoria d’eines poden emprar-se de forma auto-, co- i hetero-avaluativament. La idea d’aquests instruments d’avaluació és que siguin formatius, i que ajudin a l’alumnat i al professorat a guiar en els processos de publicació. 

  Algunes de les eines d’avaluació fan referència a les peces periodístiques, en concret, les llistes de verificació i les rúbriques d’avaluació: 

  • Les llistes de verificació tenen un doble objectiu: guiar a l’alumnat en el procés de creació de peces periodístiques i, per tant, donar-los més autonomia; i alhora, ajudar als docents a tenir més evidències del que passa a l’aula. Aquestes llistes tenen format PDF i recomanem imprimir-les i plastificar-les perquè l’alumnat pugui treballar amb elles de forma tangible. A més, també estan integrades a Moodle i l’alumnat les podrà omplir en l’últim moment de la Fase Acció.
  • Les rúbriques d’avaluació estan dissenyades perquè es pugui fer una hetero-avaluació transparent i objectiva de tot el procés. Estan vinculades als descriptors operatius de les competències clau que es desenvolupen: la Competència en Comunicació Lingüística, la Competència Plurilingüe, la Competència Digital, i la Competència Personal, Social i d’Aprendre a Aprendre. 

  Altres eines d’avaluació de què disposeu són:

  • La carpeta “Competències transversals” on hi ha instruments d’avaluació personalitzables perquè es puguin adaptar a la realitat de cada grup.
  • Les càpsules metacognitives que presenten un seguit de preguntes reflexives ordenades de menys a més profunditat. 
  • La carpeta “Altres” amb eines d’avaluació que fan referència a altres processos que passen a l’aula: debats, treball en equip, presentacions, etc.

  A banda, el document de tasques periodístiques, tot i no ser un instrument específic d’avaluació, l’adequada utilització d’aquestes tasques hauria de proporcionar molta informació valuosa per promoure una avaluació formativa.

  Disposeu també del qüestionari de treball en equip, per autoavaluar el grau de col·laboració dels components del grup de treball; i del qüestionari de tasques periodístiques, per autoavaluar les responsabilitats de cadascú. Tots dos es poden trobar al final de la Fase Acció de cada SA.

  Per comprovar si l’alumnat ha entès les característiques de cada gènere periodístic, també es poden utilitzar els qüestionaris de gèneres periodístics, que es poden trobar a la carpeta “Gèneres periodístics” de 2n cicle d’ESO i Batxillerat.

  En aquest vídeo formatiu es detallen estratègies d’avaluació i els dos instruments que valoren el procés de les peces periodístiques:

Implementació

• Com explicar el projecte RED a l’alumnat?

  El projecte RED és una iniciativa del diari Junior Report per treballar l’educació mediàtica a l’aula on l’alumnat dirigeix, redacta i gestiona la revista escolar del seu centre. 

  El grup-aula es converteix en una redacció de periodistes i treballa un programa didàctic que s’estructura en situacions d’aprenentatge basades en l’entorn proper i l’actualitat global. 

  Ho fa amb l’acompanyament de periodistes professionals que els posen reptes periodístics i que busquen fomentar el pensament crític entre els joves i connectar-los amb l’actualitat, a banda de treballar competències curriculars.

  Pots posar aquest vídeo a l’alumnat com a benvinguda al projecte:

• De quina manera es poden planificar els continguts del curs?

  A l’inici de curs, tot el professorat que coordina la revista rep la programació provisional de situacions d’aprenentatge que té el curs per poder planificar-se la matèria. S’hi detallen totes les SA amb les corresponents competències clau, els objectius d’aprenentatge, el gènere, el format, la durada, el nivell competencial i un petit resum del contingut. 

  El mapa de les situacions d’aprenentatge permet distingir-les i classificar-les segons: gènere periodístic, format periodístic, durada, nivell competencial, i temàtica. Segons com s’implementi la revista al centre, es poden programar les sessions de maneres molt diverses. Posem dos exemples:

  • Si és una optativa trimestral… cada trimestre podem treballar tots els formats i tots els gèneres. D’aquesta manera, tots els alumnes (indiferentment del trimestre) hauran tocat totes les tipologies textuals i formats, sense repetir SA.
  • Si és una assignatura d’àmbit lingüístic anual… podem fer diverses SA seguides que treballin un gènere periodístic concret per integrar-lo en profunditat. El mateix amb el format.

  El programa didàctic de Junior Report RED és autònom i flexible, pensat per adaptar-se a les necessitats de cada grup-aula indistintament.

• Com es fa la difusió del contingut de la revista?

  La difusió de la revista és imprescindible perquè estigui ben assentada al centre i sigui coneguda per la comunitat educativa i familiar del centre. Hi ha diverses línies d’actuació referides a la divulgació dels continguts. Són les següents:

  Des de l’equip RED…

  • A inici de curs s’envien notes de premsa als mitjans locals per informar de l’arrencada de les revistes dels centres del municipi.
  • S’elaboren newsletters trimestrals per centre (butlletins amb els continguts fets fins al moment).
  • Es proporciona un media kit de bàners, codis QR i enllaços per cada centre.
  • Es registren les audiències de cada revista escolar per analitzar-ne l’impacte.
  • Es publiquen setmanalment continguts destacats de les revistes al diari Junior Report.
  • Es destaquen setmanalment continguts de les revistes a les xarxes socials de Junior Report..
  • Es publiquen periòdicament continguts destacats de les revistes al diari La Vanguardia.
  • Es proporcionen convocatòries a premis i concursos per a centres i/o continguts que treballen l’educació mediàtica.

  Des del centre…

  • S’envien les newsletters trimestrals a la base de contactes i es publica aquest butlletí a les xarxes socials.
  • Es pengen els elements del media kit a la pàgina web del centre, xarxes socials, etc. 
  • Es treballa una situació d’aprenentatge pensada per donar a conèixer la revista a través de la creació de materials com cartells físics, entre d’altres.

• És aconsellable treballar en grup cooperatiu o de manera individual?

  El programa didàctic aposta pel treball cooperatiu. És aconsellable treballar amb grups de 2 o 3 alumnes, però el nombre sempre dependrà de les característiques del grup, de les necessitats de l’aula i de les preferències del docent segons com vol que sigui la dinàmica d’aula o segons el que vulgui avaluar. Per aconseguir que el treball en grup sigui òptim, tots els membres del grup tenen unes tasques individuals que els ajudaran a tenir responsabilitats diferents i complementàries.

  Per tant, l’alumnat elabora les peces periodístiques de forma grupal, tot i que cada redactor/a té unes tasques individuals dins del grup. Tot i això, el programa didàctic és flexible i autònom, de manera que no descarta la possibilitat de treballar de manera individual.

• Com funcionen les tasques periodístiques?

  Aquest vídeo explica com estan perfilades les tasques periodístiques, de quina manera es poden repartir i organitzar, i quin sentit tenen per a l’aprenentatge. 

• Si tot el grup aula treballa la mateixa situació d’aprenentatge, no es publiquen les mateixes peces?

  Cada situació d’aprenentatge compta amb diverses propostes més concretes per treballar continguts diferents tractant la mateixa temàtica. A l’apartat de ‘consell de redacció’ de la Fase Acció, els i les redactores poden organitzar-se per grups i escollir quina de les propostes treballen. D’aquesta manera, tot l’alumnat fa una mateixa situació d’aprenentatge, però es publiquen articles diferents entre si.

• Hi ha número mínim o màxim de peces periodístiques a publicar a la revista durant tot el curs? 

  No hi ha un màxim ni mínim de peces publicades a la revista anual o trimestralment. No obstant això, és aconsellable que cada trimestre hi hagi un mínim de 5 publicacions a la revista per poder difondre la feina que s’està fent a l’aula. 

