Els avenços científics han permès clonar cèl·lules i fins i tot animals sencers: en uns anys, fins i tot podrien recuperar-se animals extingits!
La ciència fa anys que experimenta amb l’ADN per entendre quina funció exerceix, quins trets defineixen cada individu i si està relacionat amb algunes malalties.
Un dels camps que més ha avançat les últimes dècades és el de la clonació, un procés que utilitza el material genètic d’un ésser viu per crear-ne una còpia idèntica.
Per clonar animals, primer s’extreu l’ADN d’una cèl·lula de l’animal i s’introdueix en un òvul buidat de material genètic. L’òvul s’incuba artificialment al laboratori fins que s’implanta en una femella que, després del temps de gestació corresponent a cada espècie, dona a llum l’individu clonat.
Clonació des de granotes fins a gats
El primer experiment de clonació en animals que va tenir èxit es va fer el 1952 amb unes granotes. Els científics Robert Briggs i Thomas King van provar que la clonació era possible. No obstant això, les granotes que van sobreviure van desenvolupar greus problemes.
El 1996, la clonació de l’ovella Dolly va marcar un abans i un després. Amb la Dolly es va demostrar que podia clonar-se un ésser viu utilitzant qualsevol cèl·lula adulta del seu cos.
Però en aquest cas també va haver-hi conseqüències. Una ovella de la raça de Dolly normalment viuria uns 11 o 12 anys, però els seus amos van decidir sacrificar-la als 6 i mig a causa dels seus greus problemes de salut.
https://www.instagram.com/p/BHezLarha2a/?utm_source=ig_embed
Des de llavors s’han clonat una gran varietat de mamífers arreu del món per buscar maneres de millorar-ne les tècniques.
Però clonar animals ja no es fa només a tall d’experiment científic. La ciència ha avançat tant que clonar mascotes mortes s’ha convertit en un negoci. A la Xina hi ha una empresa que ha aconseguit clonar gossos i gats domèstics.
Aquestes pràctiques contrasten amb les lleis d’alguns països. El 2015, el Parlament Europeu va decidir que no permetria comerciar amb animals clonats.
Renate Sommer, una de les ponents de l’informe que defensava la prohibició, va declarar que les tècniques de clonació no estan prou desenvolupades i que molts animals moren de forma dolorosa durant el procés.
Es poden recuperar animals extints?
Hi ha més de 16.000 espècies en perill d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. La caça furtiva, els efectes del canvi climàtic i la desforestació són les principals causes de la seva desaparició.
Alguns científics creuen que la clonació podria ajudar a preservar aquestes espècies. Uns altres van més enllà i busquen recuperar animals ja desapareguts.
Aquest procés es coneix com a “desextinció”. L’objectiu és utilitzar l’ADN fossilitzat d’espècies desaparegudes fa milions d’anys per fer-les reviure. Segons un estudi publicat a la revista Nature, l’ADN pot arribar a preservar-se uns 6,8 milions d’anys si es conserva en condicions òptimes, encara que deixa de tenir utilitat científica a partir dels 1,5 milions d’anys.
Lyuba fué un cachorro de mamut hembra que murió con 30 días hace 41.800 años. La mejor conservada de su especie.
Actualmente hay una verdadera carrera por conseguir material genético de animales extintos y aplicarles técnicas de edición genética para su clonación. pic.twitter.com/wGeLlAJXWv
— refref (@Educo_gratis) April 19, 2018
Això significa que els dinosaures no podrien clonar-se, però alguns científics intenten recuperar el mamut, que es va extingir fa uns 4.000 anys.
Uns altres intenten recuperar animals extingits per culpa dels humans. No obstant això, serà difícil mantenir una espècie en vida si abans no se solucionen les causes que en van provocar l’extinció.
Un escenari com el de Jurassic Park, en què dinosaures campaven a pler com si el meteorit que els va conduir a l’extinció no hagués existit mai, continua sent ciència-ficció. Però potser en un futur podrem veure animals que ja crèiem desapareguts per sempre.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
