Més enllà de les fórmules, equacions i teoremes matemàtics s’amaguen vides molt interessants que el cinema ha volgut retratar
Encara que no ho sembli, el món de les matemàtiques pot resultar apassionant… si se sap explicar-lo. La vida i obra de genis matemàtics com Alan Turing o John F. Nash poden ser una bona font d’inspiració per fer grans pel·lícules. Alhora, les històries d’Hipàtia d’Alexandria o de Srinivasa Ramanujan ens serveixen per comprendre les injustícies i prejudicis als quals molts van haver d’enfrontar–se.
Són vides que han marcat la història de les matemàtiques, del món i del cine. A continuació us oferim una selecció de títols per gaudir d’aquesta ciència tan complexa com interessant.
L’habitació de Fermat (2007)
Pel·lícula de suspens que té com a protagonistes quatre matemàtics que són convidats a una casa per resoldre un enigma dins d’una de les habitacions. Poc després d’entrar-hi, descobreixen que les parets de la sala comencen a encongir–se. Hauran de resoldre l’endevinalla abans de morir esclafats i descobrir el que els uneix.
Una ment meravellosa (2001)
Russell Crowe interpreta la història real de John F. Nash (1928-2015), especialitzat en la teoria de jocs i un dels matemàtics més influents del segle XX. A la pel·lícula, Nash és un estudiant extraordinari però molt tímid, que gràcies a la seva ment privilegiada aconsegueix una plaça de professor al prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Allà s’enamorarà d’una alumna.
Sembla que tot va bé fins que es troba amb el misteriós William Parcher, del Departament de Defensa dels Estats Units, que intentarà aprofitar la seva intel·ligència per desmuntar un complot contra el país. Però no tot és el que sembla… Una pel·lícula per desmuntar els prejudicis sobre els genis matemàtics.
Desxifrant l’Enigma (2014)
Basada en fets reals, la pel·lícula té lloc durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Un grup de matemàtics de la Gran Bretanya, entre ells Alan Turing, han de dexifrar el codi d’Enigma, la màquina que els nazis utilitzen per xifrar missatges secrets i comunicar–se entre ells.
En comptes de resoldre’l amb fórmules matemàtiques, Turing convenç els seus companys per crear una màquina que desxifri els patrons d’Enigma i, de pas, els missatges dels alemanys. Aquest invent va determinar el resultat de la guerra i va marcar l’inici dels primers ordinadors.
Turing va jugar un paper crucial en el desenllaç de la guerra i va ajudar els Aliats a derrotar el règim nazi. No obstant això, va continuar sent perseguit i jutjat públicament pel fet de ser homosexual, motiu pel qual va acabar suïcidant-se.
21 Black Jack (2008)
Un grup d’estudiants de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), un dels centres científics més prestigiosos del món, utilitzaran el seu talent amb els nombres per comptar cartes, guanyar el joc del Black Jack i fer–se rics a Las Vegas. Però fer trampes als casinos no és tan fàcil i les tensions entre ells faran que alguns corrin massa riscos.
L’home que coneixia l’infinit (2015)
Srinivasa Ramanujan és un estudiant de matemàtiques indi que, gràcies a les seves revolucionàries teories, aconsegueix entrar a la Universitat de Cambridge durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El professor britànic G. H. Hardy farà el possible per ajudar-lo, però Ramanujan haurà de fer front als prejudicis de la societat anglesa pel fet de ser indi.
Àgora (2009)
Pel·lícula inspirada en la figura real d’Hipàtia d’Alexandria, una destacada matemàtica i astrònoma del segle IV. Les seves xerrades sobre ciència i filosofia tenien desenes d’adeptes que es reunien per escoltar les seves idees.
Amb l’arribada dels cristians al poder, la tensió entre ciència i religió es torna cada vegada més violenta. Les seves idees i teories van ser considerades paganes i prohibides. Hipàtia va haver de decidir si volia seguir defensant tot allò en què havia cregut, posant la seva vida en perill.