Acompanyament periodístic i educatiu

• Com és l’acompanyament periodístic i educatiu de Junior Report RED?

  Cada centre educatiu compta amb un editor/a de referència de Junior Report, que s’encarrega de fer el seguiment de la redacció. Aquesta persona està disponible per resoldre qualsevol dubte o entrebanc que pugui sorgir durant el projecte.

  La programació didàctica inclou diversos vídeos que motiven i guien la resolució dels reptes periodístics i d’actualitat. Aquests vídeos inclouen seguiment trimestral, introduccions per a cada Situació d’Aprenentatge (SA) i retroalimentació formativa, entre d’altres.

• Què és el full de ruta?

  El full de ruta és un document creat per l’equip de periodistes i docents de RED que guia el projecte pas a pas. Conté les pròximes passes a seguir i permet conèixer l’estat actual de la redacció. És una eina essencial i formativa per garantir una evolució clara i organitzada del projecte.

• Què fer en cas de dubtes?

  • Comprovar si s’han completat les passes indicades al full de ruta i marcar-les com a fetes.
  • Cercar i consultar paraules clau a la secció de Preguntes Freqüents (FAQS).
  • Si els dubtes persisteixen, es pot contactar per correu electrònic per obtenir ajuda. Les respostes s’afegiran a les FAQS per facilitar la resolució de dubtes similars en el futur.
  • També es poden aprofitar les sessions virtuals grupals que s’organitzen a l’inici de cada trimestre per resoldre dubtes que sorgeixin durant el curs.

Redacció virtual Moodle

• Com s’estructura el Moodle del curs RED?

  El curs RED s’estructura a partir de diverses situacions d’aprenentatge que es troben en caixetes a Moodle. Cadascuna d’elles té una portada amb un codi identificatiu, un títol i una llegenda que indica: el gènere periodístic, el format periodístic, les hores de durada aproximada i el nivell competencial (dificultat).

  Dins de cada SA, s’hi despleguen dues fases. La Fase Lab, que permet treballar els gèneres periodístics, i la Fase Acció, que dona nom a la situació d’aprenentatge i detalla els passos per treballar el contingut periodístic que correspongui. En aquesta última fase es penja la peça que es publicarà a la revista, a través d’una sincronització automàtica.

  A banda de les caixetes de les situacions d’aprenentatge, el curs RED també compta amb caixetes de gèneres periodístics, vídeos formatius, materials de suport i eines d’avaluar per aprendre.

  Al marge dret de la pantalla, hi ha la Mediateca, un desplegable ple de continguts rellevants que poden sumar al treball de la SA i a l’aprenentatge de l’alumnat.

• Què és una situació d’aprenentatge i quins continguts trobem en cadascuna d’elles?

  Usem el terme ‘situació d’aprenentatge’ per referir-nos a aquelles experiències que parteixen d’un context real i plantegen un repte periodístic a la persona que aprèn. Durant la SA l’alumnat ha de dur a terme un seguit d’accions que impliquen mobilitzar sabers d’un o més àmbits del coneixement, per això diem que les situacions d’aprenentatge s’orienten a l’assoliment de competències.

  Dins de cada situació d’aprenentatge hi ha dues fases: la Fase Lab on s’assenten les bases teòriques dels gèneres periodístics, i la Fase Acció on s’elabora el contingut periodístic.

• Com s’avalua a través del Moodle? 

  Junior Report proporciona força eines d’avaluació que podeu utilitzar en diferents contextos; aquestes les podeu trobar a la carpeta “Avaluar per aprendre”. Aquestes eines poden utilitzar-se analògicament, si les imprimiu, o digital, si les empreu amb l’ordinador. De forma digital i a través de Moodle, actualment, hem incorporat 5 maneres d’avaluar:

  1. Les peces periodístiques, que es poden qualificar i retroalimentar i publicar.
  2. Totes les llistes de verificació, les podeu trobar al final de cada SA en el moment “Reflexiona i avalua”.
  3. El qüestionari de treball en equip per autoavaluar el grau de col·laboració dels components de l’equip de treball, que el podeu trobar al final de cada SA en el moment “Reflexiona i avalua”.
  4. El qüestionari de tasques periodístiques per autoavaluar les responsabilitats de cadascú, que el podeu trobar al final de cada SA en el moment “Reflexiona i avalua”.
  5. Els qüestionaris de gèneres periodístics que serveixen per comprovar si l’alumnat ha entès les característiques de cada gènere periodístic, i els podeu trobar en la carpeta “Gèneres periodístics” de 2n cicle d’ESO i Batxillerat.

