Ainhoa Pinedo: “Ens han tret el somni de participar en els 50 km marxa”

Des de l’Andreu Nin Report hem tingut l’oportunitat de poder entrevistar a tota una atleta professional i internacional. Es tracta d’Ainhoa Pinedo (Madrid, 1983). Des de fa un temps resideix a Granada i és llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Combina la seva vida d’atleta amb la docència i també treballa com a entrenadora.

Avui repassem la seva trajectòria, parlem sobre el confinament, sobre el seu futur i sobre la falta d’igualtat en l’esport, arran del fet que el Comitè Olímpic Internacional (COI) vetés la prova femenina de 50 km marxa en els Jocs Olímpics (JJOO) que s’anaven a celebrar a Tòquio.

Andreu Nin Report – Quin esport practiques i en quina disciplina estàs especialitzada?
Ainhoa Pinedo – Ara mateix faig atletisme, en la disciplina de marxa atlètica. Competeixo en les distàncies de 20km, 50km i algunes vegades en 10km.

ANR – Des de quan practiques aquest esport?
AP – Practico l’atletisme des dels 6 anys. Vaig començar a practicar la marxa quan en tenia 12.

ANR – Qui és el teu entrenador?
AP – El meu entrenador és un home de Guadix, que es diu Manolo Segura. Amb ell vaig començar a entrenar quan jo tenia 17 anys.

ANR – Com et prepares per a una cursa de 50 km marxa?
AP – Uf! (Somriu). La preparació és molt llarga. Són moltes setmanes d’entrenament, tres mesos més o menys. Es fan moltíssims quilòmetres al principi i es van augmentant cada setmana fins a arribar als 40. Mai entrenem la distància de 50 quilòmetres com a tal, ja que és molta distància i després trigues molt a recuperar-te.
També fem molta feina d’estiraments, de flexibilitat, de força… I quan s’acosta la competició fem molta feina de sèries curtes per practicar la velocitat a la qual hem d’anar durant la competició.

ANR – Has format part de la selecció espanyola?
AP – Sí, la primera vegada que vaig formar part de la selecció espanyola va ser quan jo tenia 16 anys. Ara mateix en tinc 37 i, fins l’any passat, tots els anys he competit amb la selecció espanyola.

ANR – Quina diries que ha estat la teva millor victòria o la competició que recordes de forma més especial?
AP – El meu millor resultat va ser el 7è lloc en el campionat d’Europa de Berlín, fa dos anys, quan vaig ser finalista en aquest campionat d’Europa. Però la competició més especial per a mi va ser la de fa tres anys a La Corunya, en una prova d’un circuit mundial. Després de molts anys dedicant-me als 20km, vaig fer marca personal. Vaig quedar segona en una prova molt important i a més em vaig classificar per primera vegada per al campionat del món absolut.

ANR – Què sents o en què penses quan travesses una línia de meta?
AP – Sobretot en les proves de 50km, és un “per fi, ja he acabat”. Perquè són proves molt llargues i molt dures, sobretot quan tens molèsties o lesions. Però sents molta satisfacció per haver acabat una prova tan difícil.

ANR – Quantes hores setmanals entrenaves abans del confinament?
AP – Unes 20 hores setmanals aproximadament, ja que estàvem entrenant els 20km i fèiem una mica menys de volum.

ANR – I, ara durant aquestes últimes setmanes?
AP – He arribat a entrenar gairebé les mateixes. Perquè entre les classes que dono a les persones que entreno, que jo també les feia, i el que faig jo per part meva, feia unes 2 o 3 hores cada dia, excepte els diumenges que descansava. Per tant entre 13 i 15 hores setmanals aproximadament.

ANR – Com ha estat tornar, després del confinament?
AP – És una mica difícil, perquè jo en el meu cas he pujat de pes. Encara que jo sempre he estat molt prima, diguem que com que no podia sortir de casa i no podia fer els quilòmetres que estava acostumada a fer, el meu volum ha augmentat. Ara, després de dues setmanes d’adaptació, em trobo millor. Em sento capaç de realitzar rodatges de 20km i començo a entrenar pel matí i per la tarda com feia abans.

ANR – Tens cap objectiu en ment o algun somni per complir?
AP – Com que la situació és la que és, vull recuperar la meva salut, el meu pes, gaudir dels entrenaments i gaudir d’allò que m’agrada. I el somni per complir, sens dubte és anar als Jocs Olímpics, ja que és l’única competició en la qual em queda participar.

ANR – Què opines que s’hagi eliminat la prova dels 50 km marxa en dones?
AP – Molt malament. Jo he tingut la sort de ser una de les dones que ha lluitat per tenir una igualtat. Fa 3 anys les dones vam començar a competir en aquesta modalitat i vam aconseguir que entrés en el programa esportiu de Campionat del Món, Campionat d’Europa, Copa del Món i Copa d’Europa, i només ens quedava que formés part dels Jocs Olímpics. Pel febrer d’enguany ens van dir que no podíem participar en els JJOO, però els homes sí. Ha estat una decepció per a noies com jo. He dedicat tres anys a entrenar pels 50km i la preparació és totalment diferent que pels 20km. Ens han llevat un somni a atletes com jo que volíem participar en aquesta categoria.

ANR – Ens podries explicar els motius pel que ho han fet?
AP – Sincerament, no ens han donat motius. Simplement el Comitè Olímpic Internacional ens diu que hem sol·licitat la prova fora del termini burocràtic que contemplen en els JJOO, en un moment en el qual ja no es podia. Però nosaltres demanàvem que 30 de les 60 places que hi ha per als nois anessin per a nosaltres.

ANR – Creus, doncs, que hi ha igualtat de gènere en l’esport?
AP – No hi ha igualtat. Jo tinc la sort de poder treballar aquí a Granada en col·legis i instituts amb el projecte d’igualtat en l’esport, en el qual ensenyo a nens i a nenes d’una edat similar a la vostra que no hi ha igualtat en l’esport. No hi ha igualtat en les competicions, ni en esports com poden ser el futbol o el ciclisme. No hi ha igualtat en els mitjans de comunicació, no hi ha igualtat en els salaris…

ANR – Creus que algun dia n’hi haurà?
AP – Ho veig difícil. La veritat és que estem tan endarrerits en la igualtat entre homes i dones que crec que no, que mai arribarà a haver-hi igualtat. Però mentrestant, continuem lluitant per això.

(Podeu gaudir del vídeo de la conversa amb Ainhoa Pinedo a continuació)

Article redactat per estudiants d’ESO i redactors del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.