L’aigua, un dret fonamental i una responsabilitat compartida
Garantir l’accés segur i sostenible a aquest recurs essencial requereix implicació global i uns hàbits responsables de la ciutadania
L’aigua és indispensable per a la vida. La necessitem per beure, per produir aliments, per mantenir una bona higiene i per garantir la salut de les persones. Sense aigua potable ni sistemes de sanejament adequats, no és possible una vida digna. Per aquest motiu, avui l’aigua és considerada un dret fonamental reconegut internacionalment, que hauria d’estar garantit per a totes les persones, independentment d’on visquin.
Ara bé, reconèixer aquest dret no significa que estigui assegurat automàticament. El dret a l’aigua depèn de dos aspectes relacionats: que hi hagi prou aigua disponible i que totes les persones hi puguin accedir en condicions segures.
L’escassetat d’aigua
Tot i que el planeta Terra té grans quantitats d’aigua, la major part es troba als mars i oceans i en ser salada és de més difícil tractament. Només una petita part és aigua dolça , més fàcil de tractar per fer apta per al consum humà sempre i quan no estigui congelada. I aquesta aigua dolça no es reparteix de manera igual arreu del món. En algunes zones, l’aigua és abundant, mentre que en d’altres és molt limitada.
L’augment del consum, el malbaratament i la contaminació fan que, en molts llocs, l’aigua esdevingui un recurs escàs. Això vol dir que, si no se’n fa un ús responsable, pot no haver-hi prou aigua tractada per cobrir les necessitats bàsiques de tota la població. Per aquest motiu, és essencial consumir l’aigua amb criteris de sostenibilitat i evitar-ne l’ús innecessari.
Quan l’aigua no arriba a tothom
A més de l’escassetat, hi ha el problema que no tothom pot accedir a l’aigua potable. Això passa perquè la infraestructura no arriba a totes les zones, perquè l’aigua disponible no està tractada o perquè hi ha situacions -crisis econòmiques, guerres, etc- que dificulten obtenir-la.
Milions de persones al món no disposen d’aigua segura per beure ni de sistemes adequats de sanejament i higiene. Aquesta manca d’accés té conseqüències greus per a la salut, l’educació i la qualitat de vida.
Garantir l’accessibilitat vol dir assegurar que l’aigua sigui segura, propera i suficient per cobrir les necessitats bàsiques de totes les persones. Sense aquesta condició, el dret a l’aigua queda incomplet.
L’aigua, base dels ODS
L’aigua és un recurs fonamental per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que són 17 reptes fixats per la comunitat internacional per millorar la vida de les persones i protegir el planeta. Aquests objectius inclouen, per exemple, garantir la salut, l’educació, la igualtat, la pau i la protecció del medi ambient.
Un d’aquests objectius, l’ODS 6, se centra específicament a garantir que totes les persones tinguin accés a aigua potable, sanejament i higiene adequats.
De fet, l’aigua influeix en gairebé tots els ODS. La manera com la fem servir i la preservem té un impacte en la qualitat de vida, el desenvolupament sostenible i la salut del planeta. Garantir que l’aigua sigui segura i estigui ben gestionada és, per tant, una base imprescindible per construir una societat justa, saludable i sostenible.
La corresponsabilitat ciutadana en l’ús de l’aigua
Garantir l’accés a l’aigua no depèn únicament de decisions globals o dels grans poders. La ciutadania també hi tenim un paper fonamental. Cada persona, amb els seus hàbits quotidians, influeix en la disponibilitat d’aquest recurs. Per això es parla de corresponsabilitat, és a dir, de la responsabilitat compartida entre totes les persones.
Aquesta corresponsabilitat vol dir que cadascú ha de prestar atenció a com utilitza l’aigua i pensar si pot fer-ho de manera més eficient. Això es pot posar en pràctica en accions molt concretes i fàcils d’aplicar.
A casa, podem tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents, utilitzar l’aigua amb més cura a la cuina, controlar el consum a través del comptador i reflexionar sobre la petjada hídrica dels aliments que mengem.
A l’escola i en altres espais comunitaris, observar com es fa servir l’aigua, analitzar els punts de consum i proposar mesures d’estalvi ajuda a comprendre millor l’impacte del nostre comportament.
Cuidar l’aigua és una responsabilitat col·lectiva que comença amb gestos quotidians i que garanteix que aquest dret fonamental sigui realment accessible a totes les persones.