9 octubre 2024
spot_img
9 octubre 2024

Revistes científiques, plataformes per compartir el coneixement

Publicar a revistes especialitzades dona prestigi als autors i contribueix a compartir el coneixement, però n’hi ha unes de més fiables que altres

La ciència i la tecnologia han evolucionat molt al llarg de les últimes dècades. Aquests avanços es deuen en bona part al fet que la comunitat científica comparteix informació entre els seus membres constantment.

Gràcies a aquesta xarxa de coneixement, científics de tot el món poden recórrer a investigacions d’altres científics per comparar dades, enfortir les seves observacions i arribar a conclusions més de pressa.

Les revistes científiques són una de les plataformes més utilitzades per anunciar i explicar descobriments als investigadors i a la resta de la societat.

https://www.instagram.com/p/BblIPPrDe6j/?utm_source=ig_embed

 

Revistes des del segle xvii

Les revistes científiques publiquen articles i informes sobre investigacions innovadores fetes per científics, estudiants o professors. El seu objectiu és facilitar l’avanç de la ciència.

La primera revista científica registrada va ser ‘Le Journal des Sçavants’, publicada a França a partir del 1665. El mateix any va començar a editar-se la britànica ‘Philosophical Transactions of the Royal Society’, primera revista dedicada exclusivament a la ciència i que encara existeix.

Des d’aleshores han aparegut diverses publicacions. Algunes de les més conegudes són ‘Science’ i ‘Nature’, però n’hi ha milers arreu del món. N’hi ha que s’especialitzen en àrees científiques molt concretes i només publiquen descobriments d’aquell àmbit.

Els articles publicats a revistes científiques han de passar una avaluació d’experts, un procés de revisió molt estricte que compta amb investigadors del mateix camp científic que es dediquen a revisar i confirmar totes les dades de l’article per comprovar-ne la fiabilitat.

 

Més oportunitats per als científics que més publiquen

El món de la ciència és molt competitiu. Les universitats i els científics rivalitzen entre ells per obtenir finançament i beques per poder pagar les investigacions.

De vegades, les institucions valoren més els investigadors que tenen més publicacions que aquells amb pocs articles publicats, encara que siguin de més qualitat. Aquest fenomen es coneix popularment com a “publica o mor”.

En general, les revistes científiques són publicacions de referència que només publiquen troballes contrastades. No obstant això, cada vegada és més comú trobar publicacions menys fiables el procés de revisió de les quals no és tan minuciós: són les “predatory journals” [revistes depredadores], publicacions que s’aprofiten de la pressió que pateixen els científics per publicar per guanyar-hi diners.

Les predatory journals cobren unes taxes als autors per processar i publicar l’article però, a diferència de les publicacions de referència, no cobreixen el procés d’avaluació del text i aquest s’acaba publicant sense una revisió adequada.

Per lluitar contra l’aparició de revistes enganyoses han aparegut iniciatives que puntuen la credibilitat de les publicacions en funció de diversos criteris. És el cas de la Matriu d’Informació per a l’Anàlisi de les Revistes (MIAR), impulsada per la Universitat de Barcelona.

Els articles amb conclusions falses afecten les investigacions del futur, per això saber distingir quines publicacions són fiables és més important que mai.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -