Pensar com un robot sense fer servir cap pantalla

La tecnologia forma part de les nostres vides quotidianes. A part del mòbil o l’ordinador, cada dia utilitzem, sovint sense adonar-nos, desenes de dispositius programats: des del semàfor que regula el trànsit quan anem a l’institut fins al microones que escalfa el dinar, o l’algoritme que decideix la sèrie que veurem a les plataformes.

Tots aquests dispositius funcionen gràcies a una programació que va més enllà de l’escriptura de codi, ja que implica també el pensament computacional: una manera lògica i ordenada de resoldre problemes, dissenyar solucions i crear algoritmes que permeten que els dispositius facin la feina de manera eficient.

Aquest mètode representa una nova manera d’enfocar el món i de trobar solucions creatives per assolir objectius i de planificar accions amb lògica i precisió. I es pot començar a desenvolupar des de ben jove, amb activitats senzilles.

Què vol dir pensar de manera computacional?

Quan escoltem la paraula “computacional“, sovint pensem en ordinadors, codi, pantalles i màquines que realitzen càlculs complexos. Però el pensament computacional és, en realitat, una manera d’enfocar els problemes, analitzar-los amb lògica i dissenyar passos concrets per resoldre’ls. És una habilitat mental.

És el que fem quan planifiquem com arribar d’un lloc a un altre o quan seguim els passos d’una recepta. Aquest pensament inclou diverses estratègies que podem aprendre i practicar, sense necessitat de pantalles ni dispositius digitals.

De la mateixa manera que aprenem a llegir, escriure o calcular, és important començar des de petits a desenvolupar aquestes habilitats.

Dividir un problema en parts

Una de les estratègies del pensament computacional és la descomposició, que consisteix a dividir un problema gran en parts més petites i manejables. També tenim el reconeixement de patrons, que ens ajuda a identificar repeticions o similituds que permeten predir el que passarà. L’abstracció és una altra estratègia que consisteix a eliminar els detalls innecessaris per centrar-nos només en els aspectes importants. Finalment, la creació d’algorismes és la capacitat de dissenyar una seqüència clara de passos per resoldre un problema.

Aquestes estratègies les apliquem de manera natural cada dia. Quan ens organitzem per fer un treball en grup, decidim quina ruta seguir amb bicicleta o pensem com vèncer un enemic en un videojoc, estem aplicant, sense saber-ho, el pensament computacional.

Sense endollar res: aprendre a pensar amb el cos

Una de les maneres més efectives d’iniciar-se en el pensament computacional és sense utilitzar cap dispositiu electrònic. Això és el que s’anomena pensament computacional desendollat.

A través de jocs, reptes, activitats físiques o situacions quotidianes, podem treballar les habilitats pròpies del pensament computacional i entendre com funciona la lògica de la programació abans d’aprendre a programar.

Per exemple, imagina que has de donar instruccions a un company per ajudar-lo a sortir d’un laberint dibuixat a terra. Si les ordres no són clares, ell s’equivocarà. En aquest exercici, estàs treballant conceptes com seqüències d’instruccions, condicionals i depuració, és a dir, dissenyar llistes ordenades d’accions, fer una acció només si es compleix una condició i detectar i corregir errors quan alguna cosa no surt com s’esperava.

Aquests exercicis et permeten posar-te en el lloc de la màquina i entendre com de precís ha de ser el llenguatge per aconseguir que les coses funcionin. A més, t’ensenyen a planificar, anticipar conseqüències, comprovar hipòtesis i plantejar solucions quan alguna cosa no surt com esperàvem.

Per què ens hauria d’interessar tot això?

En un món dominat per la tecnologia digital, entendre com funcionen les coses que utilitzem diàriament ens fa més autònoms, crítics i creatius.

No es tracta només de saber programar, sinó de desenvolupar una forma de pensar que ens ajuda en molts àmbits: resoldre problemes matemàtics, redactar millor un text, treballar en equip o prendre decisions de manera responsable.

A més, treballar el pensament computacional ens ajuda a passar de ser usuaris a creadors de tecnologia.