  Estem treballantper incorporar noves eines d’avaluació que es puguin integrar a Moodle.

• Com s’accedeix al Moodle (redacció virtual RED)?

  Pots accedir a la Redacció virtual de RED, dins la plataforma Moodle, a través de la revista escolar del teu centre. Al marge superior esquerra hi trobaràs un botó “LOGIN”, que et demanarà unes credencials per poder-hi accedir. Si no recordes la contrasenya, pots recuperar-la en aquesta mateixa pàgina.

  Aquest vídeo exemplifica el pas a pas de l’accés:

• Com es creen grups classe a Moodle?

  Els grups classe de Moodle només els pot crear una persona del centre, nomenada responsable o administradora del projecte Junior Report RED al vostre centre: sovint pot ser algun membre de l’equip directiu o el professor/a encarregat d’impartir les classes. Aquesta tasca només l’heu de fer una vegada a l’inici de curs.

  El procés té dues passes: en un primer moment, el responsable o administrador del centre crea el nombre i el nom dels grups classe que participaran en el projecte. En aquest moment obtindrà uns enllaços i un codi que haurà de compartir amb la resta de professorat i alumnat implicat. En un segon moment, l’alumnat i el professorat haurà d’accedir als enllaços corresponents per crear el seu usuari i contrasenya de forma autònoma.

  Aquest vídeo explica com es fa la pas a pas la primera passa, la creació de classes i usuaris a Moodle:

• Com es crea l’usuari i la contrasenya de Moodle de l’alumnat i el professorat per primera vegada?

  El procés té dues passes: en un primer moment, el responsable o administrador del centre crea el nombre i el nom dels grups classe que participaran en el projecte. En aquest moment obtindra uns enllaços i un codi que haurà de compartir amb la resta de professorat i alumnat implicat (veure entrada X). En un segon moment, l’alumnat i el professorat haurà d’accedir als enllaços corresponents per crear el seu usuari i contrasenya de forma autònoma.

  Per entrar a Moodle per primera vegada, cal crear un usuari i una contrasenya per a tothom que vulgui accedir al curs. Aquesta és la manera de fer-ho. Segueix el pas a pas:

• Com es publica una peça periodística o article a la revista? I a Moodle?

  Per publicar una peça periodística a la revista has de fer-ho a través de la redacció virtual (Moodle).

  En primer lloc, has d’entregar la tasca en la SA corresponent. Aquesta passa la pot fer l’alumnat o el professorat. Aquest vídeo explica com fer-ho:

  En segon lloc, únicament el professorat, ha de revisar i publicar la peça. Per fer-ho, recomanem que la reviseu i, si compleix els barems de qualitat que considereu necessaris, la publiqueu fent clic al botó corresponent. A més, també podeu qualifcar-la i retroalimentar-la.

  Aquí teniu un videotutorial del pas a pas:

  Recomanem projectar aquest vídeo a tot el grup aula perquè entenguin el procés de publicació.

• Es pot editar una peça ja publicada?

  Sí, es pot editar, fer i desfer tot el que es necessiti encara que ja estigui enviada a la revista amb els botons “Editar” i “Despublicar”. Aquest vídeo ho explica al detall:

• Quina diferència hi ha entre Lliurat, Qualificat i Publicat?

