Sis alumnes de l’escola integrada del Conservatori Professional de Dansa (CPD) relaten la seva experiència d’estudiar i viure lluny de casa
Per Judith Vives
Quan el teu somni és ser ballarí o ballarina, no hi ha res que t’espanti. Ni tan sols haver d’anar-te’n de casa amb dotze anys per allunyar-te de la seguretat de la família i els amics, i enfrontar-te a una nova realitat a la qual saps que hauràs de dedicar-te en cos i ànima. Aquesta decisió la prenen cada any molts nois i noies que viuen lluny de la ciutat de Barcelona, però que tenen molt clar que volen formar-se al Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l’Institut del Teatre.
És el cas de l’Ona, el Víctor, la Isolda, la Júlia, la Hanna i la Carlota, que han deixat les seves ciutats d’origen per fer realitat el seu somni de convertir-se en professionals de la dansa. Ells ens expliquen si els ha resultat fàcil adaptar-s’hi, com valoren l’escola integrada d’ESO/batxillerat i dansa de l’Institut del Teatre i quins consells donen als joves que es troben en la mateixa situació.
La Carlota Franquès fa 2n d’ESO i 2n de dansa clàssica, però va entrar a estudiar al CPD el curs passat, amb només dotze anys. És de l’Espluga de Francolí, a gairebé dues hores en cotxe de l’Institut del Teatre. Per això, des del primer moment els seus pares van tenir clar que s’hauria de quedar a Barcelona si volia estudiar al CPD. La solució va passar per instal·lar-se a casa d’una cosina de la seva mare que viu a Barcelona. “Al principi em va costar una mica adaptar-me perquè no estàs a casa teva i hi ha altres costums, però després vas agafant confiança i en aquest segon curs hi estic molt bé”, explica.
Seguir endavant sense por
La Hanna Forés, que és d’Amposta i fa 4t d’ESO i 4t de dansa clàssica, també va entrar a estudiar al CPD amb dotze anys. En el seu cas, viu al pis d’una amiga de la família que té en acollida altres noies que també estudien dansa a l’Institut del Teatre. “Ens hi porta, ens recull i ens fa el sopar, som com una família”, diu. “Per a mi era l’única opció i m’hi vaig adaptar”, igual que els va tocar als seus pares, amb qui es truca dos cops al dia per tenir-los ben informats. Malgrat la impressió que pugui fer marxar de casa a l’inici de l’adolescència, la Hanna recomana a qualsevol noi o noia que es trobi en la mateixa situació que “segueixi endavant sense por”.
Al mateix pis que la Hanna hi ha també la Isolda Fossas, que ve de Girona, té setze anys i fa 1r de batxillerat i 4t de dansa contemporània. Aquest és el seu tercer curs al CPD, i tot que quan va entrar li va costar una mica l’adaptació, i que compaginar el batxillerat i el grau de Dansa li està resultant més dur que quan estava a l’ESO, “l’esforç val la pena, si realment és el que vols”. Al pis de la família d’acollida hi té una habitació per a ella sola i hi està a gust, però no descarta anar a un pis d’estudiants un cop faci els divuit anys.
L’opció del pis compartit és precisament la que ha triat el Víctor Marcilla, que als setze anys acaba d’incorporar-se a 1r de batxillerat i 2n de dansa contemporània. Ha estat un canvi molt gran deixar Dénia (Alacant), però ha tingut la sort d’entrar al CPD amb una companya que ballava a la mateixa escola i amb qui ara comparteix pis. “La convivència és molt més fàcil perquè ens coneixem”, explica. Un altre punt positiu és haver trobat un pis molt a prop de l’escola. En qualsevol cas, el Víctor té clar que “això és el que volia” i el seu missatge per als que somien ser ballarins professionals és contundent: “Cal llançar-s’hi, encara que ho hagis de deixar tot enrere”.
També l’Ona Germán s’ha decantat per compartir pis amb unes amigues. Té disset anys i fa 2n de batxillerat i 3r de dansa espanyola. Els caps de setmana marxa amb tren cap a Figueres per estar amb la família, i entre setmana fa esforços per organitzar-se i arribar a tot. Segons diu, “la clau és planificar-se bé el dia, sobretot a batxillerat”, perquè llavors els estudis tenen una dificultat afegida. En aquest sentit, l’Ona agraeix que el CPD sigui una escola integrada i que al mateix centre es pugui cursar l’ESO i el batxillerat als matins, i el grau de Dansa a les tardes, perquè si hagués de perdre temps amb desplaçaments tot plegat seria molt més complicat.
Complicada ha estat també la decisió de la Júlia Ribera, que als quinze anys s’ha estrenat com a estudiant del CPD. Ella estudiava al Conservatori de Música i Dansa d’Eivissa, però allà no podia continuar formant-se en dansa espanyola. Així que va fer el cor fort i des del setembre cursa 4t d’ESO i 2n de dansa espanyola al CPD. En el seu cas, s’ha instal·lat a casa d’una familiar de la seva antiga tutora de dansa. La distància fa impossible que vagi a casa cada cap de setmana, però assegura que ho porta millor del que es pensava: “Com que estàs tot el dia a l’Institut no tens temps de pensar-hi”, diu. En aquest sentit, agraeix molt el suport que ha rebut de la seva família: “He tingut la sort que m’han deixat venir, malgrat que no coneixen el món de la dansa, perquè conec gent que no ha pogut fer-ho per la distància i perquè els seus pares pensen que la dansa no té sortida”.
20 anys de l’escola integrada del CPD
Aquest curs 2021-2022 es compleixen vint anys de la creació de l’escola integrada del Conservatori Professional de Dansa. El sistema d’estudis integrats suposa un avantatge molt important per als prop de 200 alumnes de l’escola, ja que els permet cursar al mateix centre tant els estudis d’ESO i del batxillerat artístic escènic com el grau professional de Dansa.
A banda de la comoditat i de l’estalvi de temps que suposa poder estudiar-ho tot al mateix lloc, la integració dels estudis facilita que el professorat estableixi la càrrega lectiva de dilluns a divendres tenint sempre en compte la intensa activitat física que els alumnes fan diàriament.
Informació elaborada en col·laboració amb l’Institut del Teatre
