Activitats
- Materials didàctics digitals
- Activitat 1
- Activitat 2
- Activitat 3
- Activitat 4
Llegeix les diverses càpsules informatives sobre com funciona un accelerador de partícules i quines són les seves aplicacions en el nostre dia a dia.
- Existeixen diferents tipus de discapacitat intel·lectual, que poden afectar més o menys l’autonomia d’una persona. Conèixer la seva realitat i com viuen és molt important per promoure’n la inclusió social. En aquest primer article t’ho expliquem: Què és la discapacitat intel·lectual?
- Accessibilitat, inclusió, autonomia, victimització… són paraules que defineixen el dia a dia de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Te’ls expliquem: Els conceptes clau per entendre la discapacitat intel·lectual
- Promoure la inclusió de les persones amb discapacitat és fonamental, sobretot en l’etapa educativa. L’objectiu és eliminar totes les barreres d’aprenentatge i facilitar la participació dels estudiants més vulnerables. T’ho expliquem a l’article: Educació inclusiva per la diversitat
- L’oci és un dret bàsic reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans. A banda de divertir-nos i desconnectar, l’oci també aporta beneficis, promou la independència i afavoreix la inclusió de les persones amb discapacitat. T’ho expliquem a: Gaudir d’un lleure inclusiu per a tothom
- Quina diferència hi ha entre inclusió i integració? Què és l’educació inclusiva? Com es classifiquen els nivells de discapacitat intel·lectual? Posa a prova els teus coneixements amb aquest test interactiu: Què saps sobre la discapacitat intel·lectual?
Claus sobre la discapacitat intel·lectual
Duración: 45 min
La majoria de la gent té un gran desconeixement sobre què és la discapacitat intel·lectual. I tu, què en saps del tema?
Coneixes ningú amb discapacitat intel·lectual? Saps quina té? Comparteix amb els companys i companyes com és el seu dia a dia i com t’hi relaciones, amb ell o ella.
Mira aquest vídeo i contesta les preguntes següents:
- Què és la discapacitat intel·lectual?
- Quan i com es pot originar una discapacitat intel·lectual?
- Què és l’“accessibilitat”? N’hi ha prou per aconseguir la inclusió de les persones amb discapacitat?
També pots ajudar-te amb la informació que apareix en l’article següent:
https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/20220221/8062377/conceptos-clave-entender-discapacidad-intelectual.html
Després de respondre a les preguntes, busca una parella i compartiu les vostres idees.
Mites i veritats sobre la discapacitat intel·lectual
Duración: 30 min
Els prejudicis i el desconeixement han provocat l’aparició de molts estereotips i idees preconcebudes al voltant de la discapacitat intel·lectual. Aquestes creences influeixen en l’actitud de la gent cap a les persones amb discapacitat i n’impedeixen el ple desenvolupament en societat.
En la següent activitat us posarem a prova: Prejudicis i estereotips sobre la discapacitat intel·lectual.
Ajunteu-vos per parelles o en grups de tres. Hauríeu de llegir amb atenció les frases que apareixeran a la pantalla i debatre amb el vostre grup si trobeu que són veritat o només representen un estereotip de les persones amb discapacitat intel·lectual. Quan la vostra professora o professor us ho indiqui, hauríeu d’aixecar una targeta vermella si és un mite, una de verda si és veritat o una de blanca si no us heu posat d’acord amb la vostra parella o grup.
Acabada la votació, veurem quina és la realitat que hi ha darrere de cada oració.
- La discapacitat intel·lectual no és una malaltia.
- Totes les persones amb discapacitat intel·lectual són iguals.
- És normal sentir llàstima per les persones amb discapacitat intel·lectual.
- Els nens i nenes amb discapacitat intel·lectual han de poder estudiar a les mateixes escoles que qualsevol altre nen/a.
- Les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten protecció i supervisió tota la vida.
- Les persones amb discapacitat intel·lectual no poden viure la seva vida de manera independent.
- Els adults amb discapacitat intel·lectual són com nens/es.
- Les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten suports.
- Les persones amb discapacitat intel·lectual no poden formar la seva pròpia família com els altres.
- Les persones amb discapacitat intel·lectual poden tenir vida sexual.
