La burgesia i la noblesa van tenir un paper molt important en el desenvolupament de la pintura, l’escultura i l’arquitectura del Renaixement
Una nova concepció de l’home i de el món. Així es defineix l’època de el Renaixement, un moviment cultural i humanístic que va tenir lloc en diversos països d’Europa Occidental durant els segles XV i XVI.
Una part important d’aquest esplendor cultural es deu a l’existència dels mecenes: persones adinerades que invertien part de les seves riqueses en l’art.
La figura del mecenes
Després de l’Edat Mitjana, una època fosca en la qual el coneixement estava reservat a uns pocs, el Renaixement va intentar recuperar part dels estudis i les arts que havien estat tan importants durant l’època clàssica: filosofia, matemàtiques, art, poesia, filosofia…
Aquest moviment cultural va estar impulsat per la burgesia, una nova classe social que es va enriquir amb el comerç i va desenvolupar la vida de les ciutats. Els burgesos es van convertir en una classe culta i refinada que s’interessava per l’art i la cultura.
Com que eren tan rics, també van adoptar el paper de mecenes: utilitzaven part dels seus diners per impulsar projectes artístics o finançar la carrera d’un artista. Els burgesos eren els col·leccionistes d’art de l’època.
Itàlia va ser el gran epicentre del Renaixement. Les famílies italianes més riques i influents es van convertir en grans mecenes: la família Médici a Florència, la família D’Este en Ferrara, els Sforza a Milà o els Gonzaga a Màntua, són alguns exemples de l’època.
Michelangelo Buonarroti nace el 6 de marzo de 1475, conocido en español como Miguel Ángel, fue un arquitecto, escultor y pintor italiano renacentista, considerado uno de los más grandes artistas de la historia tanto por sus esculturas como por sus pinturas y obra arquitectónica. pic.twitter.com/lKSZPUJhpt
— Arte y más (@Arteymas_) March 6, 2019
Els mecenes de Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio (1483-1520) va ser un pintor i arquitecte italià que va treballar per a alguns dels mecenes més importants del seu temps. Rafael està considerat un dels artistes més importants del Renaixement al costat d’altres artistes com Leonardo da Vinci i Miquel Àngel Buonarroti.
El pare de Sanzio, Giovanni Santi, també va ser pintor i poeta en la cort dels Montefeltro, a la ciutat d’Urbino. Santi gaudia d’una bona reputació en la cort, fet que va fer que Rafael fos ben rebut en els cercles més influents d’Itàlia.
De fet, Rafael va pintar les obres més conegudes de la seva carrera sota el mecenatge de dos papes de Roma: Juli II i Lleó X.
Avui dia, en els Museus Vaticans poden visitar molts dels quadres i murals pintats per Rafael per decorar les estades personals dels pontífexs.
La 'Academia de Atenas' es una de las obras más famosas de Rafael (1510-11) y es el fresco más celebre de las Estancias de Rafael
Es una escena idílica de la reunión de pensadores clásicos que nunca ocurrió
Es muy frecuente encontrar una lista que identifique cada personaje pic.twitter.com/UWTKqAdbw6
— Ernesto Ortiz (@ernesto_ortiz41) April 1, 2020
El mecenatge d’avui
La figura del mecenes ha estat present tradicionalment en el món de l’art, però a dia d’avui també existeix en altres àrees de coneixement com la ciència o l’esport.
Aquesta tradició segueix viva segles després de la mà de la filantropia: persones molt riques que inverteixen part de la seva riquesa en investigar i promoure projectes en l’àmbit de la cultura, la ciència, la medicina o el benestar social.
Bill i Melinda Gates, Mark Zuckerberg o Amancio Ortega són exemples de multimilionaris que realitzen donacions per crear projectes culturals, millorar l’educació, defensar el medi ambient i promoure la investigació científica, entre d’altres.
La Fundación Bill y Melinda Gates ha financiado dos estudios, publicados en @NatureNews, que ponen en el mapa las zonas más castigadas por la desnutrición y el pobre acceso a la educación en África https://t.co/BEiG77CnXE pic.twitter.com/AGEOWu5PZF
— Agencia Sinc (@agencia_sinc) March 2, 2018
No obstant això, aquest tipus d’accions no estan lliures de crítiques i certa polèmica. En molts casos, les donacions s’interpreten com una forma de rentar la imatge d’empreses acusades de males pràctiques, com l’evasió d’impostos o l’explotació laboral.
D’altra banda, aquestes donacions posen de manifest la desigualtat econòmica, social i d’oportunitats que hi ha al món.
És el cas de les donacions de material sanitari realitzades durant la crisi del coronavirus, que mostren la manca de recursos i d’inversió en la sanitat pública de molts països.
Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.