  Lliurat: la peça està entregada, llesta per qualificar i/o publicar.
  Qualificat: la peça està lliurada i avaluada, però no implica que estigui publicada.
  Publicat: la peça està lliurada i publicada a la revista, però no implica que estigui avaluada.

  La peça estarà qualificada i publicada quan a l’Estat hi posi Publicat i a la Qualificació hi consti una nota.
  La peça només estarà qualificada quan a l’Estat hi posi Qualificat i a la Qualificació hi consti una nota.
  La peça només estarà publicada quan a l’Estat hi posi Publicat i a la Qualificació no hi consti cap nota.

• Es pot despublicar i/o eliminar una peça ja publicada?

  Sí, podeu editar, fer i desfer tot el que necessiteu encara que ja estigui enviada a la revista amb els botons “Editar” i “Despublicar”. En aquest video us ho expliquem al detall:

• S’han de treballar les peces periodístiques directament en la tasca de Moodle?

  Si ho considereu ho podeu fer, ja que els canvis es guarden; de totes maneres, no ho aconsellem.

  A la carpeta de Gèneres periodístics de la Mediateca hi ha unes plantilles en format editable perquè l’alumnat pugui treballar la peça com si fos un esborrany. A l’enllaç “Plantilles per gèneres” s’hi pot trobar diferents documents, dues per cada gènere periodístic: una més guiada amb recomanacions per cada part de l’article, i una altra menys guiada per alumnat amb més coneixement i autonomia en el procés d’escriptura. També hi ha una última plantilla buida que no guia el procés.

• Què són les etiquetes?

  Les etiquetes són paraules que engloben grans temàtiques que poden tenir relació amb el contingut de la peça periodística. Serveixen per classificar el contingut i permeten filtrar-lo per temes si es fa una cerca a la revista. Diem etiquetes a allò que a les xarxes socials es coneix com a hashtag.

  N’hi ha 10: Canvi climàtic, Ciència, Cultura, Esports, Desinformació, Educació, Gènere, Intel·ligència Artificial, JR GO i La Notícia del Dia. Són predeterminades i cal que l’alumne esculli quines s’adapten millor a la seva peça.

  Es recomana posar-les, tot i que no és obligatori per poder publicar la peça.

• Què són les categories?

  Les categories són les seccions que té la revista i tenen a veure amb els formats i els gèneres periodístics. N’hi ha 10: Crítica, Crònica, Entrevista, Espai creatiu, Fotografia, Notícia, Opinió, Pòdcast, Reportatge i Vídeo. Són predeterminades i cal que l’alumne n’esculli com a mínim una.

  És imprescindible posar almenys una categoria (de format o de gènere) per tal que la peça es publiqui.

• Quants alumnes han de publicar una mateixa peça? Si han treballat en grup cooperatiu, l’han de penjar tots al Moodle o només un/a representant?

  Només un membre del grup penja la peça periodística al Moodle. A l’apartat d’Autors, posarà el nom de totes les persones que han format part de la redacció del contingut. Els seus companys constaran com a coautors a Moodle, i podran ser avaluats, i a la vostra revista tot l’alumnat implicat sortirà com a autor de la peça.

  És imprescindible posar el nom dels autors de la peça per tal que aquesta es publiqui.

• Com es penja una imatge dins de la peça periodística?

  Hi ha dues maneres de posar una imatge dins del cos del text de la peça periodística:

  • Copiar i enganxar des d’un document.
  • Fer clic a Inserir imatge. Si la imatge és decorativa, no caldrà posar peu de foto.

  Està explicat en aquest vídeo: 

• Com es penja un vídeo dins de la peça periodística?

  Només hi ha una manera de penjar un vídeo dins del cos del text de la peça periodística. És imprescindible que aquest estigui prèviament publicat a YouTube (en ocult si no voleu que ningú més el vegi, per exemple) perquè es necessita un enllaç URL per poder inserir-lo. Com s’ha de fer? Fent clic a Inserir – Enllaç.

  Com NO s’ha de fer?

  • Fent clic a Inserir – Multimèdia.
  • Posant un enllaç de Drive o qualsevol altra plataforma.

  Està explicat en aquest vídeo:

• Com es penja un àudio dins de la peça periodística?

  Hi ha dues maneres de posar un audio dins del cos del text de la nostra peça periodística.

  • Inserir – Multimèdia – Àudio – Examinar repositoris: en el cas que sigui un arxiu que no pesi gaire.
  • Inserir – Enllaç: cal que l’arxiu estigui prèviament penjat a Spotify, a través d’Anchor (per exemple), per poder obtenir l’enllaç de l’àudio.

  Està explicat en aquest vídeo:

• Per què no es veu el pòdcast o el vídeo que he enllaçat?

  Pots repassar aquest vídeo que exemplifica el pas a pas de com fer-ho i totes les opcions possibles:

• Per què no puc adjuntar un arxiu mp4 o mp3 al formulari de publicació?

  Si la plataforma no et deixa adjuntar els arxius mp4 o mp3 és perquè pesen massa. Encara que es comprimeixin, la revista no pot suportar continguts tan grans.

  Pots repassar aquest vídeo que explica com penjar àudios o vídeos:

JR GO

• Què és la cartellera JR GO?

  La cartellera JR GO és una programació d’activitats que es fan fora de l’aula i que complementen el programa didàctic de Junior Report RED. Acostumen a ser activitats culturals i/o formatives, que van des d’exposicions, espectacles teatrals i musicals, visites a mitjans de comunicació i universitats, fins a premis vinculats la indústria cultural.

  Aquesta tipologia d’activitats permeten als redactors/es escolars actuar i cobrir esdeveniments com si fossin periodistes professionals, acreditats amb una credencial de premsa. És per això que accedeixen a activitats de manera gratuïta, perquè van a fer una feina periodística que posteriorment publicaran a la seva capçalera.

  L’objectiu de JR GO és que l’alumnat estigui connectat amb l’actualitat del seu territori i interactuï amb el seu entorn més proper.

• Qui cobreix el cost de transport de les activitats GO?

  L’equip RED organitza les activitats JR GO, però és el centre educatiu qui s’encarrega de les despeses derivades del desplaçament a l’activitat. És per això que es procura organitzar activitats en els diferents municipis on hi ha una redacció escolar, per tal que el desplaçament no sigui un impediment pel centre.

• Quin material s’ofereix als centres per cobrir les activitats GO?

  Tots els centres disposen d’una credencial de periodista Junior Report RED que permet l’alumnat anar acreditats com a premsa als diferents esdeveniments o actes que vagin a cobrir. Per fer aquesta cobertura, l’alumnat ha de portar càmera i bloc de notes, indispensablement, i, de manera opcional, micròfon o gravadora.

  Des de RED s’ofereix la possibilitat d’adquirir un Kit MOJO (Mobile Journalism) per fer la cobertura de les activitats JR GO. Aquest kit conté un trípode, un shoulderpod, un micròfon de Junior Report RED, i un focus.

• Com em puc assabentar de les activitats JR GO? On puc trobar la cartellera?

  La cartellera JR GO es troba a la Mediateca (marge dret). Des d’allà es poden consultar totes les activitats i els actes disponibles, que es van actualitzant de manera automàtica. Cal que periòdicament es consulti la cartellera per poder estar al dia de les activitats i apuntar a la redacció escolar.

  A banda, en diferents ocasions del curs, l’equip RED difondrà algunes activitats via mail perquè els docents puguin apuntar els seus redactors i redactores.

• Com em puc apuntar a les activitats JR GO?

  Per apuntar-se als actes GO, cal fer-ho a través de la cartellera JR GO, a la Mediateca. El procés és el mateix en la majoria d’activitats: cal fer clic a sobre l’activitat i omplir el formulari amb les dades que es demanen. Els formularis s’activen a mesura que s’acosti l’esdeveniment. Tot i això, apuntar-se al formulari no garanteix que la plaça, perquè s’assignen les acreditacions per ordre d’inscripció. L’equip RED enviarà un correu al docent responsable per confirmar l’assistència.

