Dibuixant, magnat i visionari, Walt Disney es va convertir en un símbol de la cultura americana
Quan Walt Disney (1901-1966) va crear el personatge de Mickey Mouse fa 90 anys, no podia imaginar fins on arribarien els seus dibuixos. O potser sí, perquè les persones que el van conèixer diuen que era un home amb grans somnis, ambiciós i molt perfeccionista.
Aquesta voluntat de triomfar li va permetre crear més de 80 pel·lícules d’animació, produir desenes de curts, fundar un petit estudi d’animació i veure’l créixer fins a convertir-lo en una empresa milionària amb pel·lícules, programes de televisió, parcs d’atraccions i botigues repartides per tot el món.
Walt Disney era la representació del “somni americà”, un home d’origen humil que va construir la seva pròpia companyia i va poder dedicar-se al que més li agradava: dibuixar.
Un día como hoy, pero de 1901, nació Walter Elias Disney, icono mundial de la animación infantil, creador de personajes épicos como Mickey Mouse y del imperio que hoy en día es The Walt Disney Company. 🐁#IfYouCanDreamItYouCanDoIt #WaltDisney #MickeyMouse pic.twitter.com/A2Qv5XCWx2
— Anigram (@AnigramMx) December 5, 2017
Com totes les grans figures, una part de la seva vida segueix generant polèmica, sobretot pels valors i estereotips que transmetien les seves pel·lícules.
No obstant això, encara avui Disney és sinònim de dibuixos animats i històries de fantasia.
El jove dibuixant de Chicago
Walter Elias Disney va néixer l’1 de desembre de 1901 a Chicago (Estats Units). Des de molt petit es va interessar pel dibuix i la pintura: passava el temps lliure imitant vinyetes de publicacions i es va convertir en l’il·lustrador del diari del seu institut.
Els seus primers treballs van ser com a dibuixant d’anuncis comercials, però aviat va voler tenir la seva pròpia companyia per realitzar pel·lícules d’animació. Així va ser com va fundar Disney Brothers Studios a Hollywood.
Després de treballar per a diverses productores i per als estudis Universal Pictures, el 1928 va presentar el personatge que el faria famós: Mickey Mouse, en el curtmetratge animat Steamboat Willie.
Disney va saber aprofitar el filó del ratolí Mickey i va crear tota una línia de productes per a la canalla. També va fundar el Club de Mickey Mouse, una associació que amb el temps es convertiria en un programa de televisió que encara existeix avui dia.
Disney sempre va estar pendent de les innovacions tecnològiques. Steamboat Willie va ser el primer curt d’animació amb el so sincronitzat i als anys 30 va començar a innovar amb les pel·lícules de color.
El 1932 va guanyar el seu primer Premi Oscar al Millor Curt Animat per Flowers and Trees. Al llarg de la seva vida guanyaria 22 premis de l’Acadèmia Cinematogràfica.
https://www.youtube.com/watch?v=5BqM8nU7-b8
El 1934 va començar a preparar el seu primer llargmetratge animat. Després de quatre anys de feina i un pressupost que triplicava l’habitual, el 1937 es va estrenar La Blancaneu i els set nans, que incloïa noves tècniques d’animació com el dibuix per capes que donava profunditat a les escenes.
La pel·lícula va ser tot un èxit a la taquilla, Disney va recuperar sobradament la inversió feta i es va guanyar l’ovació del públic i la crítica.
Un Óscar y Siete ‘mini-Óscar' para Walt Disney por la película Blancanieves y los siete enanitos. Los Ángeles, 1939. pic.twitter.com/t9MTyqsay9
— History Fotos (@HistoryFotos) January 19, 2014
L’època daurada de Disney
Després de l’estrena de La Blancaneu, va arribar una època de fort creixement per a Walt Disney Company, amb noves pel·lícules com Pinotxo i Fantasia (1940), Dumbo (1941) i La Ventafocs (1950), Alícia al País de les Meravelles (1951) o Peter Pan (1953).
Durant la producció de Dumbo va haver de fer front a una vaga de dibuixants, que l’acusaven d’explotació laboral. Molts dels seus empleats van acabar deixant l’empresa.
En la Segona Guerra Mundial (1940-1945) Disney va mostrar el seu suport al govern nord-americà creant propaganda per a la guerra. També va col·laborar amb les autoritats per perseguir les “idees comunistes” contràries als valors dels Estats Units.
Durant els anys 50 van aparèixer els primers programes i especials de televisió produïts per Disney. També es va inaugurar el primer parc temàtic: Disneyland, a Califòrnia.
https://twitter.com/historyinmoment/status/1061843416131293184
Els últims anys de la seva vida, Disney va continuar explorant noves formes de filmació i d’animació, que va posar en pràctica en pel·lícules com La Bella Dorment (1959), 101 dàlmates (1961) o Mary Poppins (1964). Va morir el 1966 a causa d’un càncer de pulmó.
Imperialisme a través de les pel·lícules
Les veus més crítiques denuncien que les pel·lícules de Disney reprodueixen els estereotips més conservadors dels Estats Units.
Walt Disney sempre va ser molt patriota. El 1918, quan encara anava a l’institut, va intentar allistar-se a l’exèrcit per participar en la Primera Guerra Mundial, però no li ho van deixar fer perquè era massa jove. Va col·laborar amb la revista de l’exèrcit dels Estats Units, fent dibuixos i caricatures en homenatge als soldats americans.
Aquest esperit patriòtic es va fer palès de nou durant la Segona Guerra Mundial (1940-1945), quan Walt Disney Studios va crear un departament dedicat exclusivament a fer curts de propaganda i vídeos animats d’instrucció per a la guerra.
https://twitter.com/41Strange/status/984863234816598016
Durant la guerra, Disney va entrar a formar part de la MPAPAI, una organització de dretes formada per personalitats del món del cinema (directors, actors, guionistes, productors) que defensaven valors conservadors.
Durant els anys de guerra i les dècades posteriors, el govern dels Estats Units volia combatre qualsevol influència comunista procedent de l’URSS.
L’objectiu de la MPAPAI era “preservar els ideals americans”, encara que aquests valors fossin excloents i discriminatoris. Molts membres de l’associació eren obertament antisemites, per exemple, però Disney no s’hi va considerar mai.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English