Heu sabut identificar els estereotips i falses creences sobre la discapacitat intel·lectual? Amb aquest exercici promovem una imatge positiva i constructiva de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.
Un disseny accessible
Duració: 1h 30 min
Agafeu llapis i paper. Ara, canvieu el llapis de mà. Amb la mà contrària amb què esteu acostumats a escriure, dibuixeu un animal i escriviu-ne el nom. No és gens fàcil, oi? Les persones esquerranes utilitzen la mà esquerra sense problemes per escriure o dibuixar, però hi ha altres activitats que els costen més pel simple fet de ser esquerrans: si volen tocar la guitarra, per exemple, els caldrà una guitarra adaptada diferent de les que veiem habitualment. El món està fet per als dretans.
Semblantment, els edificis, les aplicacions mòbils o la informació que ens envolta no estan dissenyats pensant en les persones amb discapacitat intel·lectual. Trobeu que el vostre institut ho està?
En aquesta activitat analitzareu els espais del vostre institut, tant els físics com els virtuals: aules, corredors, espais comuns, pàgina web… L’objectiu és determinar si estan dissenyats seguint el model social i de drets, amb espais inclusius i sense les barreres que impedeixen que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin desenvolupar les seves capacitats.
En grups de quatre, trieu un d’aquests projectes:
- Adaptar la intranet de l’institut.
- Adaptar els espais físics de l’institut (rètols, normativa, instruccions, etc.).
Abans de començar, hem d’investigar els nostres usuaris: són aquelles persones que faran servir la intranet del centre o s’orientaran gràcies a la informació que trobin a l’edifici. Quines necessitats tenen les persones amb discapacitat intel·lectual?
- Busqueu la definició d’“accessibilitat cognitiva” i com s’aplica: lectura fàcil, ús de pictogrames, wayfinding… Agafeu idees per dissenyar el vostre propi projecte! El manual de Plena Inclusió us donarà un punt de partida.
- Coneixeu cap persona amb discapacitat intel·lectual? La seva experiència i la seva opinió us pot ajudar a dissenyar el projecte i, havent-lo acabat, posar-lo en pràctica amb l’ajut d’aquesta/es persona/es.
Podeu fer servir les eines digitals que vulgueu per fer els vostres dissenys. Canva us pot ser útil per dissenyar la nova intranet de l’institut, per exemple.
Un cop acabat, presenteu el projecte a la resta de la classe: expliqueu les funcions del vostre disseny i com ajuda a fer més accessible la informació i els espais a una persona amb discapacitat intel·lectual.
Proposta col·laborativa: Podeu aplegar totes les idees de la classe i presentar una proposta conjunta a la direcció del centre!
Les nostres capacitats
Duració: 1h
En aquesta activitat compartirem amb els nostres companys les idees i reflexions que hem tingut mentre treballàvem en la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Per començar, mireu aquest vídeo d’America’s Got Talent:
Seieu en cercle tota la classe. Podeu fer servir les cadires o seure a terra: el que importa és que hi participi tothom i us veieu les cares. Finalment, us farà falta un objecte que us pugueu passar l’un a l’altre (com una pilota o un estoig).
Perquè l’exercici funcioni tots els participants del cercle (incloent-hi professors i professores) heu de complir les normes següents:
- Respectar el torn de paraula passant l’objecte que haguem triat a la persona a qui toqui de parlar. Només qui tingui l’objecte podrà parlar.
- Compartir el que tu penses o el que tu has sentit, evitant parlar dels altres.
- Parlar sempre amb respecte.
- Escoltar els nostres companys i companyes.
- No jutjar les opinions dels altres.
Les següents preguntes guiaran la dinàmica i cal respondre-les d’una en una. No patiu si no les contesteu totes, l’objectiu és ser honestos i compartir des del respecte.
- Pensem en en Kodi Lee, el noi a qui acabem de veure fent una actuació espectacular. Comparteix una paraula que expressi com t’has sentit després de veure el vídeo. Recordeu que us heu de passar l’objecte que hàgiu triat per respectar el torn de paraula!
