16 abril 2024
spot_img
16 abril 2024

Una oportunitat de canvi per al món rural

El risc d’incendi, el canvi climàtic o les crisis econòmiques posen els treballadors del camp en una situació límit que els obliga a reinventar-se

Els paisatges rurals de Catalunya han canviat molt en les últimes dècades. L’augment de les oportunitats laborals en l’àmbit urbà ha portat a un despoblament, reduint-se de manera notable la població activa agrària. Aquest n’és un motiu, però n’hi ha d’altres que també expliquen la crisi del món rural.

Però aquells que segueixen treballant al camp no es rendeixen. I de les crisis també sorgeixen oportunitats. L’arribada de la tecnologia està ajudant als treballadors a reinventar-se, però altres elements tradicionals com la pedra seca també poden ajudar a reconstituir un paisatge que es troba en una situació complicada. 

Crisis climàtiques i econòmiques

L’escassetat de pluges i els constants riscos d’incendi són situacions derivades d’una crisi climàtica que afecta a tot el món. Però els paisatges rurals i agraris ho pateixen de forma severa ja que afecta directament a la seva principal font d’ingressos. 

Aquests factors naturals se sumen a les constants crisis econòmiques, ja siguin financeres o directament de pujades de preus dels productes més necessaris. La davallada del camp català es va iniciar en la dècada dels 60. La crisi econòmica del 2008 que va començar en la construcció i el sector financer també va arribar al camp i també ho ha fet la crisi derivada de la pandèmia per la covid-19.

Es tracta de crisis conjunturals que, en alguns casos, acceleren dinàmiques com la despoblació o la manca de relleu generacional entre el món rural. Els paisatges agraris perden un ric patrimoni cultural, tant material com immaterial, que acaba provocant una situació de gran fragilitat. Si es redueix la població activa agrària, s’abandonen els conreus, les pastures i les exploracions forestals. 

S’obre una porta cap al repoblament

La pandèmia ha obert una porta al trasllat d’activitats cap a les àrees rurals. Així ho constata l’Atles del món rural 2022 que promou l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC). L’estudi conclou que els canvis tecnològics i culturals, el fre a la globalització i les exigències mediambientals a causa del canvi climàtic poden revitalitzar les àrees rurals. 

Tot i així, les xifres de l’Atles constaten la despoblació del món rural. En tres quarts de la superfície total del territori català hi viu només el 9% de la població del país (municipis de menys de 5.000 habitants), mentre que en un 7% de superfície de territori (12% de municipis) hi viu el 64% de la població. 

En relació als fluxos de població, l’estudi constata que les poblacions petites es veurien afavorides tant per la difusió de població i activitats des de les capitals de comarca cap a les poblacions veïnes, com per la tendència al teletreball, ofertes laborals vinculades al turisme rural o bé per una opció de vida de retorn als valors rurals. Així, comarques que tradicionalment perdien població com les Garrigues, el Priorat o la Conca de Barberà, mostren un creixement entre el 2020 i el 2021, juntament amb 15 comarques més.  

L’Atles del món rural també apunta que la immigració des de les ciutats o des de l’estranger és l’única esperança de dinamització socioeconòmica i rejoveniment dels pobles i masies interiors, si es vol fer front a l’envelliment i a la manca de relleu generacional. Les dades de l’Atles mostren que els municipis de menys de 500 habitants tenen més del 25% de majors de 65 anys. Les Garrigues, el Priorat i la Terra Alta són les comarques més envellides de Catalunya. 

La pedra seca, una oportunitat 

Molts dels paisatges catalans amb forta presència de construccions de pedra seca es troben precisament en les àrees rurals més marginals i, per tant, coincideix amb les zones que més aviat es van abandonar. Però, al mateix temps, aquesta tècnica mil·lenària pot servir de revulsiu i convertir-se en una oportunitat de futur. Aquestes iniciatives que comencen a surgir per fer front al despoblament de les àrees rurals poden afavorir de retruc els manteniment de la pedra seca a través de cultius alternatius, circuits de proximitat o la recuperació de llavors, entre d’altres. 

Un dels exemples d’oportunitat de futur amb les construccions de pedra seca és el del turisme. L’organització de rutes familiars per conèixer la tipologia de construccions o jornades per donar a conèixer la tècnica són iniciatives que comencen a aflorar a Catalunya. Són moltes les entitats que han elaborat projectes per posar en valor la tècnica de la pedra seca amb l’objectiu que no es perdi un element de construcció clàssic que pot perdurar en el temps, gràcies a la seva sostenibilitat. 

Barraca entre Vinyes, al Penedès, ofereix una experiència de turisme sostenible que barreja el tast de vins amb la reivindicació de les construccions de pedra seca que els pagesos de la zona van començar a construir al segle XVIII. 

Una altra iniciativa privada per donar a conèixer la pedra seca és la del departament de Turisme de l’Anoia amb el projecte Barraques Go, un joc interactiu pensat per a tota la família que permet, a través d’una aplicació mòbil, descobrir les barraques dels municipis de Castellolí, Vallbona d’Anoia i la Torre de Claramunt. 

A banda de les iniciatives privades, també hi ha administracions públiques que estan apostant per oferir subvencions per a la restauració del patrimoni de la pedra seca. A més, hi ha entitats sense ànim de lucre que col·laboren amb administracions públiques amb aquesta finalitat. Una d’elles és el projecte Col·labora X Paisatge de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC).

A banda de donar popularitat a les construccions de pedra seca, també té com a objectiu formalitzar l’ofici de margener a Catalunya per aconseguir que acabi sent un cicle formatiu. En el vessant educatiu, el projecte Col·labora X Paisatge ofereix un recurs pedagògic a escoles i instituts per donar a conèixer aquestes construccions que porta per nom Tot un món de pedra seca.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -