Invertir en l’agricultura familiar de les zones més pobres serviria per promoure el desenvolupament i combatre la fam
Gairebé el 70% de la producció mundial d’aliments es produeix en petites explotacions agrícoles. La majoria d’aquests terrenys fan menys de dues hectàrees i pertanyen a una família que les conrea, per això parlem d’agricultura familiar.
El desenvolupament d’aquests petits negocis familiars podria impulsar l’economia local i enriquir tota la comunitat. No obstant això, la falta de crèdit, infraestructura i recursos productius (terra, aigua, llavors, adob) impedeix que l’agricultura familiar creixi.
A les regions més pobres, els governs donen prioritat a les grans empreses multinacionals, que aporten grans quantitats de diners. Com a conseqüència, els petits productors no poden competir ni produir excedents: amb prou feines poden conrear aliments per a ells i les seves famílies.
Los/as pequeños agricultores/as producen el 70% de los alimentos pero son quienes más sufren el hambre y la pobreza. #DíaMundialAlimentación pic.twitter.com/Ucd8jG5KDk
— Movimiento por la Paz – MPDL (@MovimientoxlPaz) October 16, 2017
Aquesta situació els fa encara més vulnerables davant de conflictes armats o els efectes del canvi climàtic. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el 80% de les persones que passa gana al món viu en zones rurals.
Fer front als conflictes
L’agricultura familiar requereix temps i recursos. A les zones de conflicte, la inestabilitat política impedeix que les famílies puguin dedicar-se a conrear la terra. En alguns casos, fins i tot han d’abandonar-la per buscar refugi.
A més de les conseqüències directes (perdre la terra i les reserves d’aliments), la inestabilitat també té efectes indirectes: augmenta el preu dels aliments alhora que disminueix el poder adquisitiu de les persones, que no poden comprar-ne.
En alguns casos, els conflictes s’allarguen i això agreuja la situació d’inseguretat alimentària. És el cas del Sudan del Sud, que el 2011 es va independitzar del Sudan i des de llavors la seva població pateix la violència d’un conflicte armat. El febrer del 2017, les Nacions Unides hi van declarar situació de fam.
https://youtu.be/Wp81LSM5XnQ
Les conseqüències del canvi climàtic
Els efectes de l’escalfament global també influeixen en l’agricultura i la producció d’aliments, i agreuja encara més la situació de gana i desnutrició a les zones rurals.
A les ciutats i els grans nuclis de població és fàcil trobar menjar: només cal anar fins al mercat, una botiga de queviures o un supermercat per comprar gairebé qualsevol aliment.
A les zones rurals, la limitació en la quantitat d’aliments disponibles es compensa amb la qualitat dels productes, naturals i frescos. El problema és que, sovint, la producció depèn de la climatologia. Si no plou (o al contrari: si plou massa o pedrega) pot perdre’s tota una collita i els ingressos que representa.
A la imprevisibilitat del temps cal afegir un nou fenomen: el canvi climàtic. La pujada de temperatures a tot el planeta provoca fenòmens climatològics extrems (onades de calor, sequera, inundacions) o dona lloc a catàstrofes naturals (incendis, huracans, allaus) que afecten els agricultors.
Hambre, pobreza y cambio climático contribuyen a uno de los desafíos mas importantes de nuestro tiempo. #WFD2017 #HambreCero #Migración pic.twitter.com/0m8dwGjdu8
— FAO en español (@FAOenEspanol) October 16, 2017
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!