Qui era Anna Frank?

Els primers anys de la vida de l’Anna

Annelies Marie Frank, més coneguda com a Anna Frank, va néixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt, Alemanya, en el si d’una família jueva. Durant els primers cinc anys de la seva vida va viure amb els seus pares, l’Otto i l’Edith, i la seva germana gran, la Margot, als afores de la ciutat. 

Però les coses a Alemanya no anaven bé. Hi havia molta pobresa i poca feina i, a més a més, el Partit Nazi, liderat per Adolf Hitler, guanyava cada vegada més popularitat. Tenint en compte la situació, l’any 1933, quan els nazis van arribar al poder, el pare de l’Anna decideix marxar a Amsterdam (Països Baixos) on tenia alguns contactes comercials. Un any més tard s’hi suma la resta de la família que s’havia quedat amb els avis al municipi d’Aachen. 

L’esclat de la Segona Guerra Mundial

Els primers anys de la família Frank a Amsterdam van transcórrer amb certa normalitat. L’Anna va poder anar a l’escola, aprendre neerlandès i va fer noves amistats. Mentrestant, el pare, estava immers en l’empresa que ell mateix havia engegat, dedicada al comerç de la pectina, una fibra que s’obté de la fruita de manera natural. 

L’any 1939, quan l’Anna tenia 10 anys, Alemanya va envair Polònia, fet que va provocar l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Poc temps després, els nazis també van envair els Països Baixos i l’exèrcit holandès es va rendir. Aquest fet va trasbalsar la vida de la família Frank que veia les seves llibertats es reduïen progressivament.

Amb l’ocupació dels Països Baixos els nazis van introduir nombroses lleis i regulacions que dificultaven la vida de la comunitat jueva. Ja no podien accedir als parcs, a les botigues o als cinemes, ni tampoc conduir un cotxe o agafar el transport públic. A més, els nens en edat escolar, inclosa l’Anna, havien d’anar a escoles jueves.

Què va ser la Casa del darrere?

A principis de l’any 1942, els alemanys van començar els preparatius per deportar els jueus dels Països Baixos a centres d’extermini, uns camps concebuts per matar persones massivament. Més de tres milions de jueus van ser assassinats mitjançant aquest sistema durant l’Holocaust, el genocidi sistemàtic i organitzat amb l’objectiu d’exterminar els jueus d’Europa, promogut pel règim nazi de Hitler. 

Aquestes deportacions i la intensificació de les mesures antisemites, van alarmar molts jueus dels Països Baixos, entre els quals la família Frank. Va ser aleshores quan van  decidir amagar-se a les estances posteriors de les oficines comercials de l’empresa on havia treballat Otto Frank. 

La parella i les seves dues filles, juntament amb quatre persones jueves més que s’hi van unir, hi van viure amagats durant dos anys, entre el 1942 i el 1944. Sobrevivien gràcies a l’ajuda d’uns amics de la família que els proporcionaven roba i menjar. 

Per què va escriure un diari?

Quan l’Anna va fer tretze anys, poc abans de confinar-se a la Casa del darrere, li van regalar un diari. Era una adolescent inquieta a qui li agradava molt escriure i somiava ser periodista. En aquest diari, l’Anna hi va narrar els seus pensaments i sentiments, així com la seva quotidianitat i les pors sobre la guerra:

“Em sento malament perquè mentre jo dormo en un llit còmode, les meves amigues més estimades ves a saber on seran. I tot només perquè són jueves”, hi deia. 

Bona part dels més de 700 dies que l’Anna va estar amagada, els va passar escrivint. Gràcies al seu testimoni sabem com s’organitzaven i quines rutines tenien establertes. Per exemple, es llevaven molt d’hora, havien de caminar amb mitjons per no fer soroll, passaven tot el matí llegint i estudiant, escoltaven la ràdio cada migdia i dedicaven els diumenges a netejar. 

La crida del ministre d’educació del govern holandès a guardar diaris i documents sobre la guerra va inspirar l’Anna a escriure una novel·la. Va ser així com va decidir reescriure els seus pensaments i escrits en una sola història que batejaria amb el títol de Het Achterhuis (La Casa del darrere).  

La repercussió mundial del diari d’Anna Frank

‘El diari d’Anna Frank’ és considerat una de les obres més importants del segle XX. S’ha traduït a 75 idiomes i se n’han fet adaptacions al teatre, al cinema i a la televisió, a més de ser lectura obligatòria a molts centres educatius. 

Es tracta d’un dels llibres més llegits, més importants i inspiradors sobre la persecució dels jueus durant la Segona Guerra Mundial. L’Anna s’ha convertit en un símbol de la resistència a l’Holocaust i en una de les figures femenines més influents de la història. 

La ubicació de la casa on es va amagar la família s’ha convertit avui en un museu, la ‘Casa d’Anna Frank’, que cada any visiten més de mig milió de persones. S’hi poden veure retalls del seu diari i de la resta de documents que va escriure, com contes, així com l’inici de la novel·la basada en el seu diari.

Com van descobrir l’amagatall dels Frank?

L’agost del 1944, abans que l’Anna acabés la seva novel·la, uns oficials de la policia van descobrir l’amagatall i van arrestar totes les persones que hi vivien. Avui dia encara no se sap del cert qui va delatar la família Frank, però els escrits de l’Anna es van poder salvar abans que els nazis buidessin la Casa del darrere. 

La família va ser traslladada al camp de concentració i extermini d’Auschwitz-Birkenau. Posteriorment, l’Anna i la seva germana Margot van ser reubicades al camp de concentració de Bergen-Belsen, on van acabar morint a causa d’una malaltia infecciosa. La mare, Edith, també va acabar morint i només va aconseguir sobreviure Otto Frank, alliberat d’Auschwitz per l’exèrcit soviètic. 

Quan l’any 1947 el pare de l’Anna troba el diari de la seva filla li causa molta impressió i decideix publicar-lo. Se’n fan unes primeres 3.000 còpies i des d’aleshores la gent d’arreu del món es familiaritza amb la seva història. A més de difondre el diari, Otto es vincula molt amb el museu d’Anna Frank. Mor l’any 1980 després d’una vida dedicada a lluitar contra la discriminació, el racisme i l’antisemitisme.