- En Kodi és cec i té autisme, però la seva família li ha fet costat i l’ha ajudat a desenvolupar el talent musical des de petit. Per què és important creure en les capacitats d’una persona? Ara pensa en les persones que tenen alguna mena de discapacitat intel·lectual: com et sembla que els afecta que les tractin amb llàstima, com si no fossin capaces de fer les mateixes coses que els altres?
- De cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual, 9 han patit algun tipus de burla, abús o discriminació. En Kodi també ha estat víctima d’aquesta mena d’actes. Per què et sembla que la gent fa burla de les persones amb discapacitat intel·lectual? Recorda un moment en què algú s’hagi burlat de tu: cóm et vas sentir? Si ara et trobes prou còmode/a fent-ho, comparteix aquell moment.
- A tothom li cal que el seu entorn li tingui confiança, però sovint som nosaltres mateixos els qui no confiem en les pròpies capacitats. Recordes cap moment en què hagis cregut que no eres capaç de fer alguna cosa? Escolta el que expliquen els companys i companyes, comparteix la teva opinió si penses que aquella persona sí que és capaç de fer el que es proposava i per què.
- Després de treballar la discapacitat intel·lectual a classe, com ha canviat la teva visió sobre les persones amb discapacitat intel·lectual?
- Hem parlat de la importància de creure en les capacitats d’una persona i de tenir confiança en nosaltres mateixos. Ara alliberarem la nostra imaginació perquè somiar és el primer pas per desenvolupar les nostres capacitats: quin talent t’agradaria tenir d’aquí a cinc anys?
- Per acabar, comparteix una paraula que expressi com et sents ara.
Guia del professorat
- 1. Presentació de la unitat
- 2. Objectius d'aprenentatge
- 3. Seqüència d'activitats
- 4. Recursos
- 5. Avaluació
La Unitat Didàctica sobre Discapacitat Intel·lectual té com a objectiu promoure’n una visió positiva que fomenti l’empoderament de les persones amb discapacitat intel·lectual. L’alumnat reflexionarà sobre els estereotips i prejudicis que existeixen entorn d’aquest col·lectiu, aprendrà a detectar casos de discriminació i a dissenyar solucions inclusives prenent consciència de l’accessibilitat cognitiva.
Hi ha un total de 4 activitats, la temàtica de les quals està lligada als articles d’actualitat elaborats per Júnior Report en col·laboració amb DINCAT.
Les activitats fan servir dinàmiques diferents i combinen el treball individual, en parelles i cooperatiu.
Aquesta unitat didàctica és adequada per a qualsevol curs de l’ESO i, en les activitats més complexes, les instruccions inclouen propostes per adaptar-les a qualsevol nivell d’aprenentatge. La proposta és ideal per treballar les matèries de Tutoria, Cultura i Valors i Ciències Socials. També ofereix oportunitats per col·laborar amb l’àrea de Llengua i Informàtica. A més, es treballaran continguts transversals propis de l’àmbit digital i del personal i social.
Està dissenyada per implementar-se en l’ordre suggerit i al llarg de 6 hores aproximadament. Pot adaptar-se als interessos i ritme de cada grup, així com als objectius de cada docent.
Cal compartir els objectius d’aprenentatge a l’inici de la unitat didàctica i assegurar-se que l’alumnat els comprèn. Recordar aquests objectius a cada sessió i avaluar els avenços del grup és una oportunitat per treballar la metacognició i la mentalitat de creixement.
En aquesta unitat didàctica destaquen els objectius següents:
- Entendre què és la discapacitat intel·lectual i el concepte d’accessibilitat cognitiva.
- Reflexionar i argumentar sobre els mites i estereotips que promou el desconeixement sobre la discapacitat intel·lectual.
- Distingir entre la integració i la inclusivitat.
- Treballar col·laborativament per aconseguir un objectiu comú.
- Analitzar críticament l’entorn i fer propostes inclusives.
- Mostrar una actitud de respecte vers les persones amb discapacitat intel·lectual.
A continuació es presenta un breu resum de cada activitat. En l’apartat d’annexos hi ha les instruccions detallades per a aquelles activitats en què les hem considerat necessàries.
En la taula següent hi figura una proposta de temporització de les activitats:
Activitat 1. Claus sobre la discapacitat intel·lectual. L’objectiu d’aquesta activitat és treballar els conceptes clau entorn de la discapacitat intel·lectual. Es proposa iniciar la sessió de manera conjunta a través d’un vídeo, sobre el qual els alumnes hauran de reflexionar i prendre anotacions de manera individual per tal de, una vegada acabat, compartir les seves conclusions en parelles.
Activitat 2. Mites i veritats. Aquesta activitat està pensada per demostrar als alumnes que hi ha molts prejudicis sobre les persones amb discapacitat intel·lectual. Es planteja com un joc: els alumnes han d’ensenyar una cartolina depenent de si estan d’acord o no amb les afirmacions que apareixen en pantalla. El rol del docent serà guiar el diàleg de la classe i traslladar una visió més inclusiva sobre la discapacitat intel·lectual.
Activitat 3. Un disseny accessible. En aquesta activitat els alumnes posaran en dubte la inclusivitat de la pàgina web i els espais del seu centre educatiu. Investigaran i dissenyaran una alternativa més inclusiva a partir de la lectura d’una guia sobre l’accessibilitat cognitiva.
Activitat 4. Les nostres capacitats. Aquesta última activitat està prevista com una conclusió i convida els alumnes a relacionar-se d’una manera afectiva amb les persones amb discapacitat intel·lectual. També pot servir com a intervenció en cas que vegem que hi ha poca comprensió i empatia cap a les persones amb discapacitat intel·lectual per part d’alguns alumnes.
Per implementar aquesta unitat didàctica cal disposar d’un projector per mostrar vídeos (Activitat 1 i 4) i presentacions (Activitat 2), així com per treballar de manera conjunta el document 1. Mites i veritats sobre la discapacitat intel·lectual. També caldran ordinadors (Activitat 3), com a mínim un per cada grup de tres, per investigar i crear la proposta inclusiva de la intranet i els espais del col·legi, a més de per a llegir els articles, activitats i documents relacionats.
Per a les targetes (Activitat 2) es recomana utilitzar cartolines de colors.
Disposar de connexió a internet permet accedir a la informació que serveix de guia per al desenvolupament de les activitats. No obstant, aquesta informació pot imprimir-se i facilitar-se als alumnes, i evitar així que hagin d’utilitzar ordinadors.
L’avaluació s’enfoca de manera competencial i no sols amb un objectiu qualificatiu. Es recomana fer servir la taula d’avaluació per regular de manera formativa i formadora l’aprenentatge de l’alumnat, compartint els objectius d’aprenentatge en tot moment. S’aconsella una avaluació tant inicial com contínua i final, així com incentivar l’autoavaluació i coavaluació per part de l’alumnat.
Solucionari
- Activitat 1
- Activitat 2
- Activitat 3
- Activitat 4
Claus sobre la discapacitat intel·lectual
És molt possible que hi hagi una (o més) persones amb discapacitat intel·lectual a l’aula, o que alguns alumnes tinguin algú proper amb una discapacitat intel·lectual. Hem d’aprofitar l’oportunitat perquè comparteixin la seva experiència, en la mesura que se sentin més còmodes. Si ho considerem oportú, podem parlar abans amb el/la alumne/a en qüestió.
Mites i veritats
Per fer les targetes recomanem utilitzar cartolines de color vermell, verd i blanc. Com a alternativa, podem demanar a l’alumnat que aixequi una mà si pensa que l’afirmació és veritat i un puny si és falsa (si no hi ha hagut consens en el grup, no han de fer res).
En el document 1. Mites i veritats sobre la discapacitat intel·lectual apareixen vuit afirmacions: en totes hi podem fer matisos i serà interessant escoltar les reflexions de l’alumnat. Cal que el professor/a fomenti el diàleg i guiï els estudiants cap a les reflexions més encertades amb la realitat i els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. Per aconseguir-ho, recollim algunes idees clau:
1. La discapacitat intel·lectual no és cap malaltia.
Veritat. La discapacitat intel·lectual no té cura ni tractament perquè no és cap malaltia: senzillament es tracta d’una manera diferent de funcionar i de relacionar-se amb l’entorn.
2. Totes les persones amb discapacitat intel·lectual són iguals.
Fals. Cada persona és única i té els seus propis objectius, necessitats i tarannà.
3. És normal que les persones amb discapacitat intel·lectual ens facin llàstima.