• Què és i com funciona el kit MOJO?

  El kit MOJO (Mobile Journalism) és una eina digital que ens permet treballar les competències digitals i apropar-nos professionalment al món del periodisme. Consta d’una motxilla que conté un trípode, un suport pel mòbil, un focus i un micròfon de reporter/a.

  Descobreix les parts i el seu funcionament a través d’activitats per posar-lo en pràctica.

• Com puc aconseguir el kit MOJO? És de lloguer o de compra?

  El kit MOJO es compra una vegada i ja es queda al centre per sempre. Té un cost de 360 € + IVA del 4%. Posa’t en contacte amb l’equip RED per demanar-lo i concretar els detalls de l’enviament.

Altres

• Com puc augmentar la motivació del meu alumnat?

  No existeix una vareta màgica per motivar a l’alumnat. La motivació oscil·la i s’ha d’anar alimentant dia a dia. La millor manera de motivar l’alumnat depèn del context en el qual et trobes com a docent. De totes maneres, sí que hi ha algunes recomanacions que podem donar-vos d’acord amb experiències d’èxit d’altres centres:

  • Els grups de treball no haurien de ser superiors a 3 persones per grup. Treballar en grups reduïts de 2 o 3 persones, o inclús individualment (en algun moment), pot incentivar la motivació i la responsabilitat de cadascú.
  • Assegurar-se que tothom té alguna publicació amb el seu nom a la revista pot ajudar al fet que l’alumnat entengui que el que fa a l’aula té una transcendència en el món, més enllà de la nota que el seu professor li posarà. Per tant, a l’inici de curs recomanem prioritzar la freqüència de publicació a la qualitat d’aquestes. I a mesura que avanci el curs recomanem augmentar l’exigència de les peces per assegurar-se que siguin de qualitat.
  • Tenir documents tangibles i treballar de tant en tant amb paper pot ajudar-vos a arrencar el projecte. Imprimir les tasques periodístiques, les llistes de verificació, tenir un espai a l’escola amb les últimes notícies de la revista, etc. pot fer que l’alumnat, i tota la comunitat educativa, sigui més conscient de l’existència i importància de la revista.
  • Escollir les temàtiques que motiven a l’alumnat pot ajudar a engrescar-los. Treballar les temàtiques més rellevants pel professorat us ajudarà a motivar-vos a vosaltres mateixos, però estaria bé que en certs moments de l’any l’alumnat pugui escollir sobre què vol parlar en la seva peça periodística.
  • Treballar diferents formats i gèneres sempre és bona idea. Si només treballem un format pot arribar a cansar a l’alumnat i fer que el projecte sigui massa monòton.
  • Participar en activitats d’entorn (sortir de l’escola a cobrir algun tipus d’esdeveniment cultural com a redactors i redactores d’un mitjà de comunicació) acostuma a ser una experiència molt engrescadora pels estudiants.
  • Aprofitar a l’editora o editor Junior Report RED per incentivar la motivació. Heu de tenir en compte que teniu una periodista professional fent el seguiment del vostre centre: presenta reptes (vídeo presentació de cada SA), revisa els materials i fa comentaris, envia un butlletí trimestral de les vostres peces, etc. És important que l’alumnat sigui conscient d’aquesta figura de l’àmbit professional que està supervisant la seva feina. A l’alumnat li encanta que la seva feina arribi a persones externes a l’escola.
  • Les hores de coordinació entre el professorat implicat són molt importants. Aquesta mesura no depèn exclusivament del professorat, però sí del centre i, per tant, vosaltres, sou part d’aquesta. Seria meravellós insistir a la direcció per trobar un espai compartit en l’horari perquè pugueu parlar del dia a dia a l’aula: quina SA heu fet, que us ha funcionat, quina idea heu tingut, quina sortida o activitat d’entorn podeu fer, com funcionen els grups de treball, etc.