Medalles amb 50 anys de retard, atletes desastrosos i altres històries curioses dels Jocs hivernals
La història dels Jocs Olímpics d’Hivern està plena d’esdeveniments curiosos que han popularitzat les olimpíades del fred.
Aquest any, per exemple, han canviat la manera d’escriure el nom de la ciutat amfitriona. Els organitzadors dels jocs a Corea del Sud han afegit una “C” majúscula al topònim PyongCheang per evitar confusions amb Pyongyang, la capital de Corea del Nord.
La semblança és tan gran que ja hi ha hagut alguns casos de persones que volien viatjar a la seu olímpica i han acabat al país veí.
La medalla que es va fer esperar
Una de les medalles que es van atorgar a les primeres Olimpíades d’Hivern, a Chamonix 1924, no es va lliurar al seu legítim guanyador fins mig segle després.
A la prova de salt d’esquí, el nord-americà Anders Haugen es va quedar fora del podi per molt poc. Molt temps després, el 1974, un historiador estava revisant les puntuacions de la competició i es va adonar d’un error: la suma dels punts de cada esquiador no s’havia calculat correctament y, en realitat, Haugen hauria d’haver quedat tercer.
D’aquesta manera, 50 anys més tard, es va decidir corregir l’error i Haugen va rebre la seva medalla als 86 anys d’edat.
Els últims de Calgary
Les imatges més memorables dels Jocs de Calgary 1988 no tenen res a veure amb grans gestes esportives. Al contrari: va haver-hi dos participants que, malgrat la seva inexperiència, es van guanyar l’afecte de la gent per les seves ganes de competir.
Un va ser el britànic Eddie Edwards, que va participar en salt d’esquí. L’anomenaven “L’àguila” per la seva curiosa manera d’aletejar amb els braços quan aterrava. Va ser seleccionat perquè era l’únic atleta del seu país que es dedicava a aquesta disciplina, però es va fer famós precisament per ser el pitjor saltador de la competició.
Les seves marques van ser tan pobres que a partir de llavors el Comitè Olímpic Internacional va decidir endurir les normes per participar als Jocs.
https://www.youtube.com/watch?v=A7MmJIy0bjo&feature=youtu.be
Un altre cas molt sonat es va donar al trineu ‘bobsleigh’. Calgary va ser testimoni del debut en aquesta disciplina d’un país tropical: Jamaica. L’equip del Carib es va estavellar a la seva primera carrera i els atletes van creuar la meta a peu entre els aplaudiments del públic.
Or en trineu… i en boxa!
Competir als Jocs d’Hivern i d’Estiu no és fàcil: per classificar-se és necessària una gran preparació i, per això, la majoria d’atletes prefereixen centrar-se en un sol esport.
Una prova del difícil que és adaptar-se a esports tan diferents és que, fins avui, només cinc esportistes han aconseguit pujar al podi tant a les olimpíades d’estiu com a les d’hivern.
D’ells, només un sap el que és pujar pel cap alt del podi a les dues competicions. Es tracta d’Edward Eagan, or en dos esports que no podrien ser més diferents: va ser campió de boxa als Jocs d’Anvers 1920 i de bobsleigh a Lake Placid 1932.
https://twitter.com/dinaral7ariry/status/910241397244088323
Un país a tota velocitat
Si hi ha un país especialitzat en un esport, és Holanda en patinatge de velocitat. Gairebé totes les medalles que han guanyat als Jocs Olímpics d’Hivern les han aconseguit en aquesta prova: 105 de 110.
El seu domini és tan aclaparador que a les Olimpíades de Sochi 2014 es van portar 23 medalles de les 35 que estaven en joc. És el major èxit assolit per un país en una sola disciplina en tota la història de l’olimpisme.
Hi ha diverses explicacions per aquest èxit: a Holanda hi ha una llarga tradició de patinar sobre els canals gelats a l’hivern i existeixen molts clubs i instal·lacions que han contribuït a crear un gran planter.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
