A Cartes de les heroïnes, el poeta romà Ovidi imagina les missives que dones de la mitologia antiga van enviar als seus estimats
Per Judith Vives
Avui en dia, el paper de la dona es reivindica en molts àmbits, la seva presència pública ha crescut i la seva veu es pot sentir en novel·les, pel·lícules, conferències i mitjans de comunicació. Però això no ha estat sempre així. En l’antiguitat, la dona jugava un paper secundari, sovint relegada a l’espai domèstic i amb poques possibilitats de poder-se expressar.
Per aquest motiu, sorprèn que un autor de prestigi de l’antiga Roma decidís escriure posant-se en el paper de les dones. Això és el que va fer el poeta romà Ovidi quan va escriure el seu llibre Heroides. En ell, Ovidi es posa a la pell de les dones per imaginar les cartes d’amor que haurien escrit als seus estimats.
Ara, l’editorial SM acaba de publicar aquesta col·lecció de cartes en un volum titulat Cartes de les heroïnes, que inclou les il·lustracions d’Ana Santos. El llibre inclou, a més, un pròleg de l’escriptora Andrea Valbuena.
View this post on Instagram
L’editora Carolina Pérez Gutiérrez ha comptat amb la col·laboració de professor Fernando Plans Moreno per a la traducció del text original en llatí. El text s’ha adaptat al context actual, eliminant algunes referències que podien fer la lectura més complexa.
Segons l’editora, en un moment en el qual es reivindiquen més els drets i el paper de la dona, és “molt bonic i important recuperar aquesta obra en la qual un home de l’antiguitat es posa en el lloc de les dones”. Per l’editora, aquesta també pot ser una gran oportunitat perquè els joves descobreixin a aquest autor, l’obra més coneguda són les “Metamorfosis“.
La visió femenina del món antic
Les 21 cartes que formen part d’aquest llibre ens ofereixen la visió femenina sobre el món antic, quan les dones no tenien veu i vivien en un sistema polític i social que, a més, ni tan sols les considerava ciutadanes.
En el llibre podem llegir les cartes imaginades que van escriure alguns dels personatges femenins de la mitologia i la literatura grega, com Penèlope, Deyanira i Medea. De totes aquestes protagonistes, únicament la poetessa Safo de Lesbos va existir realment. Ella va ser, a més, la inspiració d’Ovidi en la seva joventut, quan encara estava aprenent a escriure poesia.
Carolina Pérez recomana que fem “una lectura pausada” del llibre, llegint només una de les cartes cada dia i ho deixem reposar per poder reflexionar sobre el seu contingut. El llibre és ideal no només per als amants de la mitologia, sinó també per tenir un punt de vista diferent sobre l’antiga Grècia i el paper que van jugar les dones.
L’editora recorda, però, que el retrat de les dones que ofereix aquesta obra correspon al segle I de la nostra era, per la qual cosa no sempre podem esperar que les actituds que es relaten corresponguin amb la nostra forma d’entendre el món.
Informació elaborada en col·laboració amb SM/Cruïlla
