De cerimònia de cinema a escenari polític

La gala dels Oscars és una gran plataforma per llançar missatges reivindicatius a milions de persones a tot el món. (Mario Anzuoni / Reuters)

Molts artistes aprofiten el seu discurs durant la gala dels Oscars per fer reivindicacions polítiques i socials

Cada edició dels Oscars està embolicada de glamur, moda i bon cinema. No obstant això, cada vegada més personalitats de Hollywood aprofiten aquests premis com a trampolí per exposar les seves reivindicacions.

La igualtat de gènere, el racisme, el canvi climàtic o els conflictes armats, entre altres temes, han protagonitzat els discursos d’agraïment de molts actors i actrius.

Repassem alguns dels discursos que han passat a la història d’aquests guardons.

Marlon Brando i els nadius americans 

A la cerimònia de 1973, els actors Michael Caine, Laurence Olivier, Peter O’Toole, Paul Winfield i Marlon Brando es disputaven l’Oscar a millor actor. El premi va ser per Marlon Brando per la seva inoblidable interpretació de Don Corleone a El Padrí.

La sorpresa va ser quan una dona va pujar a l’escenari a recollir l’Oscar en lloc de Brando. Es tractava de Sacheen Littlefeather, una activista indígena que va rebutjar el guardó en nom de l’actor, denunciant el maltractament de la indústria cinematogràfica als indis americans.

Redgrave i el conflicte entre Israel i Palestina

Anys després, la política va tornar a ser protagonista en una gala. Al 1978, Vanessa Redgrave va guanyar l’Oscar a millor actriu secundària pel seu paper a Julia.

El premi no va agradar massa a la Lliga de la Defensa Jueva, una organització d’extrema dreta que havia boicotejat la nominació de Redgrave per la seva participació a El Palestino. Aquest documental denunciava la situació del poble palestí enfront del govern d’Israel.

Malgrat les protestes, Vanessa Redgrave es va endur el premi. Al seu discurs d’agraïment no va desaprofitar l’oportunitat de defensar l’activisme palestí i va agrair a l’audiència que no es deixés “intimidar” per les pressions d’aquesta organització.

Richard Gere i el seu suport al Tibet

Richard Gere va ser l’encarregat de lliurar el premi a millor direcció artística en l’edició dels Oscar de 1993. Abans d’obrir el sobre i anunciar el guanyador, l’actor va expressar la seva opinió sobre la situació del Tibet.

El Tibet és una regió de Xina que vol independitzar-se i que en aquella època va patir diversos atemptats terroristes. El govern xinès va detenir a diversos activistes polítics i el Dalai Lama, líder del Govern tibetà, es va veure obligat a exiliar-se.

Gere va demanar “seny” al govern xinès i va qualificar d’“horrenda” la situació dels drets humans en aquest país. Després dels aplaudiments, es va disposar a lliurar el guardó, que va anar per a la pel·lícula Retorn a Howards End.

La gran reivindicació de Michael Moore

Molt més contundent va ser Michael Moore al 2003. El director de Bowling for Columbine va guanyar l’estatueta a millor documental i va aprofitar el discurs per criticar la decisió d’envair l’Iraq presa pel llavors president dels Estats Units, George W. Bush.

“Ens agraden les històries reals, ens agraden els documentals. Per això no ens agraden la coses fictícies, no ens agraden les eleccions fictícies que designen a un president fictici, qui ens ha portat a una guerra per raons fictícies. Hauria de fer-te vergonya, Bush”, va cridar el director abans que li tanquessin el micròfon.

La victòria de Bush a les eleccions de l’any 2000 va estar embolicada per la polèmica sobre el recompte de vots a Florida. Sens dubte va ser un dels moments de tensió més gran mai viscuts en una gala dels Oscar.

Arquette i la igualtat de gènere

 La lluita per la igualtat entre homes i dones va estar molt present al 2015. L’encarregada de portar-ho a Hollywood va ser Patricia Arquette, que aquest any es va endur l’Oscar a millor actriu secundària per la seva interpretació de la soferta mare de Manson a Boyhood.

Arquette va demanar sense embuts els mateixos drets i el mateix salari per als actors i actrius a Hollywood. I la reacció del públic, Meryl Streep la primera, no es va fer esperar.

Els Oscar de 2015 també ens van deixar altres missatges reivindicatius: Alejandro González Iñárritu, guanyador de l’Oscar a millor pel·lícula per Birdman, va dedicar el premi a tots els mexicans que pateixen la discriminació a Estats Units.

Per la seva banda, el cantant John Legend, guanyador de la millor cançó per Glory (tema principal de Selma, una pel·lícula biogràfica sobre Martin L. King), va denunciar el racisme que encara existeix al país.

La lluita climàtica de Leonardo DiCaprio

L’edició de 2016 va ser sens dubte la de Leonardo DiCaprio. Després d’anys i anys de nominacions, l’actor es va fer amb l’Oscar a millor actor per la seva interpretació a El Renacido.

Igual que els seus col·legues, no va desaprofitar el seu moment per donar a conèixer la seva faceta d’activista mediambiental i conscienciar dels perills del canvi climàtic.

“Pels fills dels nostres fills, per totes les persones les veus de les quals han estat ofegades per la cobdícia dels polítics”, va defensar DiCaprio des de l’escenari.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here