No hi ha una resposta concreta per a un territori que vol independitzar-se: tot depèn de les circumstàncies de cada cas
El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 6 de setembre la Llei de Convocatòria del Referèndum (també coneguda com la Llei del Referèndum), un pas necessari per organitzar el referèndum i consultar als ciutadans de Catalunya si volen formar un nou estat independent. Segons el govern d’Espanya i el seu president, Mariano Rajoy, la llei espanyola no permet una consulta d’aquest tipus. Per això, la llei catalana es va redactar fent referència a lleis internacionals aprovades per l’ONU (Organització de les Nacions Unides). D’aquesta manera, el Parlament pretenia legitimar la celebració de la consulta.
El dret a l’autodeterminació
La llei catalana cita el Pacte Internacional per als Drets Civils i Polítics, un tractat de l’ONU que afirma que “tots els pobles tenen el dret de lliure determinació”.
No obstant això, el dret a l’autodeterminació no implica que un poble o nació es converteixi automàticament en un estat independent, perquè hi ha altres formes d’organització política amb les quals un territori pot guanyar autonomia. Per exemple, els estats federats que conformen un país, que tenen més autonomia que altres formes d’organització territorial.
A més, el dret internacional també recull el principi d’integritat territorial dels estats, que garanteix el dret d’un país a mantenir intacte el seu territori. Així, si un territori volgués separar-se del seu estat, estaria violant aquest principi d’integritat territorial.
L’excepció colonial
Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), moltes colònies es van independitzar i es van crear nous estats. La resolució 1514 de 1960 de l’ONU recull el dret de les colònies a perseguir l’autodeterminació per alliberar-se del domini colonial.
Existeix una llista de països als quals l’ONU garanteix el dret a l’autodeterminació. En aquesta llista figuren, per exemple, Gibraltar i el Sàhara Occidental: regions que, per motius històrics, es considera que tenen aquest dret.
No obstant això, Catalunya no figura dins d’aquesta classificació, tal com va aclarir l’anterior Secretari General de l’ONU, Ban Ki Moon en una entrevista. Segons la llei internacional, Catalunya és una entitat territorial amb la seva pròpia forma d’autogovern dins de l’estat espanyol.
L’exemple de Kosovo
La Llei del Referèndum també fa referència a sentències recents del Tribunal Penal Internacional (TPI), el màxim òrgan jurídic de l’ONU.
“El dret a decidir dels pobles ha evolucionat i en contra d’aquesta evolució no ha sorgit cap norma ni costum en l’ordre internacional que prohibeixi aquestes noves pràctiques”, diu la llei catalana.
Es refereix a la sentència del TPI sobre la independència de Kosovo. Aquesta província va declarar unilateralment la seva independència de Sèrbia el 2008 i el nou estat va ser reconegut per la majoria de països del món.
Segons aquest òrgan internacional, la declaració d’independència de Kosovo no estava emparada pel dret internacional, però tampoc era contrària a la llei.
Al referèndum d’autodeterminació de Catalunya, el debat és obert i complicat perquè la fundació d’un estat independent mitjançant la via unilateral no succeeix cada dia. La seva legalitat s’analitza d’acord amb les circumstàncies concretes de cada cas.
El reconeixement d’altres països és la clau
Davant la falta de respostes concretes del dret internacional, són els altres estats els qui decideixen si un estat aconsegueix convertir-se en un país independent o no.
Al cap i a la fi, un país difícilment pot sobreviure sense establir relacions diplomàtiques, comercials i de cooperació amb altres països. Per això el reconeixement internacional és tan important per a un nou estat.
Al mateix temps, les relacions internacionals són delicades i hi ha molt poca informació sobre si la resta d’estats del món estan disposats a reconèixer Catalunya. La majoria de governs i institucions com la Unió Europea diuen que aquest és un “assumpte intern d’Espanya” que no poden comentar.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
