Les dones ‘gamers’ poden sofrir assetjament i tenir menys oportunitats a causa del seu gènere
Els e-sports, competicions de videojocs entre jugadors professionals o gamers, han aconseguit nivells de popularitat iguals o fins i tot majors que alguns dels esports tradicionals. En alguns països ja se’ls considera com a esports en tota regla, donat el seu èxit a escala econòmica i les seves legions de fans.
Encara que compten amb retransmissions en directe, comentaristes, sous milionaris per als jugadors estrella i fins i tot estadis plens d’aficionats, aquestes competicions no funcionen com les dels esports tradicionals.
No obstant això, hi ha altres punts qüestionables que sí que es comparteixen amb altres lligues d’esports tradicionals. És el cas de la desigualtat de gènere, que moltes intenten revertir.
Referents masculins
Els e-games tradicionalment han estat considerats com a jocs per a nois. Els jugadors, entrenadors, streamers i comentaristes més prestigiosos mundialment són homes i, en comparació, hi ha menys referents femenins.
Algunes dones pioneres comencen a obrir-se camí en aquest terreny en principi hostil per a elles. És el cas de la belga Eefje Depoortere, àlies ‘Sjokz’, presentadora i cara visible dels Campionats d’Europa de League Of Legends (LOL); i de l’espanyola Amanda Ethieen, comentarista del mateix joc.
Esto me ha puesto muy feliz @sjokz pic.twitter.com/xHvD2xnytY
— Ibai (@IbaiLlanos) May 6, 2019
És cert que la normativa d’aquests jocs no imposa restriccions sobre aquest tema i permet els equips mixtos. Això no és l’habitual, però és una de les coses que estan canviant dins del món gamer.
Per exemple, a Espanya, dos dels clubs més seguits compten amb dones en primera línia. Els Movistar Riders compta amb un equip femení de LOL i els Vodafone Giants tenen un equip mixt de CS-GO, Vgia Academy, complementari a l’equip principal masculí. Aquestes iniciatives encara no competeixen en grans lligues, però comencen a obrir-se camí.
Així mateix, alguns estudis apunten al fet que l’interès de les dones per participar i aficionar-se a aquests videojocs és cada vegada major. El percentatge de dones que veuen competicions de e-sports va passar de ser del 23,9% en 2016 al 30,4% en 2018, del total d’espectadors, un 6,5% més. El 35% del total de jugadores de e-sports són dones, segons el mateix estudi de la consultora Interpret publicat en 2019.
Discriminació a les jugadores
Una de les grans tasques pendents dels e-sports és posar fi a la discriminació que sofreixen les jugadores. Moltes noies reben insults o fins i tot se’ls impedeix continuar la partida quan els seus companys cauen en el compte que s’enfronten contra una noia o formen equip amb elles.
La violència verbal és recurrent en aquest tipus de jocs, però en el cas de les dones, sol enfocar-se al seu gènere i incloure comentaris masclistes. Aquestes situacions han empès a moltes d’elles a jugar entre noies, ja que els dóna seguretat.
Aquest assetjament no es queda en l’àmbit de l’usuari, sinó que streamers i jugadores professionals també ho sofreixen diàriament. L’actriu Laura Bailey, que posa veu i moviments al personatge d’Abby en la segona part del videojoc The Last of Us, recentment estrenat amb molt d’èxit, va arribar a rebre fins i tot amenaces de mort.
Lo del ciberacoso esta semana está siendo brutal. Aquí las lindezas que le dicen a Laura Bailey por poner su voz en The Last Of Us. Ya no es que no les guste cómo lleva su sexualidad, que debería darles igual, es que confunden ficción con realidad. https://t.co/BEMan3YQMU
— Miguel de Lys (@MigueldeLys) July 5, 2020
El moviment #MeToo també ha arribat a la indústria dels videojocs per a denunciar aquestes actituds de discriminació i fins i tot l’assetjament sexual cap a les dones. El passat mes de juny van començar a recollir-se acusacions contra més de 60 homes del sector, així com peticions de sancions a determinats streamers per part de les organitzacions.
Sota l’etiqueta #TwitchBlackout, víctimes i usuaris van demanar als streamers que no retransmetessin res el 24 de juny a través de la coneguda plataforma, com una manera de visibilitzar el problema existent.
Quiero unirme al #twitchblackout, por lo que hoy no haré streaming del Early Access de #MTGM21. Esto es un movimiento en protesta a los problemas de acoso, abuso y otros conflictos sexuales existentes en la plataforma.
Mañana sí que haré streaming de Early Access. https://t.co/Sm1qOpp38S— Beatriz Grancha "Alia" 🤍 (@AliaDeschain) June 24, 2020
Estereotips sexistes en els personatges
La hipersexualització dels personatges femenins en aquests jocs és un altre dels grans problemes que denuncien les jugadores.
Fins al moment, les dones que apareixien seguien un cànon molt marcat quant a vestimenta i trets físics, molt llunyans a la realitat i incoherents amb el context. Per exemple, és habitual trobar personatges femenins amb poca roba o amb peces incòmodes per a dur a terme tasques que requereixen gran destresa física, com lluitar o explorar entorns. No obstant això, s’estan fent alguns passos en contra d’aquests estereotips.
Mujeres de videojuegos preparadas para luchar: medio desnudas y con tacones… Lo propio, claro "Sexismo y videojuegos, rompamos estereotipos" de @euridicecm en @cprdemerida #conectadoyseguro pic.twitter.com/of9WhaLCao
— Silvia González /♥️ (@silgoncha) March 1, 2018
L’esmentat videojoc el videojoc The Last of Us Part 2 ha destacat també per trencar alguns motlles, ja que tots els personatges principals són dones i la protagonista és homosexual, una cosa poc habitual en la majoria dels videojocs.
Malgrat aquests petits avanços, queda molt camí per a superar aquesta desigualtat en els videojocs i l’entorn dels e-sports.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
