Entre 1750 i 1820 va sorgir un corrent musical, representada pels compositors Haydn, Mozart i Beethoven, que va trencar amb les normes anteriors i va crear noves formes musicals
Sovint utilitzem els termes “música clàssica” per referir-nos a una música composta entre 1600 i 1900, de caràcter més acadèmic i culte, i per a diferenciar-la de la música popular i contemporània.
Però en realitat, per música clàssica s’identifica el corrent musical que va tenir lloc entre 1750 i 1820, i que té entre els seus màxims exponents a Ludwig Van Beethoven.
El gran moment d’esplendor del classicisme musical va tenir lloc a Viena (Àustria) durant la segona meitat del segle XVIII, i per això sovint ens referim a aquest període com a “classicisme vienès”.
El període clàssic comença amb la mort del compositor alemany Johann Sebastian Bach, màxim representant de la música barroca. Després de la seva desaparició, nous artistes van tractar de trencar amb les regles establertes durant l’època barroca i van mirar d’innovar amb noves fórmules.
Així doncs, la música clàssica es caracteritza per la seva claredat, proporció i elegància, i entre les seves novetats està el fet de centrar les composicions en una sola melodia que destaca sobre un acompanyament, a diferència del que es feia en el període barroc.
El pare de la simfonia
El primer compositor a destacar en aquest nou període va ser l’austríac Franz Joseph Haydn (1732-1809). És considerat com el pare de la simfonia, un tipus de composició musical que es divideix en quatre moviments i pensada per a ser interpretada per una orquestra. Es convertiria en una de les grans aportacions del classicisme.
Haydn també va innovar amb els seus quartets de corda (composicions interpretades per quatre instruments de corda) i els seus trios amb piano, i va donar un gran impuls a la sonata, una altra forma de composició característica d’aquesta època. Entre les seves obres més destacades està la Simfonia No.1 en Re Major.
Haydn, que en el moment de la seva mort era un dels compositors més populars, va tenir relació amb dos altres grans músics de l’època clàssica: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) i Ludwig van Beethoven (1770-1827).
Mozart, un nen prodigi
Haydn va travar una gran amistat amb Mozart i es creu que fins i tot va arribar a ser el seu mentor. Mozart va ser un nen prodigi, que de petit ja va tocar en les principals corts europees i que va començar a compondre amb tan sols 6 anys. Ja aleshores era un virtuós del violí i del clavecí.
Va començar la seva carrera a Salzburg, però gràcies a l’èxit de la seva obra Idomeneo, rey de Creta, va tenir l’oportunitat de fer el salt a la capital d’Àustria, Viena, on compondria algunes de les seves obres més conegudes.
Al llarg de la seva curta vida -va morir als 35 anys- va escriure més de 600 obres de tots els estils i gèneres de l’època. Va destacar especialment en l’òpera, amb obres tan populars com La flauta màgica o Don Giovanni.
Beethoven, entre el classicisme i el romanticisme
D’altra banda, Haydn també va ser mestre de Beethoven, les primeres obres del qual s’emmarquen clarament dins del període del classicisme. Considerat un dels compositors més importants i influents de la història de la música, Beethoven va conrear diferents gèneres.
Beethoven va començar a estudiar música de molt petit, perquè el seu pare, impressionat pel jove Mozart, volia que el seu fill també fos un nen prodigi. Als set anys, Beethoven va començar a destacar amb els seus recitals de piano i als deu va abandonar l’escola per a dedicar-se definitivament a la música. Es va traslladar de la seva Alemanya natal a Viena, on va començar a desenvolupar la seva carrera com a compositor.
Durant els primers anys, Beethoven es va centrar en el piano i va compondre obres sota la influència d’Haydn, Mozart i altres músics de l’època clàssica. D’aquesta època són les seves dues primeres simfonies, la Sonata núm. 8 en do menor (coneguda també com ‘La Patètica’ per la seva sonoritat tràgica) o els sis primers quartets, composicions per a ser interpretades per quatre instruments.
A partir dels 30 anys va començar a sofrir problemes de sordesa que s’agreujarien amb l’edat, però això no va ser un impediment per a continuar dedicant-se a la música i component fins a la seva mort. Va escriure nou simfonies, 32 sonates, dues misses i una òpera, entre moltes altres obres, la qual cosa li convertiria en un dels compositors més reconeguts de la història.
Després del classicisme arribaria un altre corrent musical, el romanticisme. Es va desenvolupar entre 1820 a 1910, i en el qual Beethoven també va destacar amb les seves obres de maduresa. Les composicions d’aquesta època tenien ritmes més complexos i lliures que els anteriors.
Fonts: Enciclopèdia Britannica, eMusicArte
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!