Fals. Si ens fan llàstima vol dir que no creiem en la seva capacitat de desenvolupar-se com a persones i ser felices.
4. La canalla amb discapacitat intel·lectual ha de poder estudiar a les mateixes escoles on van tots els altres nens i nenes.
Veritat. Els nens i les nenes amb discapacitat intel·lectual han de poder gaudir de les mateixes oportunitats educatives que qualsevol altre infant. Tot i així, molts d’aquests nens i nenes poden necessitar ajuts per desenvolupar el seu aprenentatge o fins i tot requerir una educació més especialitzada en un centre d’educació especial.
La tendència del sector és avançar cap a una educació totalment inclusiva, és a dir, que un mateix sistema educatiu pugui satisfer les necessitats educatives de tota la mainada, independentment de si tenen una discapacitat intel·lectual o no.
5. A les persones amb discapacitat intel·lectual els cal protecció i supervisió tota la vida.
Fals. Les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten suports (que varien en freqüència, intensitat i duració i que poden canviar al llarg de la vida), però la protecció i la supervisió no són les actituds que hem de tenir davant seu, ja que en promouen una imatge assistencialista i paternalista que impedeix veure-les com a subjectes de drets capaços de decidir per ells mateixos.
6. Les persones amb discapacitat intel·lectual no poden viure la vida de manera independent.
Fals. Hem d’oferir suports perquè les persones amb discapacitat intel·lectual visquin de manera independent, és a dir, com elles vulguin. És una equivocació (i una vulneració dels seus drets) pensar que hem de decidir per elles perquè no tenen capacitat per decidir com viure la seva vida.
7. Els adults amb discapacitat intel·lectual són com nens.
Fals. Les persones adultes amb discapacitat intel·lectual són adultes, independentment dels seus interessos o manera de ser i relacionar-se.
8. A les persones amb discapacitat intel·lectual els calen suports.
Veritat. Hem de prestar suport a les persones amb discapacitat intel·lectual perquè puguin desenvolupar plenament les seves capacitats i perquè visquin en igualtat d’oportunitats. Aquest suport significa donar-los les facilitats i les eines que cada un/a necessita per poder fer la seva vida com vulgui. No parlem de protecció i de supervisió, sinó d’empoderament.
9. Les persones amb discapacitat intel·lectual no poden formar la seva pròpia família com els altres.
Fals. Moltes persones amb discapacitat intel·lectual tenen parella i fills. En definitiva, tenen les mateixes relacions que qualsevol altra persona.
10. Les persones amb discapacitat intel·lectual poden tenir vida sexual.
Veritat. Sovint es pensa que les persones amb discapacitat no són sexuals o que són hipersexuals, és a dir que tenen una actitud obsessiva amb el sexe. Això és completament fals, són estereotips. D’altra banda, tenen el dret de tenir vida sexual com qualsevol altre ésser humà.
Un disseny accessible
Aquest exercici es pot plantejar com un repte per a tota la classe: una meitat pot treballar per adaptar la intranet i l’altra, per adaptar l’espai. Si es decideix seguir aquesta idea, els grups es poden repartir els espais del col·legi i les pàgines de la intranet.
També podem proposar a l’alumnat que faci entrevistes o una enquesta als usuaris, separant-los d’acord amb el seu perfil i les seves necessitats: alumnes, professors, famílies, etc.
Per entendre el concepte d’accessibilitat cognitiva en profunditat, disposem del document 2. Guia sobre l’accessibilitat cognitiva.
Les nostres capacitats
Aquesta activitat està pensada com una conclusió que invita a empatitzar amb les persones amb discapacitat intel·lectual, la seva situació de vulnerabilitat i la necessitat de donar-los suport de la manera adequada.
Si hi ha cap alumne/a amb discapacitat intel·lectual a l’aula, caldrà parlar-hi abans de fer l’exercici per explicar-li la necessitat de tractar el tema. Si s’hi mostra reticent, recomanem no fer l’activitat. En tot cas, l’activitat no se centrarà mai sobre aquest alumne/a.
Finalment, recomanem al professor/a que sigui pacient, ja que pot ser difícil que l’alumnat parli sobre certs assumptes amb serietat.
